5 de juny de 2010

Espanyolització? Adéu Espanya!


Dijous passat TV3 va ser líder d’audiència. Aquest fet tampoc és excepcional des de fa un parell d’anys, a més els dijous de la pública catalana s’emet Polònia, un dels majors èxits de la cadena. Aquest passat dijous però, Televisió de Catalunya no va emetre Polònia. Dijous TV3 va emetre el documental “Adéu Espanya?”.

Aquest documental oferia una visió de diferents processos d’independència d’arreu del món, concretament tres dins la Unió Europea, Groenlàndia, Escòcia i Catalunya, i un a l’Amèrica del Nord, el Quebec.
Tots quatre països ofereixen unes característiques similars: són països democràtics i la voluntat d’independència s’expressa únicament en aquests termes, voluntat que per cert, no para de créixer. Però aquí acaben les coincidències. Tal i com es va poder observar en el documental, la funció de la llengua no és un fet determinant, ja que per exemple la llengua normal a Escòcia és l’anglès. Les funcions que poden dur a terme aquestes nacions sense estat també són diferents, unes poden executar per exemple la competència d’educació totalment íntegre a partir del què dicti el seu parlament, i d’altres es limiten a complementar les directius de l’estat central. O per exemple tampoc s’assemblen en quan a l’aspecte econòmic, ja que cap d’elles pateix l’escandalós i denunciable expoli fiscal que ha de sofrir Catalunya i que impedeix, com va exposar Germà Bel, que a l’any es puguin fer 200 hospitals per 150.000 persones, una vegada i mitja el TGV Barcelona-Madrid i tantes i tantes altres coses que es podrien tirar endavant amb aquests 20.000 milions d’euros que Espanya ens roba.

Una de les majors diferències però, és la vessant democràtica. Mentre els representants de Dinamarca, Anglaterra o Canadà expressaven que els seus estats acceptarien el resultat que expressés un referèndum, vinculant o no, d’aquests països sobre la independència, qui analitzava la situació Catalunya-Espanya posava de manifest que l’estat espanyol no era massa procliu a acceptar el resultat de la consulta. Però a més a més, els entrevistats prominents no només dels països que lluiten per la independència sinó també aquells que aposten per seguir dins dels estats actuals, afirmaven que era totalment impossible que els conflictes competencials arribessin als tribunals, ja que aquest fet provocaria una greu crisi institucional. Res més lluny de la realitat de l’estat espanyol. Aquests fets demostren, lamentablement, que Espanya està uns quants esglaons per sota en quan a democràcia i acceptació d’aquesta en comparació als altres estats europeus.

El documental respon dubtes i dóna arguments de pes per aquells que no veuen clara la via independentista. El documental doncs, és l’exemple genuí del què significa una televisió pública: el servei públic. També amb el documental, i no només amb el documental, es dóna carpetada a tots aquells que per interessos particulars o per frustracions o senzillament per mala fe, s’han passat set anys criticant i denunciant una suposada “espanyolització” de Televisió de Catalunya. Algú s’imagina TV3 emetent aquest mateix documental fa vuit anys? Algú s’imagina aquest documental en horari de prime-time en els temps en què la direcció de TV3 era dirigida per l’ara senador convergent Vilajoana o per qualsevol altre càrrec de CiU?

TV3 va oferir un documental rigorós i fet amb la màxima cura i on només es van donar arguments científics i demostrables. I ha qui no li agradi, que es torni a mirar el documental a veure si l’entén a la segona.

2 comentaris:

Eduard ha dit...

Pel que sembla, el senyor Ferran no va aconseguir que TV3 es tragués del tot "la crosta".
A mi també em va agradar força el documental, malgrat algun error com ara situar les caves Codorniu a Vilafranca del Penedès en lloc de Sant Sadurní d'Anoia.

Pere Sàbat ha dit...

Sí, les reaccions de tot el mundillo espanyol-cutre han sigut molt edificants. El Ferran, el Rivera, el Fernadez-Diaz... en fi, tota una fauna molt divertida que no suporta que en democràcia es puguin debatre les idees.