20 de desembre del 2009

Barça: "Sereu ETERNS"


Històric, màgic, èpic, espectacular i així fins a esgotar els adjectius per poder descriure el que ahir va arrodonir el Barça.
Ahir el Barça va fer història, una història immensa, una història que quedarà, ara ja sí, gravada per els segles dels segles. De triplets el Barça era el cinquè equip que ho aconseguia, però amb el títol d’ahir, el Barça és el primer equip que en un any guanya els sis títols possibles.
Ahir el Barça va fer història.

Més enllà de l’impressionant triomf d’ahir en què es va haver de lluitar en contra d’un àrbitre que va demostrar la indignitat de la FIFA de premiar a un col·legiat que hauria de ser inhabilitat per xiular fins i tot partits de solters contra casats degut a la seva falta de neurones, el Barça va tornar a oferir un bon joc i sobretot una gran cohesió d’equip. Veure els jugadors, el cos tècnic, els assistents… tots, tots junts al centre del camp en una sardana de “gallina de piel” saltant amb la copa al punt central del camp, és sens dubte una de les imatges d’aquest 2009, una imatge que resumeix el que és avui per avui el Barça, un equip, un conjunt, una unió de jugadors espectaculars que estan units per una sèrie d’objectius i de valors.

Perquè un dels grans triomfs del Barça és tot allò que transmet quan juga, quan parla. El Barça parla al camp i ho fa amb humilitat, ho fa amb majestuositat, ho fa sabent-se el millor però sense desprestigiar al rival. El Barça és el més gran dels humils alhora que és el més gran dels guanyadors. El Barça tot i guanyar-ho tot, absolutament tot, ha estat capaç de no donar una imatge de prepotència, de supèrbia, de galàctic. El Barça en tot moment dóna una imatge d’equip, d’equip increïble, però al cap i a la fi d’equip. I aquest és un altre dels triomfs del Barça. Ningú, a part dels que avorreixen el futbol, pot no agradar-li el Barça.

El Barça actualment és l’equip que tots voldrien ser, perquè és un equip creat des de casa, un equip en què la base són els jugadors formats a les categories inferiors, un equip en què en totes les finals ha acabat jugant amb vuit jugadors formats al planter i amb uns cinc catalans a la gespa. El Barça és un equip format des de baix, que tot i fitxar grans estrelles com per exemple Ibrahimovic, es nodreix de la seva pròpia feina a la pedrera. Valdès, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Perdo, Bojan, Jeffren i per sobre de tots ells, el millor jugador del món, Leo Messi. Nou jugadors formats al planter que han participat en el triomf del Mundial de Clubs, nou jugadors que són la representació perfecte del què és el Barça: una combinació del talent de la Masia amb la millor màgia de fora. Ibrahimovic, Touré, Henry, Abidal, Keita, Alves… i la resta de jugadors que fan d’aquest equip el millor club del món.

Però tot gran equip necessita un gran líder. El líder d’aquest equip no és altre que Josep Guardiola, el noi de Santpedor.
Guardiola que fa 18 mesos acabava de pujar el Barça Atlètic de tercera a Segona B, s’acaba de coronar com el tècnic que ha fet possible que el Barça aconsegueixi quelcom que mai cap altre club havia fet mai: guanyar sis títols de sis. Guanyar-ho tot.
Guardiola per sempre més serà l’entrenador que va donar al Barça la dimensió que mereixia per tota la història acumulada. Que el Barça era gran ho sabíem, però ara ho sap tothom. El Barça ha fet història. I com va dir ahir Guardiola als jugadors durant la xerrada prèvia a la prorroga: Si perdeu continuareu sent els millors del món; però si guanyeu sereu eterns.

Doncs això, ETERNS.

1 comentari:

Albrock ha dit...

Independència, Barça, Barça, Independència, Barça, Independència, Independència, Barça...

Ets més variat temàticament...