Després del Polònia

Mònica Terribas va dir que “mentre jo sigui directora de TV3 hi haurà Polònia”. Ara, ja no ho és. Diuen que el Polònia és car, diuen que calen retallades. Bé, doncs si l’enviat del Godó aposta per carregar-se el Polònia –per car, no per incòmode eh!- m’atreveixo a fer una proposta: Un combat de monòlegs. 

El pilot el farien dues persones que dia rere dia intenten superar-se. Per una banda hi hauria el primer secretari del PSC (encara es diuen així, oi?), en Pere Navarro que en una conferència va assegurar que “una Catalunya independent seria un país més petit i més pobre”. Dedueixo que la ment pensant que li va ensenyar algun informe que argumenti tal afirmació deu ser tan audaç com aquell que va dir que el sistema financer espanyol era el millor del món. 

Aquest primer monòleg segur que faria enfilar les audiències. Ara, crec que per acabar de fer un gran programa i per acontentar els socis de CiU al Parlament i a TV3 -el PP-  caldria un petit monòleg en castellà. Sí, Esperanza Aguirre la gran ‘lideresa’ de la dreta ultra espanyola que pretén suspendre la final de Copa si l’afició vasco-catalana xiula l’himne espanyol seria l’escollida. Seria un combat renyit, cos a cos, a veure qui la diu més grossa. Seria un digne successor del Polònia, només amb la diferència que en comptes d’actors hi actuarien els mateixos polítics. En fi...

Publicat al 3 de Vuit al 25-5-2012

Parlem de Justícia...

Aquesta setmana el Tribunal Suprem –sí, aquell que vol obligar a les escoles catalanes a ensenyar en castellà- ha rebaixat les sentències pels condemnats del cas “Bateragune” de deu a sis anys i mig de presó pel ‘delicte’ d’intentar reconstruir l’esquerra abertzale.

No deixa de ser curiós que la justícia espanyola lluiti aferrissadament per mantenir a la presó aquelles persones que han fet els passos que des de la societat d’Hispanistan es demanava: que l’esquerra abertzale no defensi la violència d’ETA.

Mentre el TS i els jutges del Tribunal d’Ordre Públic estan entretinguts perseguint Arnaldo Otegi en un cas clar de ‘caça de bruixes’, resulta que a uns altres senyors se’ls expulsa dels seus càrrecs de Bankia per mala gestió, amb una pensió milionària, i a sobre el govern espanyol pretén rescatar-la amb deute públic, és a dir, amb diners dels ciutadans.

Qui hauria d’estar a la presó o en procés judicial són els que han portat el sistema financer al suïcidi. Els bancs són necessaris, sobretot perquè no hi ha una alternativa pública. Ara bé, Rodrigo Rato com a ministre i cap del Fons Monetari Internacional va ser qui va impulsar el desgavell de la bombolla immobiliària i financera. És immoral que pugui anar-se’n a casa sense passar comptes, i és inconcebible que el govern pretengui socialitzar les pèrdues d’un negoci privat.

Publicat al 3 de Vuit al 11-5-2012

El Web Que Ens Cal

El departament del senyor del pal de beisbol ha tirat endavant un web on la ciutadania pot denunciar, literalment, gent que participi en disturbis. Per fer-ho el senyor Puig ha penjat tot de fotografies de suposats practicants de la violència urbana dels quals se’n desconeix el nom perquè la ciutadania fent ús de ‘la participació ciutadana’ els  localitzi.

Que s’ha de perseguir tot signe de violència és evident. Ara bé posats a fer, posem-nos-hi bé.  Hauríem de fer un web paral·lel on s’assenyalés una fauna molt més perillosa i nociva que aquests ‘suposats’ violents urbans. Un web on via participació ciutadana poguéssim votar, per exemple, els culpables de la crisi per poder fer una ‘funa’ amb els banquers i especuladors, com fan a Xile contra els torturadors i militars del règim de Pinochet que encara estan en llibertat. Però esclar, no veig a Felip Puig  fent aquest web. Una llàstima perquè estic segur que seria un èxit. Però aniria en contra de tot el que fan per ‘garantir l’ordre’. 

CiU i PP estan construint un estat policial en el que fer ‘resistència pacífica’ a l’autoritat, per exemple una manifestació, podrà ser considerat delicte. L’envestida contra els drets civils de la dreta no té límit. La delació ciutadana i la militarització de la societat és una pràctica més pròpia d’estats totalitaris que de democràcies occidentals. 

article publicat a "El 3 de vuit"

Els Violents. Qui?

Llàstima que els fabricants de contenidors no donin medalles estil “Creu de Sant Jordi” perquè si ho fessin aquest any tindrien un clar guanyador. La croada que el conseller Puig ha encetat contra “la violència” que van desfermar certs elements durant les manifestacions de la Vaga General ha aconseguit el seu objectiu. Parlar de contenidors, i en conseqüència no parlar dels motius de la vaga, i també en alguns casos, dels aldarulls. 

Resulta xocant com s’obliden els motius i les causes. Els fets no passen perquè sí. Tenen uns fonaments. I aquests també són violents. O no és violència quan el banc de torn fa fora de casa seva a famílies que no poden pagar el lloguer o la hipoteca, al mateix temps que aquestes entitats tenen centenars de pisos buits? Això no és violència? Deu ser que no perquè no ha sortit mai a la portada de La Vanguardia cap desnonament però en canvi si uns quants contenidors cremats. Un altre sector amb ganes de premiar Puig són els fabricants de les pilotes de goma. Sí, aquest artefacte en vies de prohibició arreu d’Europa però que a Hispanistan es segueix utilitzant. Més enllà del legítim ‘monopoli’ de l’estat per exercir la violència, és tolerable que a Euskal Herria un noi hagi mort, MORT, per l’impacte d’una bala de goma? I això no és violència? D’acord que no s’han de cremar contenidors, però hi ha moltes altres violències. 

article publicat a "El 3 de vuit"

Marató Contra la Pobresa?

Ja hi ha data: el 27 de maig. Sí, aquest dia els catalans una vegada més farem gala de la nostra solidaritat i ens bolcarem amb una Marató a TV3. No tractarà cap malaltia, sinó que serà contra la pobresa. 

Ajudar amb el que sigui és bo, positiu i necessari, i per tant la Marató contra la pobresa és escaient. Ara bé, són aquest tipus d’accions les que ha de fer el govern de la Generalitat? La crisi social que estem patint s’ha de resoldre a partir de maratons on els mateixos ciutadans participin finançant la solució? Molt bé que es visualitzi durant 13 hores de televisió un fet com el que és que cada vegada són més famílies les que es veuen abocades a la pobresa, molt bé, però amb ‘maratons’ no solucionem res. 

No és amb caritat puntual de mala consciència presidencial que es posarà fi a la crisi social que patim sinó amb un sistema solidari, ja que no es tracta de fer-se perdonar un dia sinó treballar per fer possible que tothom avanci amb les mateixes oportunitats. I això s’aconsegueix amb la redistribució de la riquesa com a garantia on tothom pugui desenvolupar-se. 

En definitiva, el govern el que ha de fer és una política fiscal progressiva i augmentar els impostos als que més tenen per no condemnar ningú a la pobresa. Potser així no caldria fer Maratons contra la pobresa. Però és clar, ni l’Alícia ni l’Artur hi estan disposats.

article publicat a "El 3 de Vuit"

L'Argument Pervers de l'Atur

Crisi. Sí tenim crisi. Atur, sí més d’un milió i mig de ciutadans es troben sense feina al conjunt dels Països Catalans. Retallades, les que vulguis en tot i a per tot. 

Aquest és el pla actual en el que ens trobem. La santa trinitat social que ens vigila i que pretén acompanyar-nos els propers anys. De moment no es veu el final del túnel on hem entrat. I això és perquè la forma de sortir-ne sembla que ni hi és ni se l’espera. Alternatives n’hi ha, però no van a l’alça en el mercat de valors. Amb tot caldria que fos quina fos la manera, aquesta es fes seriosament. 

L’atur és la lacra més gran que tenim, cert, però aquesta circumstància no hauria de condicionar el desenvolupament del país. Prometre llocs de treball en cap cas hauria de servir per tirar endavant projectes nocius que alteren el territori. 

Des del Govern de la Generalitat sembla que volen perdre tota la dignitat que els queda perseguint l’amo dels Casinos de Las Vegas perquè s’instal·li al Baix Llobregat. Però no diuen que Nevada és l’estat dels EUA amb més atur o amb una pitjor escola pública. Aspirem a això? I al Penedès continuem tenint l’amenaça del Cim-Logis Penedès que no s’ha esvaït sinó tot el contrari gràcies a l’argument que crearà feina. Com deia Josep Ramoneda al diari ARA “creix un nou populisme consistent a utilitzar els aturats com a coartada per defensar l’indefensable”.

article publicat a "El 3 de vuit"

El Front de les Paraules

Solidaritat o espoli? Dos conceptes que permeten parlar de la mateixa situació però que plantegen models amb conseqüències totalment oposades. Govern dels millors o Tripartit? Dues maneres de marcar i considerar qui governa. I és clar a partir d’aquí, no és el mateix que el govern dels millors cometi totes les atrocitats que està cometent que si en canvi ho fes el tripartit. 

Algú s’imagina què arribaria a dir La Vanguardia si l’anterior govern hagués muntat l’escàndol del PIRMI? Però clar, ara hi ha el “govern dels millors”. I ara amb la crisi econòmica aquest fet agafa unes proporcions alarmants. 

Es parla de despesa social, es lloa tot allò privat com a sinònim de bona gestió i eficiència. Perdó? Despesa? No! Inversió social. No generem despesa sinó que invertim ja sigui en educació o salut o en recerca. Perquè és evident que s’entendrà millor si es retalla “despesa” que si es fa amb “inversió”. 

Paraules. Les paraules tenen força i les utilitzem per condicionar aquells amb qui ens relacionem. La manera com decidim usar-les marca profundament el sentit del què diem. Qui aconsegueix compartir amb el màxim de gent possible una paraula per definir una acció o un concepte té molt del camí guanyat per tal de sumar. Hi ha molts fronts oberts, però el de les paraules és vital. 

article publicat a "El 3 de vuit"

Ciutadans o Sùbdits?

Després de dos anys de censura i amagat en un calaix, esperem que algun dia ens expliquin perquè, la televisió pública, TV3, va emetre dimecres “Monarquia o República” un reportatge normal i sense polèmiques que es limitava a mostrar dues opinions divergents: o república o monarquia. Preocupant però que la monarquia hagi de ser defensada per gent com Peces-Barba o Alejo Vidal Quadras, la veritat.

La pregunta però és? Tan malament veien les forces del mal que s’emetés aquest reportatge? Però si realment no ha estat res... unes declaracions neutres i inodores . Ja està. No s’ha entrat massa en la legitimitat de la monarquia actual que ve a partir del cop d’estat de 1936, perquè és el règim que s’instaura a partir d’aquell moment, dictatorial per cert, que retorna la dinastia borbònica al poder. Ni tampoc en el tracte que ha dispensat la monarquia actual a Catalunya, per exemple amb declaracions com “a nadie se le obligó nunca a hablar castellano” que va fer el mateix Rei. Vaja, un reportatge més històric que actual que tampoc posa les cartes sobre la taula.

Vidal-Quadras va afirmar sense pudor que “la majoria dels catalans dóna suport a la monarquia”, molt arriscat perquè mai s’ha preguntat sobre aquest fet. I sincerament, posats a preguntar fem-ho per si volem seguir aguantant-los o si marxem i fem la nostra República. La catalana.

Article publicat el 17 de febrer del 2012

L'Amic de "Dignidad y Justicia"

Defensar qui defensa la pau mai, mai pot ser titllat d’antidemocràtic. Defensar qui defensa el silenci de les armes mai, mai pot ser titllat de menysprear a les víctimes. Defensar qui defensa el diàleg mai, mai pot ser titllat de sectari. Defensar l’alliberament de qui defensa aquests valors mai, mai pot ser titllat d’enaltiment del terrorisme.

Arnaldo Otegi està empresonat des de fa 28 mesos a una presó espanyola pel ‘delicte’ d’organitzar un partit que volia rebutjar la violència etarra. Gran delicte si senyor. Posar a la garjola aquells qui poden desencallar un conflicte és d’allò més intel·ligent. Sobretot pels que no volen que es resolgui el conflicte.

Aquesta setmana davant la presó de Lorgoño que és on Espanya té tancat Arnaldo Otegi tot de personalitats van fer un acte de suport al seu alliberament. Entre els participants hi havia el diputat d’ERC-Rcat Joan Tardà. La presència de Tardà en aquest acte no ha passat desapercebuda. L’associació “Dignidad y Justicia” l’ha denunciat per enaltiment del terrorisme per haver estat a l’acte i dir “amic” a Otegi, un fet que consideren menysprea a les víctimes. Curiós nom el d’aquesta associació, però ja que hi estan posats, si volen els hi dono un nom que si que podran denunciar per aquest delicte, Jesús Maria Posada, president del Congrés, per l’homenatge que vol fer a Manuel Fraga. Justícia? Dignitat? Va home va!

Article publicat al 3 de Vuit (3-2-2012)

Us Imagineu?

“Fraga condemnat a 15 anys de presó per crims contra la humanitat”. Us imagineu un titular així a tota portada a La Vanguardia? Us imagineu que resultés que Espanya afrontés el seu passat de cara i acceptés que durant 40 anys hi va haver una dictadura feixista? Us imagineu que el Govern espanyol demanés perdó als milers i milers de represaliats per la dictadura o que el Rei Juan Carlos I fos recusat per la seva col·laboració amb el règim de Franco? O fins i tot que el Partit Popular condemnés, 30 anys després, el franquisme? Us imagineu? Si ho feu serà precisament això, imaginació perquè la realitat és tota la contrària.

Espanya no accepta el seu passat i és incapaç d’afrontar la col·laboració dels seus dirigents amb el franquisme. Espanya és un tabú. Fraga potser va ser pare de la Constitució (i per això és com és) però també va ser fill de Franco i va acceptar, validar i aplaudir sentències de mort. Joan Tardà ho va dir al Congrés: Fraga té les mans tacades de sang. I aquestes taques han restat immunes al pas del temps. Fraga no ha pagat pels seus crims i amb ell la democràcia espanyola demostra una vegada més les seves imperfeccions i falsedats.

Però Espanya és com és i tots (del PP al PSOE passant per CIU) han aplaudit amb les orelles “els serveis prestats a l’estat” de tant il·lustre “demòcrata”. Us imagineu? No, volem deixar d’imaginar.

Article publicat al 3 de Vuit (20-1-2012)