21 d’agost de 2010

Llibres d'Estiu: "El Bulevard dels Francesos"


Tots els temps i totes les èpoques amaguen petites històries que ajuden a fer-se una idea del què succeïa en cada període de la història. Històries que queden soterrades per la velocitat dels esdeveniments i que, amb els anys, queden oblidades. Històries de misèries, de grandeses i de moments de somriures i llàgrimes o tal vegada de decepcions i derrotes.

Un dels períodes recents més agitats va ser el de la dictadura feixista que va patir el nostre país durant 40 anys al segle XX. És en aquesta època on ens transporta el llibre de Ferran Torrent titulat “El bulevard dels francesos”. El País Valencià dels anys de la dictadura, la brutal diferenciació entre allò rural i allò urbà, el món de la clandestinitat, “el” partit quan “el” significava el PCE o les frustracions d’una generació per l’ensorrament de les seves idees sota el jou de les armes i la repressió. Una unió de tot de conceptes lligats per la vida d’un jove pres per la fatalitat d’una herència ideològica i d’una voluntat insubornable d’acció i radicalitat.

Amb gran estil Torrent fa transcórrer la història, o més ben dit les històries, saltant de temps temporal fet que permet anar saltejant i relligant parts de la història. Un fil que s’explica amb dos començaments i dos finals.

La descripció de la vida militant-política del protagonista, Josep Baixaulí, fa que qualsevol que hagi participat o participi de la vida política pugui fer-se seves situacions en les que Josep participa. La discrepància, sovint, es paga, encara que mai s’ha de deixar de pensar per un mateix.

El llibre però, mostra també l’opció que com a societat, en base als obusos imposats durant la transacció de la dictadura a la democràcia, es va optar: l’oblit. Oblidar per amagar allò va passar. Uns per el pes dolorós que provoca recordar, altres perquè havien d’amagar un passat que no s’ajustava al què els temps demanaven, tots van decidir passar pàgina tot i que aquest fet signifiqués la pèrdua de la memòria, tan la personal com la col·lectiva.

“El bulevard dels francesos” és un bon llibre que permet passejar-se per un país que segurament no ha canviat tant com caldria.


Cap comentari: