Personatge de la setmana: Francisco Romero

El personatge de la setmana d’avui podria ser ben bé la nostrada ministra espanyola de defensa per la seva brillant contribució a la internacionalització de les aspiracions de llibertat del poble català o també ho hagués pogut ser el secretari general d’Unió Democràtica que s’ha postulat clarament per pactar amb el "gobierno de españa" les mesures per fer front a la crisi o fins i tot el director general de policia de Catalunya, Rafael Olmos, a qui queden poc més de dos telenoticies. Però no. El personatge d’aquesta setmana és l’actual alcalde de Vilafranca, que de la mateixa manera que Olmos, li queden poc més de dos telediaris.

Francisco Romero Gamarra va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1974, en el si d’una família que havia emigrat de la seva terra forana i havia trobat a Catalunya la seva nova llar. Romero en el seu discurs d’investidura el passat divendres 21 de març va desglossar la seva trajectòria vital, professional i política, per tant no ho repetiré.
Romero va entrar a l’ajuntament al 1999 de la mà de Joan Aguado i va repetir al 2003 i al 2007, aquest últim com a número dos de la llista. Romero ha estat doncs, quasi 10 anys al govern municipal.

L’alcalde actual en el seu discurs va reclamar confiança, confiança perquè assegurava que una nova etapa de relacions començava a Vilafranca. Una nova manera de fer que combinava amb un nou projecte. Un nou projecte que sorgia del mateix grup de persones que havia conduït Vilafranca a una situació de paràlisi total. Per tant, sincerament, un discurs condemnat al fracàs per manca de credibilitat. Si la maniobra de dimissió de l’anterior alcalde per intentar condicionar l’assemblea d’Esquerra ja va ser barroera i patètica, l’últim intent de Romero de donar compliment, dos anys tard, a l’acord de pressupostos del 2007 amb Esquerra, ja resulta delirant.

Romero va ser investit el 21 de març i podria deixar de ser alcalde el pròxim 14 d’abril, ja que ahir l’assemblea d’Esquerra de Vilafranca va aprovar donar suport a la moció de censura presentada per CiU i que compta amb el suport de la Cup, per poder fer un canvi de govern.

Esquerra però no només va aprovar donar suport a la moció, una moció que ha d’anar acompanyada d’unes garanties de governabilitat. Esquerra a més va aprovar que aquesta moció s’ha de basar en el programa que tant CUP i CiU han pactat amb Esquerra, i que dins d’aquest programa hi ha unes prioritats que fan referència a fer front a la crisi i a l’ajut a les famílies incrementant les polítiques socials.

Fer una moció de censura no és com votar una simple moció, una moció de censura és molt més ja que aquesta moció ha de ser constructiva. Aprovar una moció amb el simple argument de "fote’m fora els sociates" no va enlloc. Una moció de censura serveix per construir, per avançar, per canviar. I això és el que Esquerra va fer ahir. Proposar unes prioritats per poder avançar i canviar Vilafranca.

En definitiva, que a partir de la decisió d’Esquerra, Francisco Romero passarà a la història, tal i com li diu algun bon amic, com a Francisco el breu.