18 d’abril de 2009

L'autonomisme necessari


"Si no serveix aquest estatut, en farem un altre". Aquesta és la frase més remarcable que el candidat independent, no –ista, de CiUnión al Parlament Europeu va fer ahir durant la presentació del seu llibre de pre-campanya titulat "el sobiranisme necessari".

Cada vegada que Tremosa obra la boca per parlar del futur marc legal de Catalunya es va difuminant aquella aurèola d’independentista que tenia abans d’acceptar ser cap de cartell de convergència. Coses del càrrec.
Tremosa ha passat de l’independentisme acadèmic a negar al diari ABC, aquell que va declarar Pujol com a "español del año", que ell mai havia escrit la paraula independència. I ara afirma que el que cal per superar les deficiències de l’estatut que va pactar Mas i Zapatero és precisament, fer un altre estatut.
Això sí, un estatut que ens reconegui com a nació, que ens doni el dret a l’autodeterminació, que utilitzi el concert econòmic per negociar el finançament, que les seleccions catalanes siguin oficials, que el Prat sigui 100% català i que la lluna es pinti de color blaugrana els dies parells i els senars blanc-i-blava.

Realment, l’únic que demostra aquesta afirmació és que l’opa sobiranista tenia més de façana que de fonament. No es pot pretendre sobiranitzar-se proclamant que cal negociar amb Espanya un nou estatut, quan en aquests moments la política catalana i part de l’espanyola giren entorn de l’estatut de la Moncloa, i quan els incompliments per part de "el gobierno de españa" són reiterats i humiliants. A més que queda bastant clar que amb la nova remodelació del govern Zapatero es pretén tancar la carpeta autonòmica, basant-se en què l’estat de les autonomies ha tocat sostre.

Seguir en paradigmes del passat l’únic que fa és retenir el país i impedir que s’exerceixi el dret a decidir. Recrear-se en l’error, negociar un nou estatut, l’únic que pot portar és a més frustració i desencant de la població. La gent vol solucions i els estatuts han demostrat amb fets la seva incapacitat d’aportar-les.

Amb Espanya hi ha poc a negociar, però en cap cas un nou estatut. A no ser, que la màxima aspiració del qui ho pretén, sigui ser una trista part de "España".

Cap comentari: