2 de març del 2009

Euskadi, desprès del 1-M


Ahir hi ha haver eleccions a Euskadi, unes eleccions que van deixar un panorama polític més enrevessat que el que hi havia prèviament. El PNV va aconseguir els segons millors resultats de la història a l’arribar als 30 diputats fet que demostra el gran suport que manté Ibarretxe; el PSE puja força i se situa amb 24 i superant per primer cop la barrera del 30% dels vots; en tercer lloc el PP que només va perdre 2 diputats i es queda en 13 quan les enquestes n’hi donaven 9. En la quarta posició apareix Aralar que amb 4 diputats va esdevenir la sorpresa de la nit; amb 2 se situa EA que pateix greument la decisió de concórrer en solitari a les eleccions; Ezker Batua és però qui s’emporta la gran decepció, ja que perd dos terços dels seus diputats i es queda amb un. Per últim els ultranacionalistes espanyols de UPyD entren al Parlament per primer cop.

Els resultats doncs deixen només dues possibles coalicions per governar a Euskadi. Per una banda el pacte PNV-PSE recuperant els vells temps d’Ardanza i Jauregui; o per contra el pacte nacionalista amb PSE-PSOE – PP – UPyD.

D’aquestes eleccions voldria incidir en un parell d’aspectes. El primer dir clarament que tot i que han estat unes eleccions legals en cap cas han estat legitimes. I en segon lloc denunciar el cinisme barroer i antidemocràtic de l’anàlisi electoral que la majoria de mitjans i partits espanyols han fet.

Sobre el primer punt aclarir que evidentment les eleccions han estat legals ja que s’ha complert escrupolosament la llei. Ara bé, aquesta cita electoral no ha estat ni competitiva ni legitima, ja que per pur càlcul electoral s’ha deixat al voltant d’un 9-15% de la població sense opció de vot a l’il·legalitzar les llistes de l’esquerra abertzale radical. El Parlament que sorgeix de les votacions d’ahir per tant, no representa el sentir de la societat basca, ergo, és un Parlament il·legítim, però legal.

S’hi el primer punt ja ha de deixar amb els colors pujats qualsevol persona que s’autoanomeni demòcrata, el segon punt ja és quasi una lliçó de com manipular fins a l’extrem un acte antidemocràtic. Gobbels no ho hauria fet millor.
La gran majoria de la premsa des de què es va arribar al 68% dels vots escrutats va semblar que Espanya havia guanyat altre cop l’Eurocopa. Només calia fer una mica de zapping per les diferents cadenes espanyoles que feien espacials informatius per poder copsar de primeres com el cava s’havia colat en els vasos dels analistes, perquè sinó no es pot entendre tanta manipulació.
Els grans mitjans titulaven amb tota la pompa possible que "el cambio ha llegada al País Vasco" o també " el bloque constitucionalista tiene mayoría en Euskadi". Dos grans titulars basats en una gran mentida. Caldria recordar i puntualitzar un parell de coses:
Primerament els vots dels partits nacionals d’Euskadi són més que els del bloc nacionalista espanyol, i a més sense necessitat de comptabilitzar els 100.000 nuls de D3M. Per tant, la majoria no és constitucionalista. A més, els espanyols han tret menys vots en conjunt que al 2005.
I segon, l’ascens del PSE-PSOE es produeix per la il·legalització de l’esquerra abertzale, ja que els socialistes tan sols pugen uns 60.000 vots, i en cas que D3M hagués participat a les eleccions, els PSOE només hagués sumat 4 diputats més. Aquí és on es pot apreciar la gran jugada d’Espanya amb la il·legalització dels partits independentistes.

Patxi López, el candidat més ben situat per esdevenir Lehendakari, no s’ha cansat de repetir durant la campanya, ahir també, que ell vol un canvi tranquil i en convivència. La veritat és que costa d’imaginar un canvi "tranquil i en convivència" arribant a Ajuria Enea de la mà del PP i de la UPyD.

Amb el més que possible pacte entre les forces nacionalistes a Euskadi s’acosta l‘instant en què queda absolutament demostrat que a Euskadi, els blocs polítics que es formen no es basen en l’eix esquerra/dreta, sinó en el nacional Euskal-Herria/Espanya. Per què sinó com s’entén que en l’actual govern hi convisquin partits de dreta (PNV) amb partits d’esquerra (EA i EB)? I com es podrà entendre que el pròxim govern el formin partits de centre-esquerra (PSOE) i de ultradreta (PP i UPyD)? Doncs perquè fins ara governaven els bascos, i ara ho faran els espanyols.

Per últim. Cal recordar i tenir ben present, és a dir que ningú es cregui la àcida manipulació informativa espanyola, que la societat basca continua sent exactament igual que ho era fa quatre anys, és a dir, amb una àmplia majoria nacionalista basca. La societat que ahir va votar era i és majoritàriament nacionalista basca, no espanyola. La societat no s’ha despertat socialista-espanyola avui al matí, sinó que continua sent abertzale. Qui pensi que la societat basca des d’ahir és més espanyola i dòcil que no s’enganyi, Euskadi és i segueix sent nacionalment basca. El Parlament sorgit de les eleccions d’ahir no és representatiu, i si Patxi López és escollit Lehendakari, ho serà a partir d’una minoria de la societat, però per una majoria parlamentària sorgida a partir de la il·legitimitat d’aquestes eleccions.

Cal no oblidar-ho.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Suposo que els sectors més radicals de l'esquerra abertzale estan esperant amb candeletes un govern dels "constitucionalistes" per engegar una intifada massiva. Els propers mesos, al País Basc, seran mogudets.
Per cert, Eusko Alkartasuna ha fet un resultat patètic. M'imagino que des de Esquerra Republicana això es veu amb certa preocupació, ja que eren els "aliats".

Albrock ha dit...

Mira que hi ha gent curteta pel món, llençant el seu vot votant en blanc, quan podrien haver evitat aquesta situació.

I ja heu vist com li ha anat a EA això d'intentar marcar perfil propi i entestar-se anar conra el PNB (que tu escrius com PNV -- constitucionalista! haha).

I no cofonguis "basc" amb "abertzale", que és el que sembla que fas cap al final.

Pere Sàbat ha dit...

Edu,

La opció que dius és una possibilitat, però ETA tampoc necessita grans accions, en te prou en anar fent la seva acció cada dos o tres mesos per continuar "liderant" el debat polític.

És evident que des de la visió d'Esquerra, els resultats de EA no són gens bons, tanmateix cal dir que EA ha sigut víctima del bipartidisme, a més d'un vot útil cap a PNV i Aralar. Però indubtablement, és un element preucopant.

Àlex,

La situació aquesta estava dissenyada per poder donar el tomb polític volgués o no la societat, i evidentment, el PSOE i el PP ja comptaven amb la gran militància de Batasuna.

Jo no em refereixo al PNV com a constitucionalista, si bé és cert que la majoria del PNV no és independentista i que aposta per l'autonomia.
I com he contestat a l'Eduard, si, EA s'ha fumut una bona clatellada.

Gràcies per l'apreciació lingüística, i no, crec que no els conjong. Ja que el que és evident és que bascos ho són tots, però nacionalment bascos no.

Albrock ha dit...

Ja ho sé que no et referies al PNB com a constitucionalista. El que feia era jo anomenar-te a tu constitucionalista per haver escrit PNV i no PNB.

I abertzale tampoc ben bé equival a nacionalista o "nacionalment basc", ja que el terme s'ha acabat relacionant amb els corrents nacionalistes d'ultra-esquerra radicals.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

La primera te l'accepto, la segona no.

Jejeje