Com ens ho prendríem si un dirigent d’un règim totalitari d’extrema dreta, és a dir un feixista, vingués a fer una conferència sobre el seu “model” d’estat al nostre país? Atenent a la lògica democràtica que ens caracteritza, segur, que sortiríem en tromba a protestar per la presència d’un feixista a casa nostra i s’acusaria als organitzadors de totalitaris. Evidentment. Aquesta seqüència és el què ha succeït repetides vegades a Barcelona davant els intents de la llibreria Europa per portar conferenciants nazis. El seu propietari té oberts diferents expedients per distribuir idees totalitàries. Com ha de ser.
No crec que hi hagi ningú amb un mínim de sentit comú que s’oposi a aquest tipus d’accions. El totalitarisme és una xacra que s’ha d’extirpar de la nostra societat i qualsevol indici de què algú exposarà idees d’aquest caràcter ha de ser condemnat. No es pot permetre que gent que propugna l’odi, la divisió, la neteja ètnica... embruti els nostres fòrums públics.
Estic convençut que una gran majoria pensa d’aquesta manera. De la mateixa espero que pensin quan en comptes d’un membre d’un règim feixista és algú d’un règim, pretesament, socialista qui faci la conferència, com per exemple, i a l’atzar, posem per el cas Corea del Nord. Sí, un règim que deixa morir de gana la seva població, es calcula que entre 600.000 i un milió de persones van morir de gana entre 1995 i 98; on no hi ha llibertat de premsa o d’associació; on les eleccions brillen per la seva absència; on l’explotació, la tortura, els treballs forçats i les violacions són accions habituals en els aparells de l’estat per reprimir la població; on quasi un 1% de la població es troba en camps de concentració. I això per posar només alguns exemples. Aquest és un règim totalitari que si bé en terminologia és diferent del totalitarisme feixista, no ho és pas en les pràctiques.
Sincerament, m’és igual si un estat totalitari s’autodefineix “socialista” o “feixista”. Són el mateix. Són estats que són contraris a la llibertat i a la democràcia, i la veritat són la xacra del món. No entendria doncs que des d’una perspectiva democràtica hi pogués haver algú que es predisposés a riure les gràcies a cap dirigent d’un règim com el de Corea del Nord.
Llàstima que estigui equivocat...
Entrades
1 comentari:
Tens tota la raó. És hipòcrita quan segons quins ideòlegs d'esquerres critiquen les dictadures de dretes i fan la vista grossa a Cuba. I igual d'hipòcrita que segons quins ideòlegs de dretes critiquin el règim castrista i alhora no diguin ni una paraula sobre les dictadures dels països africans. És preocupant quan uns i altres temen la democràcia allà on pot fer que arribi al govern algun partit islamista.
És trist que, des de sempre, tothom defensi un filldeputa quan és "el nostre filldeputa".
Publica un comentari a l'entrada