Mai és tard per començar, pensen alguns. A diferència del què succeeix a Catalunya on surten candidatures a tres mesos de les eleccions, als Estats Units qui pretengui iniciar la batalla per ser candidat, seriós, a la presidència ha de començar a preparar la seva candidatura molts mesos abans i malgrat això, res assegura l’èxit.
Les eleccions a la presidència dels EUA seran al novembre del 2012, queda doncs un llarg temps encara, prop de dos anys, però això no és impediment que, enmig de les eleccions legislatives d’aquesta tardor, diversos líders republicans comencin a escalfar motors sobretot encarats a l’estat rural d’Iowa on se celebrarà el primer caucus i que com acostuma a passar, marcarà i impulsarà aquell que les guanyi. Només cal recordar qui va guanyar el caucus demòcrata al 2008, un Obama mig desconegut que li va permetre agafar avantatge, credibilitat i un impuls imprescindible per marcar distàncies amb la que a priori era la candidata designada, Hillary Clinton. Per bé que en el camp republicà no és possible aplicar aquesta màxima ja que McCain va quedar en tercera posició darrera de Mike Huckabee i Mitt Romney. Amb tot, qui surt ben parat d’Iowa obté temps i diners per consolidar correctament la seva candidatura.
Desprès de la davallada electoral del 2008 el Partit Republicà estava completament desconcertat, no tenia líders potents i s’havia allunyat de grans bosses electorals, sobretot les minories que cada vegada ho són menys. Afroamericans i llatins van ser peces claus per la victòria demòcrata. I no sembla que ara hagin d’ingressar a les files republicanes, sobretot si es té en compte episodis com la llei d’estrangeria d’Arizona o la postura del partit en relació a la legalització de ciutadans latinos. Amb tot cal destacar que per primera vegada el partit té un president negre, Michael Steele, una picada l’ull precisament a aquest electorat.
A pocs mesos de les eleccions legislatives, que són de vital importància, l’única esperança dels republicans és que els joves i les minories es quedin a casa i no vagin a votar. Només d’aquesta manera podran incrementar les seves opcions a la Cambra dels Representants i al Senat, segurament no per aconseguir la majoria però si per equilibrar la balança molt a favor dels demòcrates.
De com es resolguin les eleccions legislatives i també a alguns estats, es podrà tenir una visió més clara dels aspirants republicans a enfrontar-se a Barack Obama al novembre del 2012. De moment però, ja hi ha qui es posiciona, qui comença el seu particular tour, qui sovinteja els estats claus, i sobretot, qui es passeja per Iowa.
Les eleccions a la presidència dels EUA seran al novembre del 2012, queda doncs un llarg temps encara, prop de dos anys, però això no és impediment que, enmig de les eleccions legislatives d’aquesta tardor, diversos líders republicans comencin a escalfar motors sobretot encarats a l’estat rural d’Iowa on se celebrarà el primer caucus i que com acostuma a passar, marcarà i impulsarà aquell que les guanyi. Només cal recordar qui va guanyar el caucus demòcrata al 2008, un Obama mig desconegut que li va permetre agafar avantatge, credibilitat i un impuls imprescindible per marcar distàncies amb la que a priori era la candidata designada, Hillary Clinton. Per bé que en el camp republicà no és possible aplicar aquesta màxima ja que McCain va quedar en tercera posició darrera de Mike Huckabee i Mitt Romney. Amb tot, qui surt ben parat d’Iowa obté temps i diners per consolidar correctament la seva candidatura.
Desprès de la davallada electoral del 2008 el Partit Republicà estava completament desconcertat, no tenia líders potents i s’havia allunyat de grans bosses electorals, sobretot les minories que cada vegada ho són menys. Afroamericans i llatins van ser peces claus per la victòria demòcrata. I no sembla que ara hagin d’ingressar a les files republicanes, sobretot si es té en compte episodis com la llei d’estrangeria d’Arizona o la postura del partit en relació a la legalització de ciutadans latinos. Amb tot cal destacar que per primera vegada el partit té un president negre, Michael Steele, una picada l’ull precisament a aquest electorat.
A pocs mesos de les eleccions legislatives, que són de vital importància, l’única esperança dels republicans és que els joves i les minories es quedin a casa i no vagin a votar. Només d’aquesta manera podran incrementar les seves opcions a la Cambra dels Representants i al Senat, segurament no per aconseguir la majoria però si per equilibrar la balança molt a favor dels demòcrates.
De com es resolguin les eleccions legislatives i també a alguns estats, es podrà tenir una visió més clara dels aspirants republicans a enfrontar-se a Barack Obama al novembre del 2012. De moment però, ja hi ha qui es posiciona, qui comença el seu particular tour, qui sovinteja els estats claus, i sobretot, qui es passeja per Iowa.
Entrades
2 comentaris:
Home, només els cubans han votat al GOP durant la història, gairabé... Sí que és cert qu'una major movilització de les minories pels demòcrates va fer mal als republicans, però aquest no és ni de bon tros l'electorat que cal atraure. Són les classes mitja-altes, educades, que s'espanten quan impresentables populistes com Palin o Huckabee semblen apoderar-se del GOP... Fins que els republicans no canvïin d'estratègia en aquest sentit i es comportin com un partit menys repugnantment populista i anti-intel·lectual, no tindran el suport d'aqwuest electorat clau, ni d'importants parts de l'elit i l'establishment americà. Posar un president negre al GOP ben poc fa.
Àlex,
Sí però sense les minories el joc queda molt reduït, ja que la pràctica totalitat d'aquestes vota demòcrata, fet que fa dependre el GOP a les classe mitjana i mitjana alta, que com dius, tampoc és massa procliu a votar coses com Palin's, Hukcabee's i Tea's Party.
El fet de tenir un president negre, certament, fa poc però no deixa de ser un gest, i més en el moment en què va tenir lloc el nomenament.
Publica un comentari a l'entrada