2 de maig de 2009

Democràcia és Debatre


Per qui no ho sàpiga d’aquí a poc més d’un mes, concretament el 7 de juny, tindran lloc les eleccions europees, i amb ella començarà la sempre "curta" campanya electoral. Les campanyes tenen l’objectiu, entre d’altres, de fer possible que el votant pugui comparar els diferents programes que presenten les candidatures i en base a aquest fet, i a altres, determinar el seu vot. Un dels millors elements que hi ha per contraposar propostes i poder decidir el vot, són els debats.

Durant les eleccions catalanes és típic el debat a cinc, ara serà a sis amb C’s, un debat que és farragós i que aporta més aviat poc. És un debat que l’únic que et pot permetre és no cometre errades significatives, més que no pas donar un impuls en la campanya. A més, que només hi hagi un debat no deixa de ser lamentable.

Les campanyes electorals es basen sobretot en spots publicitaris completament teledirigits i controlats, on la discussió es fa via mitjans de comunicació i no en canvi, via debats, on la població pugui observar per ella mateixa com argumenten els candidats les seves posicions.
En un moment en què totes les enquestes i tots els indicadors apunten a un desencís dels ciutadans envers la política, no seria descabellat iniciar una sèrie de mesures que pugessin frenar tal desafecció.

Una de les mesures que crec que ajudarien a que la població tornés cap a la política seria que se celebressin molts més debats dels que es fan actualment. Per exemple, que al Regne d’Espanya s’hagi estat quasi 15 anys sense debats electorals és lamentable.

Ara però, es té una oportunitat de posar remei a aquesta anormalitat democràtica. Ara amb les eleccions europees a tocar es pot posar la primera pedra d’una manera més propera de fer política. I una via per fer-ho possible és celebrant diversos debats.
Els debats a cinc són necessaris, sí, i aquest segur que es farà, però un element altament positiu seria organitzar diversos debats cara a cara entre els diferents candidats. Uns debats, això sí, que haurien d’anar centrats en propostes i no en tristes desqualificacions personals.

Així doncs, crec que la proposta del candidat de Coalició Europea, Ramon Tremosa, de celebrar un cara a cara amb la número tres del PSOE, Magdalena Álvarez, sobre infrastructures és molt positiu i que com a mesura d’eixamplar les portes de la política s’hauria de celebrar. El problema però és que un altre debat que també s’ha demanat, un cara a cara entre Tremosa i Oriol Junqueras, no ha rebut la resposta afirmativa del candidat de la coalició conservadora. Tremosa i CiU es neguen a debatre amb Oriol Junqueras. I la veritat no entenc per què. Debatre quan saps que tens guanyat el debat és fàcil, Tremosa-Melani, però debatre quan el resultat és incert llavors millor no fer-ho.

Debatre és posar sobre la taula les propostes d’un i altre, i deixar que els ciutadans decideixin qui ho ha fet millor. Negar-se a debatre no fa altra cosa que aprofundir en la fractura que hi ha entre la política i els ciutadans. Negar-se a debatre és fer un flac favor a la democràcia.

Cap comentari: