Operació "Personatge de l'Any '09". La Final

L’operació Personatge de l’Any arriba al seu final amb l’enquesta final, on s’haurà d’escollir entre diferents candidats.
Tal i com es pot veure amb els resultats de les enquestes aquest any els lectors que hi han participat han votat amb un elevat sentit de l’humor en les votacions, ja que només d’aquesta manera es pot comprendre com s’ha pogut elegir certs finalistes ja que, si no és el sentit de l’humor, l’única alternativa és una manca de neurones al nivell del Sergio Ramos del Crackòvia.

El primer finalista és Florentino Pérez. Pérez en aquest 2009 el més destacat que ha fet ha sigut gastar-se més de 300 milions d’euros per acabar l’any en segon lloc, realment una gran inversió. Segurament és per això que ha rebut tants vots, per agrair-li que hagi posat emoció a una competició que sinó no hagués tingut massa interès. Gràcies Florentino.

El segon finalista és l’exministra del Partit Popular, Julia Garcia Valdecasas. Valdecasas va ser Personatge de la Setmana degut a la celebració pública del seu ascens, no pas de caràcter professional sinó espiritual. Agrair a l’audiència que se sumi a aquesta celebració premiant-la amb un lloc a la final.

El tercer finalista ha estat Francisco Caamaño, actual ministre de Justícia del Regne d’Espanya, i no és una broma per més que associar justícia amb Espanya pugui semblar un contrasentit. Aquest Personatge de la Setmana va portar certa remor, ja que un lector habitual del bloc –i causant de certa popularitat d’aquest en cercles “ultras” espanyols – va considerar que la frase que tancava l’article era ofensiva. La frase en qüestió, com es pot comprovar era del tot inofensiva… feia així: Caamaño per tant, és un espanyol més. Conseqüentment, no se’n pot esperar gaire.

El quart finalista corresponent al mes d’abril és la plasmació del neo-transfuguisme. Que hi ha un pacte anti-transfuguisme? És igual, canviem d’àmbit institucional i llestos. En fi, que la finalista és Rosa Aguilar que ha passat de ser l’esperança blanca de Izquierda Unida a ser un apèndix del “gobierno regional de Andalucia” del PSOE.

El finalista del mes de maig correspon a aquest tipus de votació a que em referia al principi produïda o per un sentit de l’humor més aviat àcid o per un coeficient intel·lectual inferior al de Sergio Ramos, que ja és dir. El finalista ha resultat ser el guanyador del molt prestigiós festival de Frikivisió, perdó, Eurovisió Alexander Rybak.

Per el mes de juny el lloc a la finalissima se l’ha emportat la “showwomen” – a falta d’adjectius per definir-la – Karmele Marchante. També dedueixo, ja que no puc entrar a la ment dels lectors per saber les raones per les que han votat aquest personatge que no es cansa mai de fer el ridícul, que és precisament a causa d’aquesta característica tan pròpia de la candidata que li han ofert el seu vot, ja que contínuament es veu necessitada de fer-se sentir i/o veure. En tot cas, benvinguda una bona patriota a la final de l’OPA.

Al juliol tal i com es va anunciar degut a que només hi havia un personatge de la setmana els representants passaven directament a la Final. Per tant, el súper-conseller Joan Saura i l’il·lustre Sir Bobby Robson passen a la final directament.

El mes de setembre envia a la final un dels exemples més clars que hi ha d’espoli. Representant el mes de setembre hi ha la “selección española de basquet”. Realment sap greu que un país que va de súper potència hagi d’espoliar no només econòmicament un país que té com a colònia, sinó que a més ho hagi de fer esportivament. Perquè s’ha de començar a parlar clar. Si actualment el Regne d’Espanya pot anar per el món exhibint triomfs esportius és perquè la majoria d’aquests s’han basat en el bon art dels jugadors catalans. Xavi, Puyol, Gasol, Navarro, Masoliver, Borregan, Tomàs, Cañellas, Freixa, Pedrosa…. I així sense parar de comptar. En fi, que una vegada més els lectors han exercit el seu vot amb autèntic sentit patriòtic demostrant que estan farts d’aquest espoli.

El següent finalista és el gran Capità. El capità del millor club del món, i no perquè a mi em vingui de gust dir-ho, sinó perquè ho és. Així que Carles Puyol és el finalista del mes d’octubre.

Per el mes de novembre qui passa a la final és la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units que amb l’aprovació de la llei per la reforma sanitària va ajudar a acomplir una de les grans batalles del Partit Demòcrata als EUA.

L’últim candidat, tal i com passa al juliol i a l’agost, és Víctor Jara ja que no hi havia més personatges de la setmana.

Fins aquí els finalistes i candidats a Personatge de l’Any 2009, una votació que de moment està transitant molt per la línia d’un gran sentit de l’humor. Veurem si continua així, la paraula ara és vostra.