21 d’abril de 2010

Ai d'Aquell Que Ens Enterri!


Diu que estan acabats. Diuen que el cicle s’ha acabat, que ja n’hi ha prou. Que no més, gràcies. Diuen que els han humiliat, que han trobat l’antídot, que ja els saben parar. Diuen que s’ha acabat, que l’ordre torna per establir-se per sempre. Diuen que allò que és bonic no pot durar molt. Diuen. Diuen.

Arran de la derrota d’ahir, molts diuen. Ahir es va perdre una bona ocasió per sentenciar l’eliminatòria. Ahir es va perdre el primer round d’un partit de 180 minuts, però només això, no més. Al Giuseppe Meazza el Barça va jugar un mal partit, i principalment és per això que va perdre. No ens enganyem. Quan es perden tantes i tantes pilotes al mig davant d’un equip que es pot resumir amb la paraula “contra-atac”, es paga, i ahir es va pagar. Perdre principalment per errors propis, però, no hauria de fer-nos oblidar el què va passar. Ahir hi va haver un robatori en tota regla. No es pot permetre, i menys en organismes pretesament seriosos com la UEFA, que en una semifinal de la millor competició del món, la de més prestigi, la que té els millors equips del moment, es permeti el luxe de què un energumen com Olegario Benquerença xiuli un partit de la manera com ho va fer. No tinc res en contra dels portuguesos, però home, que un àrbitre que abans del partit ha reconegut que és amic de Mourinho... home... no deixa de ser per fer-s’ho mirar tot plegat...

Que el Barça ho tindria tot molt, molt, molt difícil per tal d’arribar a guanyar qualsevol títol aquest any, ho sabíem, de fet, si no es disputa la final de Copa és perquè un altre indocumentat va anular un gol legal a Bojan contra el Sevilla per una falta d’Ibra que encara ara només va veure el col•legiat. Guardiola ho diu sempre: el què ha aconseguit aquest equip amb tot, absolutament tot en contra és espectacular. Ara però hi ha aquest grau mes de dificultat, ara hi ha aquesta remor de tupinada tant a la corrupte Espanya, com també a la UEFA de Plattini.

Diuen que estan acabats. Que diguin. Que diguin perquè queden 90 minuts. 90 minuts! I al Camp Nou. Queden 90 minuts per la remuntada. I remuntarem. Podem guanyar, podem eliminar l’Inter de Mourinho que sembla que cada dia que passa estigui fent el seu particular “Operación Triunfo” per poder ser l’entrenador dels blancs l’any que ve. Queden 90 minuts, que són tot un món per donar la volta a l’eliminatòria. I a veure, no ens ha donat aquest equip motius suficients per creure en ell? No ens han demostrat aquests jugadors que en els moments claus sempre, sempre responen? No ens ha deixat amb la boca oberta Guardiola amb els seus plantejaments que fan revolucionar els partits? No hem demostrat altes vegades el què som? Doncs si juguem com el que som, passarem. Si animem com el que som, passarem. Si fem com el que som, serem a Madrid. Madrid és a dos gols. No serem capaços de fer dos gols a l’Inter?

Diuen que estem acabats. Que diguin, ja els explicarem com és el vestuari visitant del Santiago Bernabéu. Dimecres toca remuntada!

Cap comentari: