12 de setembre de 2009

Sabors post-Diada


La celebració dels diferents actes en motiu de la Diada Nacional deixen diversos sabors de boca, sabors diferents i a vegades contradictoris. Hi ha actes celebrats que deixen una sensació de "poder", de força, de vitalitat, de dir "ostres, podem". N’hi ha que et poden deixar una mica indiferent, i n’hi ha –per desgràcia- que et deixen amb un regust nausic i que tan sols recordar-los ja et fa posar-te de "mala llet".

La Diada un any més es va convertir en una reivindicació amb aires sobiranistes. Totes les declaracions dels líders dels partits anaven encarades a un espiral de reivindicació nacional i a la defensa de la voluntat del poble expressada en referèndum. Per tant és d’esperar que aquests mateixos líders defensin també el resultat d’Arenys i dels que puguin venir, no?
L’ambient independentista es va poder palpar a la tarda on una gran manifestació dividida en dos blocs –plataformes i Esquerra- va transitar pels carrers de la capital amb més de 30.000 persones que clamaven per la llibertat nacional. És de destacar la presència en la manifestació, dins del bloc de les plataformes, de Joan Laporta, de Miquel Calçada, d’Elisenda Paluzie o de l’Oriol Junqueras.
De totes les declaracions que es van produir voldria destacar la que va fer el President d’Esquerra, Joan Puigcercós, en la que advertia que aquest és l’últim 11 de setembre de l’autonomisme. No crec que ho digués creien que l’any que ve Catalunya ja serà independent, sinó que crec que ho deia en relació a que l’eix transversal del moviment catalanista està ja pràcticament instal·lat en la seva majoria en els postulats sobiranisites, un fet sense precedents en la història recent del país. Que l’independentisme estigui guanyant la batalla ideològica és un fet de gran transcendència i que sens dubte és l’element necessari, que no suficient, perquè el projecte d’alliberament nacional tingui èxit.

Deia en l’inici que la Diada havia deixat punt amb bon gust i altres d’indiferents i també alguns que produïen nàusees.
Un acte indiferent, per dir-ho d’alguna manera, és els xiulets en les ofrenes a Rafel de Casanovas. La veritat, crec que els xiulets d’aquest acte són absolutament sobrers i que no fan més que deslluir un acte que hauria de ser alguna cosa més que un aparador perquè certa gent vagi a evocar les seves frustracions.

Durant la Diada però hi va haver una taca massa gran i putrefacte per deixar-la sense esmentar: El boicot promogut per Iniciativa a la participació de la cantant Noa a l’acte institucional.
Sincerament, em faig creus com encara algú en aquest país pot pensar en donar suport a aquesta formació. Iniciativa més que un partit polític de govern sembla que s’estigui preparant per participar en el càsting del Circ Cric per la pròxima temporada.
És imperdonable que un partit governamental faci fer el ridícul tant i tant espantós al país amb les seves accions absolutament fora de lloc. És absolutament abominable que en un dels pocs aspectes en què Catalunya es mostra al món amb consciència d’estat, es desdibuixi amb un intent de boicot sense cap tipus de fonament.

L’acte institucional és un acte d’Estat, un acte que projecte Catalunya amb una potència cap a l’exterior de gran envergadura. Un acte que deixa a anys llum les cerimònies militars que altres estats fan per commemorar les seves diades nacionals. Catalunya l’onze de setembre es comporta com un estat, però sembla que aquest fet no sigui considerat de prou importància per aquests mesquins d’Iniciativa que s’estan caracteritzant per enterbolir les últimes Diades Nacionals amb tot de sortides de to encarades a la seva parròquia i que a sobre fan fer el ridícul a tot el país.

No és comprensible sota cap circumstància que Iniciativa aprovés durant els preparatius de l’acte la presència de Noa i que desprès li organitzi un acte de boicot. I molt menys encara que desprès d’haver organitzat aquest ridícul aberrant, tots a córrer a rebaixar les seves pròpies declaracions com van fer Saura, Camats i Herrera. Iniciativa és un llast per el nostre país, i la veritat, convé ja que Joan Saura dimiteixi del seu càrrec de súper-conseller, ja que amb actuacions com aquesta l’únic que fa és desprestigiar la política i posar el país sencer a la primera posició dels ridículs mundials.

6 comentaris:

Eduard ha dit...

Totalment d'acord pel que fa al comentari sobre el boicot a l'actuació de Noa. Hem perdut ja el compte de les cagades de Joan Saura, probablement el polític més imbècil que ha tingut càrrecs de responsabilitat en aquest país des de la transició. Pel que fa a ICV, penso que no es pot estar al mateix temps en el govern i manifestar-se constantment com a oposició (cosa que, per cert, també fa sovint ERC).
Pel que fa a aquest sobiranisme transversal, servirà de ben poc mentre la majoria de polítics siguin independentistes "en la intimitat" (com l'Aznar amb el català) però els seus partits actuïn en sentit contrari. I això va per tots, no només per CiU.

Andrew ha dit...

Saps que la veritable notícia van ser les persones que es manifestaven per perdre el seu lloc de treball?
I les seves reclamacions (en castellà) eren MENOS ESTATUTO y MÁS TRABAJO.

Sóc un clar exemple que realment els conflictes territorials no importen a la gent que treballa.
El que importa és tenir un treball digne i gaudir de la vida al costat dels seus.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

En linies generals d'acord amb tu.

Andreu,

Pretendre dividir les reivindicacions socials de les nacional és tan mesquí com cruel. No hi haurà possibilitat de treballs dignes sense un estat propi, per tant tot i respectant molt la llengua de Lorca que els treballadors esgrimien -per més que segurament a Lorca no li agradaria l'ús que en feien- sap greu que la desinformació i la incultura els porti a dir els eslogens que dius que deien.

Albrock ha dit...

Andreu: "No importen a la gent que treballa"... O sigui segons tu només treballen els "obrers", i tota la gent de professions liberals, per exemple, que de ben segur tenen una altra visió en temes com ara l'estatut no són treballadors??, Si us plau, Andreu, demagoguery much??

El que sí que és cert és que els sindicats/obtrers manifestant-se a l'ofrena floral segurament va ser una de les imatges més tristes de la jornada. Que la festa nacional d'un país s'embruti per culpa dels crits vulgars d'aquesta gent fa mal.

Pel que fa ICV, bé, totalment d'acord, òbviament. Hi ha una cosa que no entenc, però, per què E sempre fa una manifestació per si soleta? No s'ha intentat fer mai quelcom unitari de veritat?

Andrew ha dit...

Aquests "crits vulgars" provenen de gent que s'ha quedat sense feina i segurament molts d'ells tenen tota la família a l'atur.
Per tant, una mica de consideració.

Per suposat que també hi ha professions liberals i de ben segur que els interessa que el Govern no els apuji els impostos ni el del ZParo ni el de Montilla.
Per tant, els importa més el tema de la gestió econòmica i no les bajanades d'uns quants manifestant-se pels carrers o un president del Barça fent el que millor sap fer, l'imbècil.

Les forces d'esquerra estan participant d'aquesta farsa d'apujar als impostos als que realment sí treballen i tiren el pais endavant, la classe mitjana: PIMEs, autònoms, etc etc
Des de quan ERC ha defensat la classe mitjana d'aquest país?

Albrock ha dit...

Hi ha molta gent que s'ha quedat sense feina i no van a boicotejar actes institucionals de la diada nacional del país. O sigui que de respecte per aquells quatre beneïts, cap-.

Evidentment que la pujada d'impostos és una mala idea, no cal que m'ho diguis a mi haha. Barrejar les polítiques de Zapatero amb les ofrenes florals de la Diada és de gent amb poca cultura i nivell intel·lectual.

I ara resulta que no es poden fer ni ofrenes florals ni anar a manifestacions reivindicatives l'11 de Setembre per que hi ha "crisi"? De veritat algú es creu aquest discurs tant altament simple i populista? Really??