11 d’agost de 2010

Visca la Publicitat!


La publicitat és un element clau per poder donar viabilitat als mitjans de comunicació. Sense publicitat difícilment cap mitjà podria sobreviure, a més que en cas d’aconseguir-ho, el seu nivell periodístic seria encara pitjor que l’actual. Per tant l’existència de publicitat és bàsica per garantir un producte decent. I això va tant per els mitjans públics com privats.

Ara farà uns mesos, el “gobierno de España”, va aprovar la llei de l’audiovisual, amb el suport de CIU, que a part de venir redactada per la patronal de les privades espanyoles i d’envair competències catalanes, apostava per eliminar la publicitat als mitjans públics espanyols. Aquest fet va fer saltar les alarmes als mitjans públics catalans, doncs tant PSC com CIU van donar recolzament a aquesta llei a Madrid. Des de la formació convergent ja van córrer a dir que l’eliminació de la publicitat no afectaria als mitjans catalans.

Han passat uns mesos, i les coses comencen a canviar. La flamant número dos d’Artur Mas a les llistes federatives, Joana Ortega, ha afirmat en una entrevista que s’ha “d’estudiar” l’eliminació de la publicitat de les ràdios públiques, ja que actualment hi ha una alternativa privada en català suficientment forta. Ortega doncs, obra la porta a que Catalunya Ràdio emeti sense publicitat i d’aquesta manera es canviï el sistema de fiançament mixt. No deixa de ser curiós que precisament sigui un partit conservador i pro-eliminació d’impostos qui propugni l’eliminació de la publicitat, fet que deixarà aquests mitjans a mercè de la partida pressupostària del govern, una partida que provindrà només dels impostos. I a veure perquè ens entenguem: uns mitjans punters com els que tenim només poden seguir sent capdavanters si tenen el fiançament adient. Sense diners no hi ha qualitat. Sense diners no hi ha valentia. Sense diners no hi ha lideratge. Així doncs, Ortega està a favor d’apujar els impostos per tal de mantenir el finançament dels mitjans públics? Pot ser creïble això en un partit que s’oposa a la reforma de l’impost de successions quan eximeix al 95% de la població i que aposta per eliminar-lo del tot?

Ortega diu que ja hi ha una alternativa de ràdio privada prou potent a Catalunya, i es dedueix per tant, que considera que si la pública rep publicitat comercial és deslleial perquè aquesta hauria d’anar a la ràdio privada. Seguint en aquest línia es poden extreure tres consideracions. Primera, que CiU ja està satisfeta amb una ràdio puntera en català, oblidant que el sistema de ràdios a Catalunya hi continua havent més ràdios en castellà que en català. Una i prou, i si pot ser privada millor. La segona, és que precisament aquesta privada potent és la ràdio del GrupoGodó. Un grup que curiosament fa de la genuflexió al líder d’Unió el seu esport polític preferit i reiterat dia rere dia. D’això sí que se’n diu cuidar les amistats. I la tercera és que uns mitjans que depenguin només de la partida que atorgui el govern de torn els fa dependents únicament de la voluntat del govern del moment. Si el govern hi vol destinar més diners doncs molt bé, però si n’hi vol destinar menys doncs també. En els últims anys s’ha avançat, si bé no tot el que hauria estat desitjable, a una desgovernamentalització dels mitjans públics. Davant les grans expectatives electorals uniovergents no seria descabellat pensar, com en tantes altres coses, amb una marxa endarrera en aquest àmbit.

La publicitat és bàsica per garantir uns mitjans públics suficients, plurals i líders. I proposar el contrari és fer un mal favor al país. Visca la publicitat!

Cap comentari: