Avui a les 21:45 hores al primer canal de Televisió de Catalunya se celebrarà l’últim debat de la campanya electoral a la presidència del Futbol Club Barcelona, l’esdeveniment que segurament farà decantar molts del 40% de socis que segons les enquestes continuen estant indecisos en aquests moments.
La campanya s’acaba, i amb ella, s’acaben les oportunitats per tal que els candidats exposin el seu programa i les seves propostes. Avui en tenen l’última oportunitat.
La campanya no ha sigut especialment llarga, però sí que ha sigut prou plena per tal de donar arguments al soci perquè pugui decidir el seu vot.
Les picabaralles habituals de les eleccions no s’han fet invisibles, sinó que han estat un dels punts centrals de la campanya. Sandro Rosell ha estat el centre d’aquestes picabaralles, sobretot al voltant de la implicació d’una empresa seva en un cas de corrupció al Brasil en què el candidat rupturista ha interposat una demanda contra Marc Ingla per haver donat la seva opinió durant una entrevista, fet insòlit en una campanya electoral. Rosell ha estat envoltat per la polèmica també arran de la seva relació amb el Boixos Nois, una relació primer reconeguda, en una entrevista a RAC1, i desprès negada fins a la sacietat, una rotunditat que queda en dubte davant les proves i la seva pròpia paraula a l’emissora del Grupo Godó.
Més enllà d’aquestes tèrboles relacions de Sandro Rosell, tots els candidats han presentat bons programes electorals. Quasi tots s’han intentat clarificar dins d’una escala de seguiment del model i les formes que han regit el club durant els set anys.
A la banda rupturista hi ha, evidentment, qui ha estat durant cinc anys fent oposició. Rosell planteja un model diferent, tant econòmicament, com socialment, com esportivament. Cert, avui per avui defensa el model actual, però no és pas segur que el mantingui quan s’acabi l’etapa Guardiola, que seria convenient que tothom sàpiga que no durarà per tota la vida ni per tot el mandat. Mantindrà Rosell el model actual amb secretari tècnic, entrenador, director futbol base i director general, quan Guardiola plegui? Sabrà tenir la paciència que no tenia amb Rijkaard si les coses no van com fins ara? En l’àmbit social, tant Rosell, Ferrer i Benedito aposten per tancar el Barça i per impedir o regular la nova entrada de socis, amb l’argument de que 30.000 siberians podrien guanyar unes eleccions. També en la línia rutpurista, es podria fer referència a les alarmes irresponsables entorn a l’economia del club. El club té deute, clar. El club deu diners, evident. Però el club és fort, el club està sa i el club no pateix econòmicament. El Barça, a diferència del 2003, pot fer fitxatges sense patir. Per tant, les alarmes de Benedito i Rosell són únicament electoralistes.
De Benedito, tot i veure’l amb simpatia per allò del “Maverick” barcelonista, crec que és tremendament demagògic i populista i que amb la seva presència, facilitarà el possible triomf de Rosell al dividir el vot no-rosellista.
En la línia de la continuació, s’hi troben les candidatures de Marc Ingla i Jaume Ferrer. Ferrer és el més absolut seguidor de Laporta, tant en el model esportiu com en l’institucional, social… Però Ferrer comet un error. Ferrer es presenta com el continuador perquè, diu, el seu equip és el que hi ha sigut des d’un primer moment. Fals. De la seva candidatura només ell hi és des del 2003. La resta de membres s’ha anat incorporant a mesura que els constructors del model Barça abandonaven el club, sobretot a partir de la moció de censura. En la línia de continuar el model hi ha, qui segons les enquestes va en segona posició, Marc Ingla. Ingla aposta per seguir el model esportiu, però canviar apartats socials, econòmics i patrimonials. Ingla aposta per fer parlar el soci en qüestions com els membres d’honor, la samarreta del primer equip, les reformes al Camp Nou o els projectes de la Fundació, i per fer un nou impuls econòmic que permeti al Barça arribar al 2016 amb 800 milions d’ingressos.
Les cartes, quasi totes, estan ja sobre la taula i tothom les coneix. Serà en base aquestes cartes en què el soci haurà de decidir el sentit del seu vot diumenge, tenint sempre present que la disputa està entre involució o més cercle virtuós. Avui els candidats hauran de convèncer els indecisos, una feina sobretot encarada a Rosell i a Marc Ingla, el primer per no equivocar-se massa, i el segon per demostrar que és l’opció real i creïble per continuar amb un Barça triomfant.
La campanya s’acaba, i amb ella, s’acaben les oportunitats per tal que els candidats exposin el seu programa i les seves propostes. Avui en tenen l’última oportunitat.
La campanya no ha sigut especialment llarga, però sí que ha sigut prou plena per tal de donar arguments al soci perquè pugui decidir el seu vot.
Les picabaralles habituals de les eleccions no s’han fet invisibles, sinó que han estat un dels punts centrals de la campanya. Sandro Rosell ha estat el centre d’aquestes picabaralles, sobretot al voltant de la implicació d’una empresa seva en un cas de corrupció al Brasil en què el candidat rupturista ha interposat una demanda contra Marc Ingla per haver donat la seva opinió durant una entrevista, fet insòlit en una campanya electoral. Rosell ha estat envoltat per la polèmica també arran de la seva relació amb el Boixos Nois, una relació primer reconeguda, en una entrevista a RAC1, i desprès negada fins a la sacietat, una rotunditat que queda en dubte davant les proves i la seva pròpia paraula a l’emissora del Grupo Godó.
Més enllà d’aquestes tèrboles relacions de Sandro Rosell, tots els candidats han presentat bons programes electorals. Quasi tots s’han intentat clarificar dins d’una escala de seguiment del model i les formes que han regit el club durant els set anys.
A la banda rupturista hi ha, evidentment, qui ha estat durant cinc anys fent oposició. Rosell planteja un model diferent, tant econòmicament, com socialment, com esportivament. Cert, avui per avui defensa el model actual, però no és pas segur que el mantingui quan s’acabi l’etapa Guardiola, que seria convenient que tothom sàpiga que no durarà per tota la vida ni per tot el mandat. Mantindrà Rosell el model actual amb secretari tècnic, entrenador, director futbol base i director general, quan Guardiola plegui? Sabrà tenir la paciència que no tenia amb Rijkaard si les coses no van com fins ara? En l’àmbit social, tant Rosell, Ferrer i Benedito aposten per tancar el Barça i per impedir o regular la nova entrada de socis, amb l’argument de que 30.000 siberians podrien guanyar unes eleccions. També en la línia rutpurista, es podria fer referència a les alarmes irresponsables entorn a l’economia del club. El club té deute, clar. El club deu diners, evident. Però el club és fort, el club està sa i el club no pateix econòmicament. El Barça, a diferència del 2003, pot fer fitxatges sense patir. Per tant, les alarmes de Benedito i Rosell són únicament electoralistes.
De Benedito, tot i veure’l amb simpatia per allò del “Maverick” barcelonista, crec que és tremendament demagògic i populista i que amb la seva presència, facilitarà el possible triomf de Rosell al dividir el vot no-rosellista.
En la línia de la continuació, s’hi troben les candidatures de Marc Ingla i Jaume Ferrer. Ferrer és el més absolut seguidor de Laporta, tant en el model esportiu com en l’institucional, social… Però Ferrer comet un error. Ferrer es presenta com el continuador perquè, diu, el seu equip és el que hi ha sigut des d’un primer moment. Fals. De la seva candidatura només ell hi és des del 2003. La resta de membres s’ha anat incorporant a mesura que els constructors del model Barça abandonaven el club, sobretot a partir de la moció de censura. En la línia de continuar el model hi ha, qui segons les enquestes va en segona posició, Marc Ingla. Ingla aposta per seguir el model esportiu, però canviar apartats socials, econòmics i patrimonials. Ingla aposta per fer parlar el soci en qüestions com els membres d’honor, la samarreta del primer equip, les reformes al Camp Nou o els projectes de la Fundació, i per fer un nou impuls econòmic que permeti al Barça arribar al 2016 amb 800 milions d’ingressos.
Les cartes, quasi totes, estan ja sobre la taula i tothom les coneix. Serà en base aquestes cartes en què el soci haurà de decidir el sentit del seu vot diumenge, tenint sempre present que la disputa està entre involució o més cercle virtuós. Avui els candidats hauran de convèncer els indecisos, una feina sobretot encarada a Rosell i a Marc Ingla, el primer per no equivocar-se massa, i el segon per demostrar que és l’opció real i creïble per continuar amb un Barça triomfant.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada