1 de juliol de 2009

El Dret a l'Autodeterminació a la UE. Els Precedents i Catalunya (i II)


Kosovo i Montenegro han aconseguit ser estats independents amb el concurs de la Unió Europea.

A partir d’aquesta afirmació sorgeixen diverses preguntes a fer. Es pot establir algun paral·lelisme entre aquests dos processos d’independència amb Catalunya? Si es tirés endavant tal procés, Catalunya quedaria fora de la UE?

Segons el diputat d’Esquerra és possible aplicar el dret democràtic a Catalunya, a més de què en cas de produir-se tal fet, l’adhesió a la Unió Europea tindria possibilitats d’aconseguir-se.

En el primer punt Bertran apunta de què primerament cal considerar que Catalunya actualment ja forma part de la Unió Europea i que per tant el procés per "expulsar-la" del fòrum europeu seria complex i no afavoriria a ningú.

En segon lloc, la construcció europea es basa en la lògica de l’imperi, és a dir, en la construcció de com més territori millor per poder expandir el mercat comú. En la hipotètica situació de què Catalunya exercís el dret democràtic i s’apostés per la independència, la Unió Europea difícilment prendria la decisió de deixar un mercat de quasi 8 milions d’habitants.

I finalment l’adhesió de Catalunya a la Unió Europea el que planteja és un debat de subjectes. El debat es fonamenta en el sentit que els contraris a la independència catalana esgrimeixen de què en cas d’exercir-se l’opció independentista el país quedaria exclòs de la UE ja que només el Regne d’Espanya en podria continuar formant part com a subjecte firmant dels tractats que donen peu a la Unió, per contra diversos experts consideren que al produir-se la independència d’una part d’un estat membre, els dos subjectes sorgits esdevenen o dos nous estats o dos estats continuadors de l’antic estat. És a dir, per exemple el Tractat de Maastricht del 1992 el Regne d’Espanya el va firmar, i conseqüentment Catalunya també en va ser inclosa ja que formava part d’aquest estat. En produir-se la independència catalana, ni el subjecte Catalunya ni el subjecte nou d’Espanya van firmar aquell tractat ja que cap dels dos és el Regne d’Espanya de 1992. La qüestió és que s’obre la porta a considerar els dos subjectes membres dins de la Unió o als dos fora.
En qualsevol cas aquest és un debat no resolt en l’àmbit europeu i per tant encara no es pot oferir una resolució definitiva en aquest tema.

Per altra banda i també responent a les dues preguntes anteriors, Anthony Guilliland exposava en la seva intervenció el procés seguit per el Partit Nacional Escocès per dur a terme un referèndum d’independència a la seva nació.
Guilliland feia referència l’estratègia que el govern d’Alex Salmond pretén impulsar, una estratègia que es basa en un concepte: l’ampliació interna. Aquesta ampliació es fonamentaria en els següents pilars:
Tan Escòcia com la resta de Regne Unit es mantenen a la Unió Europea; la corona britànica segueix sent qui ostenta el títol de cap d’estat a Escòcia; el Regne Unit passa a anomenar-se Regnes Units; i s’independitzen els Parlaments. Remarcar que en el context actual el mercat està garantit per l’existència de la UE.
Pel que fa a l’ingrés d’Escòcia a la Unió, es planteja que primerament es formulin unes condicions via negociació, i que un cop complertes per Escòcia, els estats membres donin l’acceptació al nou estat.

Un dels altres temes que es van introduir en la presentació va ser el paper que poden jugar els diferents partits nacionals de les diferents nacions sense estat que hi ha arreu d’Europa, ja que sense la voluntat dels partits per tirar endavant processos d’autodeterminació aquests no arribaran. Així el professor Guilliland exposava que aquests partits tenen tres opcions en relació a la seva posició envers a la Unió Europea: estar en contra de la UE; mantenir l’status quo; o lluitar per la independència del seu país.

En l’actualitat i en ple període de les eleccions europees, seria convenient preguntar-se quina relació es proposa des dels diversos partits nacionals de Catalunya amb Europa i la Unió.

Per una banda Convergència i Unió no fa cap al·lusió al fet de la possibilitat de Catalunya d’exercir el dret a l’autodeterminació en el seu programa electoral. CiU tot així defensa que en "l’actual món globalitzat i les seves circumstàncies ens permeten buscar el nostre reconeixement com a nació, no ja només en el marc de l’estat espanyol, sinó directament al món." Tot i aquesta declaració no hi ha cap proposta en pro d’avançar en aquest tema.

Per altra banda l’altre partit nacional, Esquerra, en el seu programa electoral europeu proposa que des d’Europa s’elabori un protocol que reguli el dret a les nacions a exercir el dret a l’autodeterminació. Aquest protocol, tal i com va exposar el candidat Oriol Junqueras, s’hauria de formular a partir de l’experiència dels casos de Montenegro i Kosovo, ja que la UE va avalar i tutelar tot el procés.

En aquesta conferència es va posar de manifest doncs, que l’exercici del dret a l’autodeterminació a Europa és possible, sobretot arran dels casos de Kosovo i Montenegro.

Cap comentari: