26 d’abril del 2009

Personatge de la setmana: Rosa Aguilar


Hi ha algú que recordarà aquest Sant Jordi amb tristesa i certa decepció, no, no és aquell escriptor que no ha venut els llibres esperats, sinó aquells que s’han quedat sense rosa.

Rosa Aguilar desprès de més de trenta anys de militància comunista ha decidit penjar els hàbits i passar-se al reformisme centrista del PSOE.
Aguilar va néixer l’any 1957 a Còrdova, ciutat on ha realitzat la seva activitat política més destacada, alcaldesa. A més de la política municipal, Aguilar també va ser diputada autonòmica i al Congrés espanyol.

Rosa Aguilar durant les lluites intestines pel lideratge d’Izquierda Unida es va arrenglerar al costat de Gaspar Llamazares, i un cop assumit que aquest deixaria la coordinació general, el nom d’Aguilar va sortir molt com a possible substituta. Aguilar però no va ser escollida, tanmateix es va mantenir a l’executiva com a responsable de l’àrea institucional.

Per molts Aguilar era l’esperança blanca de IU per poder redreçar la situació de crisi permanent, i greument agreujada, a partir de les eleccions del 2008 i del Congrés intern de l’any passat que van deixar a la coalició esquerrana en una situació de marginalitat i de quasi desaparició. Aguilar era doncs, la única persona que podia retornar un cert prestigi a la formació i així revertir el destí de passar a ser menys que Unión Democràtica.

Aguilar però ara ha deixat sense esperança, ni blanca ni tricolor, a Izquierda Unida. Aguilar, tot i ser el càrrec més important de IU al Regne d’Espanya, ha deixat la militància esquerrana per poder entrar a formar del govern autonòmic d’Andalusia com a consellera d’obres públiques. Això si, com a independent.
El seu fitxatge per el PSOE és un pas més del socialisme espanyol cap a OPAr tot l’arc ideològic de la seva esquerra. Rosa Aguilar n’és un pas més.

IU ja estava condemnada, amb la marxa d’Aguilar al PSOE la seva sort costarà sang i suor canviar-la.
A aquest Sant Jordi, Izquierda Unida va perdre una rosa, i amb ella, segurament també el llibre de la història.