11 de març de 2008

Gràcies


Com si per art de màgia es tractés, durant unes setmanes la RENFE va guardar els seus retards escandalosos en un calaix i els horaris es van complir amb major mesura que temps anteriors.
Dic temps anteriors, perquè avui la RENFE ha tornat ser aquell animal que intenta caminar sense potes, aquell que intenta sentir sense orelles o aquell que intent veure sense ulls. Un fracàs.

Per anar de Vilafranca a Arc de Triomf, teòricament, hi ha uns 50 minuts. Avui 90. Una hora i mitja per arribar a Barcelona. Bé això passava de 7:44 que he agafat el tren a Vilafranca, a 9:30 que arribava a Barcelona. Era de suposar que durant el matí se solucionés el problema. Doncs no. Al migdia per tornar he agafat el tren a les 14:17 i he arribat a les 15:48 a Vilafranca. 90 minuts més.
En total 3 hores de tren, una hora i deu minuts de regal. Suposo que aquest fet no devia estar incorporat en les promeses-regals de ZP.

Per acabar voldria agrair a tothom que diumenge va votar al senyor Zapatero, i per tant també a la ministra Magdalena Alvarez. Gràcies per deixar impune la incompetència, gràcies per donar una nova oportunitat perquè es riguin de nosaltres. Gràcies per permetre que milers de persones arribem tard a la feina o a estudiar. Gràcies.
Moltes gràcies.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Espanya, moltes gràcies Catalunya per regalar-nos 4 anys més d'errors i promeses incomplertes.
Per sort, encara queda gent com nosaltres ja siguin independentistes, liberals, autonomistes, etc. que tenen una visió realista i crítica de la situació que hem patit durant la legislatura.

someone ha dit...

i tot és culpa del PSOE
tot tot i tot
res es culpa de CIU? o del PP?
nono res...

vinga va!

Ferran Porta ha dit...

El que ha passat a Catalunya, en relació amb el partit socialista, no té explicació i és impropi d'un país normal. A la Moncloa i a Nicaragua encara deuen estar rient.

nilvs, el PSOE governa a Catalunya i a Espanya des de fa més de quatre anys. La responsabilitat dels altres, que porten anys a l'oposició, comença a estar un pèl desgastada, no et sembla?

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
La situaciçó és crítica, sí, però per Catalunya. Espanya està perfecte, tenen AVE, Rodalies, Autovies...
La visió realista i crítica en aquests moments només en pot ser una. Independència.

Nil,
En absolut. La culpa, com tot, no és mai culpa d'un sol responsable. Ara bé el govern del PSOE a Catalaunya no ha fet res de res per solucinar i ha incomplert les seves promeses.
CiU i PP tenen, com a govern anterior, part de culpa, però el PSOE se'n porta la palma.

Ferran,
Si la veritat és que la reacció catalan és més aviat llastimosa. Cal una sacsejada, una reorientació d'horitzons per poder arribar al punt d'inici, la llibertat.

someone ha dit...

Segurament teniu raó però tot i no votar el PSOE (o PSC) el preferia molt al PP

Ferran Porta ha dit...

Sí, sí, nilsv, jo també, d'això no hi ha dubte! De fet, crec que tots els catalans no socialistes (excepte els del PP, clar) prefereixen sense dubte un dolent (Zapatero) que un pitjor (Rajoy).

Digues-li supervivència :-)

Anònim ha dit...

Per molt que us dolgui, el Majestic va aportar moltes coses positives per a Catalunya.
I el senyor ZP què? Un Estatut retallat fins a la medul·la?

Jo no ho tindria tant clar que ZP és molt millor pel país que un CiU-PP. Tindrem 4 anys per comprovar i prendre conclusions.

Ferran Porta ha dit...

Andreu, no nego que el pacte PP-CiU suposés alguna cosa bona per Catalunya. No ho nego perquè crec que, efectivament, va ser així.

Tot i això, amb aquest PP (el de l'Estatut al Constitucional, el del castellà perseguit a Catalunya, etc etc etc), ni aigua. Ni aigua!