10 d’agost de 2009

La Utilitat d'Aprendre


No sé sí ha estat una constant en la història, però no conec a cap estudiant que un cop o altre no s’hagi preguntat el "perquè carai serveix això que el profe explica?" Tampoc sé si és de bon estudiant preguntar-se permanentment la utilitat d’allò que està estudiant, però en tot cas negar que aquesta pregunta es produeix seria negar una evidència com per exemple que el PP està enfangat per tot de casos de corrupció.

Preguntar-se la utilitat d’allò que un està estudiant, crec, que és altament positiu. Mantenir una actitud crítica envers al que està establert és beneficiós per tots, per un mateix però també per els que estan al costat. Un punt a matisar és evidentment la carrera o estudi que s’estudiï ja que no és el mateix estudiar física nuclear que sociologia, doncs en la primera més o menys les coses poden estar més clares que no pas en una carrera on la visió de cadascú pot determinar un resultat, i per tant la docència podrà variar.

Ser crític és correcte, però aquesta crítica no ha de traslladar-se al punt de refusar l’estudi, és a dir, la crítica s’ha de traslladar a buscar, a millorar, a aprendre més. Trobar la satisfacció de veure o trobar un exemple posat a la pràctica d’alguna cosa que s’ha estudiat no fa més que tornar la fe en allò que s’estudia.
No sé si s’ha notat massa amb les línies que he escrit fins ara, però jo soc un d’aquests que contínuament es pregunta del perquè carai estudia certes coses que estudia i no poques vegades ha dubtat de la utilitat de certes assignatures.

Ahir però vaig tenir una alegria, petita però alegria. Tot mirant un capítol de la sèrie americana "The West Wing" que tracta sobre el mandat del president demòcrata dels EUA Jed Bartlet, vaig poder gaudir d’un exemple portat a la pràctica d’un petit aspecte que vaig estudiar a l’assignatura Política Exterior de la UE.
En aquest episodi (S5/E13) l’administració Bartlet descobria que algun país havia realitzat una prova d’armament nuclear sense previ avís fet que els porta a desconfiar de diferents estats com a possibles "culpables". Un d’ells és l’Iran. Per saber sí ha estat el règim islàmic el que ha efectuat la prova nuclear concerten una entrevista entre alguns membres del gavinet presidencial i l’ambaixador iranià a Washington. La reunió però no es fa a la Casa Blanca, sinó que es produeix a l’ambaixada suïssa. Aquest és un exemple de diplomàcia de crisi, en que s’utilitza l’ambaixada d’un altre país per poder realitzar trobades entre països que no es tracten diplomàticament de manera oficial.

La veritat és que trobar una utilitat pràctica a allò que s’estudia és una satisfacció per més que sigui una minúcia tant minúcia com la que he explicat, però que en definitiva, per més minúcia que sigui, demostra que estudiar val la pena, que estudiar és útil i que allò que s’estudia té una projecció real més enllà de les quatre parets de les aules.

1 comentari:

Andrew ha dit...

Si algun dia trobes alguna utilitat a TAC, fes-m'ho saber.
Encara que dubto que li trobis el sentit jeje