20 de maig de 2009

Pròxima parada, Europa


Falten 24 hore perquè la campanya per les eleccions europees del 7 de juny comenci i les maquinàries dels partits posin la cinquena en pro d’esgarrapar els vots necessaris per complir els seus objectius electorals. Queden 24 hores però les línies mestres ja estan marcades.

Aquestes eleccions es divideixen en diversos eixos, per una banda hi ha l’eix europeu estricte, és a dir, les propostes encarades a la realitat global d’Europa en conjunt, on fan acte de presència totes aquelles iniciatives referents a la crisi o a la realitat institucional de la comunitat europea, on destaca la proposta del candidat Oriol Junqueras de celebrar un debat de política general al Parlament Europeu.

En segon terme es troba l’eix nacional, que consisteix en fer més o menys visible les reivindicacions dels territoris d’on provenen els diputats. En aquest cas, Catalunya n’és un gran exemple, però també hi ha diversitat d’opinions. En un cantó es troben aquells que diuen que a Europa no s’hi va a defensar a Catalunya sinó a la globalitat dels ciutadans europeus (Maria Badia i Alejo Vidal Quadras), i uns altres que defensen que no hi ha millor manera que defensar Europa que defensar els interessos dels catalans i catalanes (Oriol Junqueras, Raül Romeva i Ramon Tremosa).

Per últim també hi ha l’eix tradiocional esquerra/dreta. Aquest eix en vistes a les candidatures presentades presenta un esquema més definit que en anteriors comicis, ja que totes les candidatures tenen un marcat perfil ideològic.
Primerament les candidatures de dretes s’hi troba la coalició Libertas-Ciudadanos de España que forma Ciutadans amb tot de grups ultracatòlics i ultranacionalistes d’arreu d’Europa, encorats a la dreta rància també s’hi troba el Partit Popular amb Jaime Mayor Oreja al capdavant, i per últim la Coalició Europea de CiU, PNV, Coalición Canaria i el BNV, que es presenta com una tercera via entre el PP i el PSOE.
A l’altra banda, és a dir, a l’esquerra, s’hi troba el PSOE amb l’ex ministre López Aguilar de cap de cartell,també Izquierda Unida i Iniciativa, i finalment la coalició Europa dels Pobles-Verds, que engloba tots els partits independentistes i d’esquerres de les diferents nacions que sobreviuen a l’estat espanyol, formada per Esquerra, BNG, Aralar, Els Verds, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista i Entesa per Mallorca amb el suport extern del PSM.

Així doncs el 7 de juny s’haurà d’escollir a partir del Sudoku dels tres eixos, pensant en quina Europa volem , en si s’han de defensar els interessos de Catalunya i en si s’avança per l’esquerra o per la dreta.

2 comentaris:

Albrock ha dit...

De veritat hi veus tanta diferència dreta-esquerra entre Esquerra i CiU?? O sigui, a part de la retòrica tradicional, tu creus que realment hi ha diferències palpables...?

"Els catalans i les catalanes"... Ja hi tornem a ser??

Roger ha dit...

Defensem models diferents de societat, Albrock.

Per exemple nosaltres volem una xarxa sanitària pública potent i gratuïta (com tenen els espanyols a casa seva, per exemple) i una xarxa escolar igualment potent i gratuïta (i subvencionant molt menys les grans i riques iniciatives privades, per destinar els diners a les iniciatives més petites per afavorir la innovació pedagògica d'aquest país).

CiU té la postura radicalment contrària en aquestes dues qüestions.

I podríem fer una llarga llista.

No cal dir que la diferència fonamental és que nosaltres diem SÍ a la independència, i ells encara s'ho estan pensant (quina vergonya de dreta nacional).