28 d’abril del 2010

Els Doblega-Esquenes


No hi ha res que uneixi més a tot l’establishment del país que quan Esquerra fa bé les coses. Evidentment aquesta unió no és a favor de les idees d’Esquerra, sinó tot el contrari, però els fets parlen per si sols: quan Esquerra fa bé les coses, quan Esquerra posa l’estat autonòmic davant del mirall, quan Esquerra desemmascara la farsa de l’Estatut, llavors i només llavors, tot l’establishment s’uneix. S’uneix per despotricar i blasfemar a Esquerra.

Avui hi ha hagut un d’aquests dies. Tot, absolutament tot el ventall mediàtic de Catalunya ha saltat al coll del partit independentista perquè aquest no ha volgut participar de la farsa de firmar una resolució que no condueix enlloc més enllà de tapar les vergonyes als dos grans partits porucs autonomistes.

Per què, què ens durà la resolució? La resolució ens durà a seguir donant voltes en el mateix cercle, la resolució és un “pagat” que simplement intenta salvar la posició dels dos gran partits. Aprovar una resolució que demani al Senat la renovació del Tribunal Constitucional; que es modifiqui la llei Orgànica del TC; que el TC es declari incompetent en l’estatut etc. És una presa de pèl que no condueix enlloc. L’únic que aconsegueix la resolució és donar aire a un model d’estat caduc i ineficaç incapaç d’acceptar la seva pluralitat interna. L’estatut, mal els pesi al grans defensors de l’Espanya imaginària, està sentenciat a mort.

La resolució en definitiva no aporta res de res més enllà de la imatge d’unitat. I és precisament per aquesta imatge que Esquerra ha dit que votarà la resolució a favor, però remarcant que de contingut, aquesta no aporta res més que seguir donant voltes al mateix.

Ens trobem en un moment crucial, ja que en pocs mesos sortirà una sentència que retallarà l’estatut –ja retallat- de Catalunya i que segurament també retallarà aspectes de l’estatut del 79. Per tant ens trobarem en una situació en què Espanya diu que prou. Que ja no en passa una més. Que 30 anys prostituint-se han sigut masses. Que vol tornar al què ha sigut sempre. Una Espanya. Quan surti aquesta sentència, tothom haurà d’estar a l’alçada, perquè caldrà fer un pas endavant, saltar la paret que diuen.

Però segurament, i tant de bo m’equivoqui, els mateixos que avui titllaven d’Esquerra de fer mal al país i de voler que tot vagi malament per no signar la resolució; quan arribi aquest dia diran que Esquerra són uns radicals i que Espanya és tant i tant xula. Com sempre.

1 comentari:

Eduard ha dit...

Esquerra podria haver-se estalviat tots aquests atacs si no hagués entrat en el segon tripartit.
I podria ajudar-se una mica ella mateixa, de cara a les properes eleccions, dient CLARAMENT que NO entrarà en cap futur govern català que no tingui per objectiu prioritari treballar per aconseguir la independència.