4 de desembre del 2009

Contra el Derrotisme


Diumenge passat el president de Convergència i Unió concedia una entrevista al diari EL PAIS, una entrevista de la qual el titular era una clara consigna de com actuarà CiU d’ara endavant. Mas va afirmar que no volia fer un referèndum perquè “segons les dades” de CiU guanyaria el NO de manera clara i per tant no resultava convenient preguntar als ciutadans quina és la seva opinió.

Mas en aquella entrevista va deixar clar que ell ja ha renunciat. Mas va deixar ben clar que ja no lluitarà, considerant que hi hagi lluitat mai, per aconseguir un estat independent. Mas prefereix acomodar-se, mirar des de la finestra del seu somiat despatx de la Generalitat un paisatge no canviant i quiet, un paisatge que ell no farà res perquè canviï. Mas vol la Catalunya immòbil i dual.

Mas abans de lluitar prefereix viure de genolls, també suposant que no li estigui bé la situació actual. Mas abans de fins i tot equivocar-se en l’estratègia de com arribar a la independència ja hi renuncia. Hi renuncia perquè, segons les dades secretes de CiU, en un hipotètic referèndum el No guanyaria de molt i es demostraria que “Catalunya vol ser espanyola”.
Aquí ens hauríem de preguntar, i el senyor Mas el primer, què fa CiU i el seu president per evitar que “Catalunya demostri que vol ser espanyola”. Si CiU té unes dades en què el No guanyaria de molt, té dues opcions. La primera és treballar i treballar perquè el Sí creixi; la segona és acceptar les dades per bones i renunciar a l‘estat propi. Sembla que per les declaracions d’Artur Mas, han elegit la segona opció.

No deixa de ser curiós que tan sols quatre dies desprès de l’entrevista a EL PAIS on Mas es donava per derrotat, aparegués una macroenquesta de la Universitat Oberta de Catalunya en què s’afirmava que el 50’3% de la població de Catalunya votaria a favor d’un referèndum d’independència.
No només el No no guanya, sinó que el Sí passa del 50%!

L’enquesta, com totes les enquestes, s’han d’agafar amb pinces, amb tot és inevitable pensar que alguna cosa s’està movent, que alguna remor s’està aproximant i que quelcom passarà. Que per primera vegada surti que el Sí guanyaria un referèndum per la independència és d’una transcendència històrica. No es tracta de mitificar l’enquesta, però sí el missatge. Les enquestes no mostren una fotografia perfecte de la realitat, cert, però marquen tendències i la tendència d’aquesta enquesta és que el Sí creix, creix i creix i que ja és majoria.

Ara el que cal és que deixem de banda d’una vegada per totes els derrotats, els que ja han decidit que no podrem, els que ja s’han convençut que perdrem, els que ja s’han abandonat. Ara el que cal és agafar l’esperit del lluitador incansable, d’aquell que no es cansa, del tossut, del persistent, del que no abandona, del valent.

La independència només depèn dels catalans, de la nostra voluntat de ser lliures i de decidir. Si volem, podrem. Així de senzill.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Aviam, no siguis sectari. Digui el que digui la UOC amb les seves enquestes, és evident que, avui, celebrar un referèndum seria molt arriscat. Jo no crec que s'hagi de celebrar res (amb tots els problemes que comporta) fins que no es vegi una majoria clara. Si no, ens podem portar tots una forta decepció de la qual potser no en sortim mai. Ja ho sé que t'engresques amb les enquestes i en parlar amb la gent de la teva bombolla d'Esquerra, però encara cal fortalitzar més el sentiment abans de tirar-se a la piscina.

I dir que, ara per ara, no és bona idea celebrar el referèndum no vol dir que es deixi de lluitar per un estat propi. No manipulis, Pedro, no manipulis. Tot s'ha de fer amb seny.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Avaiam, de sectari res, o si més no, lo justet.
En quant al moment de celebrar el referèndum: és innegable que el grau de SÍ puja a mesura que el plantejament és a prop, és a dir, que el í pujarà quan es planteji realment la opció com a possible i com a realitzable en un temps determinat.

I no és el que Mas hagi dit que no vol celebrar el referèndum, és que ha dit que ell no el convocarà! Com si no preguntan es construeix l'estat propi? Què carai construeix el Mas quan diu que la resposta no ha de ser la independència? Què fa CiU quan diu que la reacció al TC s'ha d'incloure dins la Constitució española?
"No manipulis?" va home, va!

Mas ha triat viure de genolls. Allà ell!

Anònim ha dit...

Interesante.

Os creis con derecho a enarbolar la bandera de la independencia, de pedir a gritos libertad, para que no manipulen vuestros derechos, vuestras costumbres, a vuestro pueblo, y sin embargo dais la sensación de estar ya manipulados, convencidos de algo que os han impuesto. Sois victimas de movimientos económicos, que derivan en lo político y que nunca llegaremos a conocer.

Este movimiento existe porque seguramente hace rica a mucha gente. Y vosotros contribuis a ello.

Las fronteras las teneis vosotros en vuestras miras.

Comprenc que aquest no es millor lloc per a enviar això, però és que sento llàstima en llegir comentaris com aquests.

Una salutació, i espero que no us ho prengueu a mal, sinó com una opinió més.