7 de juliol de 2009

La Política Exterior d'Obama


Aquests dies el President Barack Obama ha realitzat una gira diplomàtica per Rússia on ha aconseguit tancar la renovació dels acords per anar desnuclearitzant els exèrcits protagonistes de la Guerra Freda i on, per variar, ha fet un brillant discurs glossant els avantatges que té un sistema democràtic.

La visita a Rússia però va molt bé en el temps per intentar observar com s’està desenvolupant la política exterior de la nova administració Obama cinc mesos desprès de la seva arribada a la Casa Blanca. És per aquest motiu que publico una ressenya feta per l'assignatura "Política Exterior d'espanya i de la Unió Europea" que tractava sobre aquest tema.

La política exterior desenvolupada per la nova administració Obama en els primers mesos del seu mandat s’ha caracteritzat per introduir diverses rectificacions en les línies estratègiques que van marcar les dues legislatures de George W. Bush.

Barack Obama ja va anunciar en el seu discurs d’investidura que la seva política exterior no es basaria en la dicotomia introduïda per Bush entre valors i seguretat, a més que va recalcar que la seva administració no es tancaria a parlar amb tots els seus "enemics" per poder resoldre els conflictes.

L’acció més remarcable des de què Barack Obama és president ha estat l’ordre de tancar la presó de Guantánamo, així com també la prohibició de l’ús de tortures durant els interrogatoris de la CIA a presumptes terroristes i membres de Al-Qaeda.
Obama també ha tirat endavant altres iniciatives de gran calat. Una de les quals és la restructuració de les prioritats nord-americanes pel que respecte als conflictes de l’Iraq i l’Afganistan. En el conflicte iraquià l’administració demòcrata s’ha mostrat favorable a transferir la totalitat del poder a les forces nacionals del país asiàtic, sempre mantenint una petita força residual de l’exèrcit americà. La reducció de tropes a l’Iraq no aniria acompanyada d’una acció similar a l’Afganistan, ja que en aquest país es pretén ampliar els efectius en que els EUA compten per poder fer front al reforçament que Al-Qaeda ha tingut en els últims temps. Relacionat amb aquest factor, també s’amplia l’àrea d’acció, fins a arribar al Pakistan, un país on els Taliban i els membres de la xarxa terrorista de Bin Laden utilitzen com a base operativa.
En pro d’assegurar aquestes línies d’actuació el President Obama ha nomenat uns representants especials en aquests dos països, Afganistan i Pakistan.

Un altre àmbit en què la nova administració Obama ha introduït canvis és en la que fa referència a Cuba. La posició americana envers el règim dictatorial cubà és manté dins d’unes línies generals intocables des de que J.F.Kennedy va decretar l’embargament total a l’illa, aquesta política però sembla que tendeix a esgotar el seu temps. Obama s’ha mostrat favorable a iniciar converses amb el govern de l’illa per poder permetre per exemple l’aixecament de l’embargament o la possibilitat de què els cubans residents als EUA no tinguin restriccions per volar cap a l’Havana. Aquesta nova relació s’ha de basar en un pla de respecte mutu entre els dos països.

En consideració a dues potències en auge, Rússia i la Xina, els EUA reforcen amb els primers la voluntat de reduir les armes nuclears i estratègiques, i amb els segons iniciar una relació de diàleg en temes econòmics i en pro d’avançar cap a un món menys depenent dels combustibles fòssils.

Finalment, també s’opta per reforçar les institucions internacionals de cara a possibilitar la resolució dels conflictes promocionant el diàleg per sobre de la força militar.

Així doncs en una primera aproximació, la nova política nord-americana es basa en intentar ser part de la solució dels problemes del món juntament amb altres, i no com a únic actor d’aquesta solució. Aquesta consideració es basa en què en l’era de la globalització, és necessària una intervenció global. A més, la nova administració ha canviat l’enfocament de la resolució dels conflictes, incentivant les iniciatives polítiques i derivant a un segon lloc, sense excloure-les, les de caire militar.

3 comentaris:

Roger ha dit...

Reconec que Obama m'ha sorprès. M'ha sorprès pel compliment del seu programa, que jo em pensava que era fum i demagògia. Fa pocs mesos que és president i ja s'estan notant els canvis, i això, en tota administració, significa una voluntat molt decidida.

Un hurra per Obama.

Albrock ha dit...

Ui sí ha fet un canvi...
Si us plau. Apart de tonteries simbòliques com tancar Guantanamo (per després moure'ls a un altre lloc), la filosofia de fons és idèntica a la de Bush. I a la teva, aparentment: En una era globalitzada, Estats Units ha d'anant intervenint aquí i allà i assegurar "el triomf de la democràcia"...

Res, més intervencionisme exterior i encara més dèficit. Tant de bo governés com un "liberal" americà de veritat, i no com aquesta mena d'escarbat socialista a casa, i idealista intervencionista a fora. És de les pitjors combinacions que hi ha.

Andrew ha dit...

I Àlex, es pot dir més alt, però no més clar.

A part, també s'ha dedicat a baixar-se els pantalons davant dels islamistes radicals fent-se el simpàtic.
Això de la baixada de pantalons ho deu haver après de certs independentistes.

Per cert, d'aquella famosa conferència que va pronunciar sobre l'islam, es va inventar dades i fets.