5 d’abril de 2010

Carod a la Pompeu


Matí de dilluns. Ordinador encès. Tassa de cafè al costat. Word obert. Aquesta seqüència podria ser el repàs d’un matí de dilluns normal, una descripció de la rutina de cada primer dels set. Però hi ha un element més, ja que no és un dilluns normal: avui és Dilluns de Pasqua. Ser dilluns de pasqua vol dir moltes coses. Vol dir que és el dia en què els Països Catalans fan festa i Espanya no. Vol dir que és el dia de la mona i que per tant, toca anar a buscar el pastís de massapà i la figura de xocolata engalanada per l’ocasió i fer les fotos de rigor per deixar petjada per la posteritat. Però el dilluns de pasqua també vol dir que s’acaben les vacances, i amb elles un espai temporal de tranquil·litat i en certa manera de “resset” que permet carregar les piles per encarar els mesos següents.
Quan s’acabi el Dilluns vindrà el Dimarts, l’endemà torna sempre i ho fa com és habitual. Despertador, tren, classes, cafè, classes… la seqüència de la rutina, no de dilluns, sinó de tots, del primer al cinquè dia. Els dies de classe.

I aquest “l’endemà” arriba amb força. Dimecres a la Pompeu se celebra en marc de la campanya “A les Universitats en català” una conferència del Molt Honorable Vice-president del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira titulada “El català, llengua de 10 milions d’europeus”. Una oportunitat única per escoltar al Vice-president sobre un dels temes que més domina, ja que és filòleg.

Serà una bona ocasió per escoltar al Vice-president, una persona que guanya molts punts quan es troba en un auditori i pot parlar com ell sap. Només cal recordar memorables intervencions com el mític “Tengo una pregunta para usted”.

Carod serà a la Universitat Pomepu Fabra per parlar del català, un tema d’estat, i ho farà en una Universitat on no és precisament que la llengua del país estigui massa bé. Només cal repassar les classes impartides en la nostra llengua per adonar-se que el català cada cop, en part per la inacció del rectorat, va perdent presència a les aules. Carod doncs parlarà de llengua a la Universitat on el rector convida als universitaris a jurar la bandera espanyola amb l’exercit.

És una bona oportunitat per saber què pensa el Vice-president. La conferència serà el DIMERCRES 7 A LES 13:00 A L’AULA 40.012.

Us hi esperem.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Cada cop començo a estar més fart dels retrets Espanya-Catalunya.
Tu creus que farem alguna cosa de profit tirant-nos pedres d'un costat a un altre?
Nacionalisme barat que impedeix el progrés...

Tot i així, no crec en aquells com C's que diuen que no són nacionalistes sinó que són del món.
Jo sí que ho sóc de nacionalista perquè em sento català i també espanyol.
Tot i que alguns pensin que ambdues condicions puguin ser contradictòries.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Jo també estic fart dels retrets Catalunya-Espanya.
Jo també crec que el nacionalisme barat impedeix el progrés.
I és per tot això que crec que podriem fer alguna cosa de profit si tant Catalunya com Espanya fossin un estat cadauna.

Crec que com a veïns conviurem molt millor que no pas com a casats.