7 d’agost de 2010

El Plaer de Perdre's


D’aquí uns dies començaré una setmana de desconnexió total. Llibres, sol, sofàs, bambes, bici substituiran mòbil, bloc i facebook. Una setmana per agafar forces per tot el que vindrà, que no serà poc. Uns dies de relax i tranquil·litat que permetin que no em perdi res del què ha de venir.

A mi però, no m’agrada perdre’m. O per ser més precís, no m’agrada perdre’m quan condueixo. Anar carretera amunt sense saber del cert sí aquest és el camí que he de seguir per arribar, tornar o el que sigui no m’agrada. Gens. Ni mica ni poc, gens. Descobrir que no tens el control de la teva direcció i que no es va per el lloc acordat i traçat produeix el sorgiment de tot de nervis i l’inici de l’arribada d’un estat poc susceptible a les bromes.

No m’agrada perdre’m conduint, però en canvi m’encanta perdre’m per ciutats, boscos o muntanyes. Saber-se al mig d’un tot gegantí és quelcom que m’esperona, tot i la cautela amb què sempre s’ha d’anar per els llocs. Descobrir, caminar, córrer…. Tot d’accions a fer i desenvolupar en tals circumstàncies. Sentir-se el descobridor del lloc, arribar fins el següent tomb del camí per poder veure si anem més o menys bé o per si podem establir posició. M’agrada. L’aventura de tornar al camí pensat és tot un repte, i arribar al mateix lloc sense passar per el trajecte pensat…

Però això tampoc és del tot així. Aquestes sensacions poden ser producte de l’adrenalina provocada per la situació límit en què un es troba. I segur, aquesta descripció serà la que es farà posteriorment, perquè els pensaments que a un li passen per el cap mentre està perdut són tots menys els que he escrit.

Amb tot, sí que existeix el plaer de perdre’s, o com a mínim hauria de ser així. Només cal que cadascú cerqui un lloc que li agradi i pensi què sentiria si s’hi hagués d’estar hores i hores donant voltes i més voltes. Genial, no? Imaginar perdre’s en una ciutat en la que mai s’ha estat, descobrir els seus carrers petits i estrets, trobant-se comerços antics que amaguen tot de peces antigues o aquella de sabors, espècies i aromes… o barrejant-se amb la gent sentir el seu parlar, les seves maneres de viure…O entrar en una gran llibreria i passar-se hores i hores triant llibres i llibres o potser tafanejar en la secció de llibres antics d’una petita llibreria que fa cantonada. Perdre’s…

I perdre’s també és el que acabo de fer. Perdre’m amb tot d’idees que sincerament no tenia res a veure amb el que volia escriure, però ves… és el plaer de perdre’s.


Cap comentari: