21 de setembre de 2009

Alícia Vidal-Quadras


Dissabte passat al costat d’una línia de tren d’aquelles que l’estat espanyol s’entesta a mantenir sota mínims talment com si pretenguessin que Catalunya es convertís en Extremadura sense poder gaudir la solidaritat dels altres, el Partit Popular a Catalunya va celebrar la nominació d’Alícia Sánchez Camacho a la presidència de la Generalitat.

A l’Hospitalet va engegar la pre-pre-campanya per les eleccions de la pròxima tardor, i ho va fer amb la descavalcada de la plana major del PP per tal d’acompanyar la presidenta "regional" d’aquest partit a Catalunya.
Segons apuntaven diversos diaris l’endemà de l’entronització d’Alícia a la cadira elèctrica que és ser cap de llista del PP al Parlament, el PP havia aconseguit un fet sense precedents, que el nomenament del cap de llista no emprenyés a la meitat del partit, diuen que és un fet absolutament inusual. El que no van poder canviar és la manera d’elegir-lo, és a dir: "el dedazo".

El PP sembla que vol anar de pesca. Inicialment havia pensat titular el post com "Capitana Pescanova", ja que Alícia Sánchez en la seva intervenció va fer constant al·lusió a un cert electorat que segons les ments grises de l’aparell de la sucursal del PP a Barcelona consideren que estan "orfes" de representació política.
Aquests orfes a qui es referia Camacho són els que espantats per la deriva "súper-radical-independentista" de CiU, podrien recalar al centre-dreta "moderat i centrat" que és el Partit Popular.
Realment, això no deixa de fer riure.

No nego que hi pot haver votants de CiU que estiguin desorientats, ja que depenen de l’hora del dia en què miren les notícies el missatge que envien els convergents és diferent: que si consultes sí però que al final serà més bé que "mira’m i no em toquis"; que si desprès millor centrem-nos en la crisi; desprès surt el Trias i diu que sí que en principi donarà suport a la consulta a Barcelona; el Madí surt a l’AVUI i diu que la Independència només vindrà amb CiU; desprès…. En fi que és evident de què el votant convergent ha d’estar desconcertat i desorientat amb la direcció que vol prendre el partit, una direcció que avui és independentista però que demà dirà que l’autodeterminació no és prioritària.

Afirmar que hi pot haver electors de CiU que no vagin clara la postura global dels convergents és obvi, ara bé, dir que el PP pot aglutinar aquest votant és com a mínim agosarat. És agosarat perquè per exemple difícilment aquest electorat anirà a un partit que afirma que "el PP és la garantia de què el català no sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills". Si d’això en diuen moderació i centralitat… déu ser a Espanya perquè a Catalunya d’això se’n diu radicalisme i extremisme.

No sé si la manera que ha ideat el PP per augmentar la seva presència al Parlament passa per tornar a utilitzar el verb gruixut i apostar per intentar trencar la cohesió social de Catalunya amb intencions com la d’imposar el castellà a les escoles, però si la seva intenció és esgarrapar vots a CiU, crec, que no van en la millor direcció.

Tornen els vells temps, els de Vidal-Quadras. Els d’Alícia Vidal-Quadras.

3 comentaris:

Eduard ha dit...

El que segurament busca el PP és recuperar els vots que van anar a Ciudadanos.
Pel que fa a "descavalcada de plana major", déu n'hi do també la del PSOE que va acompanyar el president, i soci vostre de govern, José Montilla. Suposo que ja deus tenir previst fer un post comentant el que va dir sobre els referèndums.

Albrock ha dit...

El PPC sap que té un sostre electoral si va de moderat, ja que CiU a les eleccions catalanes sap aglutinar el vot de centre-dreta i molt. La única manera de superar aquest sostre és tornant a l'estratègia Vidal-Quadrista, recuperar els vots de Ciudadanos/UPyD i intentar mobilitzar els immigrants del primer cinturó.

Òbviament com a estratègia per a governar amb algun pacte posterior no és gaire bona, però és que saben que CiU no hi pactaria formalment mai fins que canviïn a Madrid. O sigui que l'únic objectiu del PPC ara és intentar aguantar i potser créixer en diputats, per tal de poder dir a la premsa espanyola "El PP en Cataluña crece". I ja està. Trist però cert.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

El problema dels vots de C's, per al PP, és que UPyD també es presentarà a les eleccions, així que dificilment els recuperarà tots.

En quant al post sobre les declaracions del primer secretari del PSC-PSOE sí en parlaré, de la mateixa manera que he parlat de les que ha fet CiU i la Chacon.

Àlex,

Bastant d'acord amb el que dius.