26 d’agost de 2009

Esport, Política i Valdano


Què passaria si Joan Laporta es posés la mà al cor quan sonessin Els Segadors abans d’un Barça-Madrid o que opinés sobre un tema polític? Doncs que tota la premsa del món mundial, és a dir l’espanyola, sortiria com purs ciclistes del Tour escalant un port de muntanya a criticar aquesta acció tot pontificant que no és correcte barrejar política i esport, a més a més intentar desacreditar el President i tot allò que ell representa. De proves n’hi ha moltes, per no posar les més recents posaré unes línies que el molt honorable Daniel Garcia redactor de El Mundo va escriure en referència a la presència a l’estadi de l’himne nacional: "Lo cierto es que Joan Laporta, que había abogado por un ´catalanismo sin complejos`, que se habia puesto la mano en el pecho cuando sonaba Els Segadors en el Camp Nou, hasta que comprobó que el gesto se presentaba a cuchufleta". Aquestes frases són de l’any 2006.

És evident de que hi ha certs sectors que els interessa mantenir el monopoli de la política en l’esport i de l’esport en la política. A aquests sectors els interessa mantenir tota la febre que es genera quan juga la selecció espanyola de qualsevol esport o quan el Madrid guanya algun títol i es produeix l’efecte "España!", és a dir, un augment del sentiment d’espanyolitat arreu de l’estat espanyol, fet que s’aprofita per intentar guanyar complicitats i lleialtats al projecte nacional espanyol. Exemples de l’utilització de l’esport per part de la premsa i els partits nacionalistes espanyols n’hi ha molts, alguns podrien ser la indignació de grups de comunicació i polítics espanyols davant la no sonada de l’himne espanyol a la cerimònia del Tour i amb la posterior cantada a capel.la d’Esperanza Aguirre o l’any passat la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa.
Tots els esdeveniments en què s’alça l’orgull nacional espanyol a partir de l’esport rep, evidentment, l’aplaudiment de polítics i periodistes que a més col·laboren a fer més i més gran la bola de neu pro-españa.

Ara bé, sí a algú a Catalunya li passa pel cap fer algun comentari que enllaci política i esport se l’ha de criminalitzar fins a la sacietat. Aquests sectors espanyols no poden permetre que des de Catalunya un president d’un club opini que Catalunya és una nació i que té dret a l’autodeterminació; no poden permetre que es cridi "Visca Catalunya!" en les celebracions dels títols del Barça; no es pot permetre que es juguin partits de la selecció catalana, molt menys que algun jugador català digui que voldria seleccions oficials catalanes…

La doble vara de mesurar l’ha posat de manifest el nou, per segon cop, director general del Real Madrid, Jorge Valdano. Valdano, més conegut per les seves frases com "Never, never, never" o "Romario es un jugador de dibujos animados" que no pas per la seva tasca directiva més enllà dels fitxatges de la portera de Nuñez, ha fet unes declaracions una mica polèmiques. Valdano a l’agència DPA ha afirmat que "Cada uno desde su visión intenta ocupar un lugar en el mundo. El Barcelona lo hace mirando desde Cataluña hacia adentro y el Real Madrid lo hace mirando desde España hacia fuera" i que "Aquí será difícil que algún jugador diga 'Viva el Real Madrid y viva la Comunidad de Madrid". Realment aquestes declaracions són preocupants.

Són preocupants no perquè opini sobre un tema polític, hi té tot el dret, sinó perquè demostren clarament la visió absolutament evangelitzadora i imperialista del Real Madrid a més que constaten la visió monolítica que es té a Madrid sobre el que és Catalunya i la seva "acomodació" a Espanya.

Valdano afirma que el Barça mira cap a dins de Catalunya i el Madrid ho fa d’Espanya al món. És una opinió respectable per més que equivocada ja que no respon a la realitat. El Barça és l’equip que té més seguidors al continent europeu i és el segon del món per darrera del Manchester United; és el segon club del món amb més socis amb només el Benfica al davant; i entre d’altres el Barça és l’equip que té més penyes arreu del món.
El Barça s’ha posicionat arreu del món a partir del "més que un club" i juntament amb Unicef s’ha mostrat com el campió per excel·lència més enllà del resultat estricte. El Barça és reconegut arreu del món no només per el seu poder econòmic o per les seves estrelles, que també, sinó que ho és sobretot per els seus valors: solidaritat, universalisme, democràcia, drets humans…, uns valors que sorgeixen com no podria ser d’altra manera, a partir de l’ADN del club, és a dir: Catalunya.

Valdano també ataca al Barça dient que no entén perquè els jugadors criden "Visca Catalunya" a les celebracions i ho compara dient que a Madrid no s’entendria que un jugador cridés "viva la Comunidad de Madrid". Aquestes declaracions demostren que el senyor Valdano no entén absolutament res de res i que la seva cultura política es va quedar en la frase, també evangelitzadora i imperialista, "Una, grande y libre".

La política i l’esport sempre aniran lligats, sempre. L’esport és l’element que més pot influir en la cohesió nacional d’un poble i per tant, és lícit, tothom intentarà aprofitar-ho. Criticar quan uns relacionen política i esport perquè defensen postulats contraris i en canvi alabar i col·laborar a fer més i més gran el nacionalisme propi a partir d’èxits esportius, només es pot entendre degut a una hipocresia immensa, a un cinisme exacerbat i a una patètica sensació d’inferioritat.

Política i esport, sempre? O només quan afavoreixi a Espanya?

2 comentaris:

Xisco Marín ha dit...

Home, sóc seguidor del Real Madrid des de ben petit, i això que dius de que el Barça té més seguidors de tot el món, no sé si tens alguna dada objectiva, o és lo que passa sempre en aquest tema, cada seguidor d'un club dirà que el seu és el que té més seguidors.
Però bé, aquest no és el tema de que et vull comentar. Per començar estic a favor de lo que ha dit Valdano, en canvi estic en contra de que ho hagi dit. Un directiu del Madrid, no pot fer aquest tipus de declaracions. (Un exemple clar és quan cap directiu del Madri ha criticat l'excés de diners pagats en Ibrahimovic, més que amb Kaká, quan en canvi, va faltar temps perquè Joan Laporta critiqués als dirigents del Bernabéu, o un altre, quan Laporta critica el pelotazo de la Ciutat Deportiva, però en canvi fa el mateix absolutament, sense que hàgim sentit cap paraula de Florentino). El Madrid, un club que sempre s'ha destacat pel respecte davant els seus rivals (excepte en l'etapa de Calderón a la presidència) no pot fer aquest tipus de declaracions, de les que, en canvi, estic d'acord. No tinc cap problema en que jugadors CATALANS del Barça cridis el "Visca Catalunya" quan els hi doni la gana. El que no entenc de cap manera és que s'obligui a altres jugadors, que no tenen res a veure amb Catalunya, que diguin això. No es pot generalitzar el crit a tot el club, perquè el Barça té seguidors en tot el món (tu mateix ho dius) i per tant, no crec que a un xinès que li interessi el Barça, vulgui saber res de Catalunya, igual k un xinès de la Comunitat de Madrid.

Pere Sàbat ha dit...

Xisco,

Primer; les dades són d'un estudi que s'ha publicat als mitjans de comunicació aquest estiu.

Segon; El preu d'Ibra és menys que el de Kaka, 67,5 vs 46- i si a més hi vols sumar l'Etoó fa un total de 66-.
Sobre els pelotazos, evidentment no es poden comparar. El Barça fa més de 20 anys que espera poder vendre el Mini, i en cap cas en els terrenys s'hi faran les faraoniques torres d'oficines.

Tercer; sobre les declaracions del Valdano, primer de tot que algú demostri que s'obliga als jugadors de fora de Catalunya a cridar "Visca Catalunya". Si ho fan és perquè saben que la identificació entre el club i el país és forta i que la massa social així ho entén i ho veuen com un fet natural.
I sobre els xinesos només dir que quan el Barça va al país asiàtic el reben cantant l'himne en català i amb la frase polèmica "Visca el Barça i Visca Catlaunya".

Gràcies per comentar.