29 de desembre de 2009

D'espoli a espoli, i tots a Salamanca


L’espoli s’ha consumat i fent gala del carrer on s’ha dipositat, l’arxiu del fotoperiodista Agustí Centelles ja és a Salamanca, a "l’Archivo General de la Guerra Civil Española". L’arxiu ja és allà, al lloc on el franquisme va dipositar tot el material confiscat, incautat i espoliat de centenars d’entitats, de milers de particulars i de la Generalitat.

Amb la cessió material del fons s’acaba un trist episodi en l’àmbit cultural dels últims anys al nostre país. La venda de l’arxiu per part dels fills al “Ministerio de Cultura” és sens dubte un dels actes més nefastos i col·laboracionistes que s’han produït en els últims lustres. És lícit que els descendents venguin a qui vulguin, però és una falta de respecte de gran magnitud fer-ho als qui volen entaforar el llegat de Centelles a l’Arxiu que representa la repressió, l’espoli i l’intent d’aniquilació de Catalunya en mans del feixisme espanyol.

Que l’arxiu ha anat a Salamanca perquè els fills de Centelles així ho han volgut i desitjat és incontestable, però perquè aquest lamentable fet es produís calia que el “Ministerio de Cultura de España” pretengués comprar l’arxiu, i impedir que ho fes la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
"El Ministerio de Cultura" del Regne d’Espanya ha actuat legalment, cert. La ministra Sinde ha fet el que la llei li permet. Ara bé, que la legalitat no ho tapi tot. Per molt legal que hagi estat l’operació això no implica que hagi estat honesta, lícita o que s’hagi realitzat amb el mínim exigible de lleialtat institucional. "El Gobierno de España" ha actuat de mala fe i de manera traïdora, talment com si aquest espoli fos la torna del retorn dels papers espoliats per el feixisme durant la Guerra d’Espanya.

L’última consideració que es pot fer de tot aquest afer és sobre la concepció en què "el Gobierno de España" mira Catalunya. Que la ministra Sinde afirmés que “el archivo estará disponible en Salamanca para todos los españoles” demostra que Catalunya per l’estat no és més que una trista colònia. Per què si Catalunya fos Espanya, com no paren de blasfemar, l’arxiu no estaria disponible també per a tots els espanyols, per exemple a l’Arxiu Nacional de Sant Cugat? Per què doncs aquesta dèria espoliadora? Per herència? Diuen que ser President de la Generalitat torna patriota a tot aquell que arriba al càrrec. Ser ministre del "Gobierno de España" porta directament a espoliar i fer sempre el mateix?

L’afer Centelles no deixa de ser una mostra de més de l’odi que Espanya professa cap a Catalunya i tot allò que és català.

Espanya i espoli, una praxi del segle XX i del XXI.

3 comentaris:

Eduard ha dit...

No estic d'acord del tot amb el plantejament que fas. Certament, el que han fet els Centelles amb el llegat és lleig, estèticament parlant, i probablement el seu pare no ho hauria aprovat.
Però t'oblides d'un fet important: la Generalitat ha estat INCAPAÇ, durant una colla d'anys, d'arribar a un acord per comprar l'arxiu. Alguna responsabilitat hi deu tenir el conseller, no? Avui en parlàvem amb una educadora del MNAC i em deia que, tal com fan les coses a Cultura, tampoc és tan estrany que els Centelles al final enviessin la Conselleria a fer punyetes. En aquest assumpte em sembla que encara no ens han explicat tot el que caldria.

Albrock ha dit...

Eduard, si creus que el Pedro criticarà Esquerra algún cop, vas fi...

Respecte a això de l'arxiu, home, sí que hauria estat bé tenir-lo a Sant Cugat en comptes de a Salamanca, però no és precisament una cosa tan important, què vols que et digui. La Generalitat va fer una oferta, l'Estat una altra, i els germenets aquells van decidir. Doncs aixpo, aquí, qui té la "culpa" són els germans Centelles... I no crec que ens hagim de gastar tants diners públics per evitar que un conjunt de fotografies (ja em diràs què aporten al país...) vagin a Salamanca.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Estic d'acord amb tu. La Generalitat ha estat incapaç d'arribar a un acrod per comprar l'arxiu. Cert, i això es pot deduir de què en 30 anys d'autogovern com a país encara no sabem exactament què volem o aspirem en l'àmbit cultural ja que no hem tingut un projecte real de cultura nacional. I àixò n'és responsable tots aquells que han passat per la conselleria i per el govern.
També estic d'acord amb tu quan dius que no tot s'ha explicat, perquè el que per exemple no s'enten és que els germans Centelles diguin que la Generalitat no els oferia una projecció adequada dels material, quan ells van rebutjar una exposició l'any 2007... En fi, que segurament el fet de no voler pactar amb la Generalitat es deu a un recentiment d'anys prèvis...

Amb tot, estaria bé que algun dia s'expliqués tot, però em reafirmo en l'opinió de què els culpable d'aquest lamentable episodi és per una banda el Govern de l'Estat i per l'altra els Germans Centelles.

àLEX,

Crec que ets injust, perquè quan ha calgut criticar Esquerra ho he fet i als fets em remeto: el pacte del finançament.

Que tu no hi trobis importància és natrual, ja que desprecies tot allò històric/simbòlic.