7 de març de 2008

Contra ETA, diàleg



Avui pretenia escriure en relació al possible suport de CiU a la candidatura del nacionalista espanyol José Bono a la presidència del Congrés dels Diputats, però no ho faré.
No ho faré perquè avui tot atac polític en contra d’una altra formació perd tot possible sentit. Desprès del brutal atemptat d’un exregidor socialista per mans de l'anomenat durant el procés de Pau Moviment d’Alliberament Nacional d’Euskal Herria, ara només ETA, no és el moment.

Ara és el moment de que tots els demòcrates remin cap a una mateixa direcció, i aquesta no és cap altra que la Pau. La Pau només s’aconseguirà amb voluntat política, i la voluntat política comença en el moment en què les forces democràtiques o el Govern en qüestió vulguin. I aquest és el problema, que no volen.
En l’última legislatura el govern espanyol ha intentat, de manera frívola tot s’ha de dir, conduir un procés que portés la fi de la violència al poble basc. El govern espanyol s’ha trobat amb la total reticència del principal partit de l’oposició que ha fet de la no negociació bandera electoral. Voldria no ser dur ni desconsiderat envers als defensors de la no negociació i sobretot amb els familiars de les víctimes que ho defensen, però sembla que s’estimin més que es continuï vessant sang demòcrata a Euskadi per poder fer-ne ús electoralment.

Els defensors de la fermesa policial, i per tant de les armes, haurien de saber que no hi ha conflicte intraestatal armat que no s’hagi solucionat mitjançant la negociació, mitjançant el diàleg. L’enrrocament anacrònic que defensa la dreta espanyola en la lluita antiterrorista no fa més que encallar el conflicte en un punt de no retorn. "A ETA se la derrota con la fuerza del Estado de Derecho y con los cuerpos nacionals de seguridad", aquesta és la recepta de l’espanya profunda, però amb la força de les armes no se solucionarà, només s’aconseguirà perpetuar la tensió i l’odi. Si volen un exemple clar de què parlant la gent s’entén que mirin a Irlanda, on la llista de morts és molt més extensa, i on han aconseguit pacificar la província i ara el Sinn Féin i el DUP comparteixen govern autònom. Seria com si el PCTV o ANV compartissin govern amb el PP.

Tampoc ajuda la negació d’un conflicte polític per part de la societat espanyola. A Euskal Herria hi ha un conflicte polític, en què una minoria fanàtica l’expressa violentament. La negació dels drets del poble basc a decidir el seu futur per part dels governants espanyols des de temps immemorials fins a l’actualitat tampoc possibilita l’acabament de l’enfrontament. Només quan les dues parts acceptin que no tenen tota la raó, quan les dues parts acceptin que la democràcia és el valor més fort i potent per resoldre el conflicte, llavors s’haurà fet un gran pas per acabar amb tant de sofriment.

Qualsevol Procés de Pau s’ha de plantejar bé, la Pau no és cap renuncia de ningú, ni per uns ni per els altres. La Pau és el punt de partida per tothom.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere, els demòcrates no hem de renunciar a res. Han de ser els terroristes qui renunciïn a les armes. I després, amb la paraula ens podrem començar a escoltar i entendre'ns.

Albrock ha dit...

Pedro, només hi ha una part no demòcrata en aquest conflicte. Aquest post demostra que sou molt naïves. ETA és com qualsevol altre grup armat il·legal, quelcom que es desarticula amb els cuerpos i fuerzas de seguridad, l'única manera de fer-ne front.

La negociació amb terroristes no té lloc al segle XXI. Només legitima la seva opció armada, i després de les "negociacions", els terroristes pensaran una altra excusa per seguir matant. Al Qaeda per exemple, pot demanar que Estats Units retiri les bases militars, i un cop això, reclamarà Al-Andalus, i després alguna parida més.

La majoria de grups terroristes no s'han desarticulat amb les negociacions, sinó perquè la banda havia quedat tant deslegitimiada i dèbil (gràcies als esforços policials), que no tenien més remei que fer veure que guanyaven alguna cosa amb les negociacions finals.

I el gran problema que té Espanya, és que hi ha aquesta obsessió amb ETA, quan en realitat maten potser 4 persones/any, són només quatre beneits amb armes. Si es tractéssin com a criminals comuns i es jutgéssin com qualsevol assassinat de l'estat, el ressó mediàtic de les seves accions disminuïria i tindrien els dies comptats. Però nooo, atenció anem a negociar, és un greu problema d'estat! Perquè no proposeu negociar amb els Latin Kings o amb les bandes romaneses de Barcelona de pas??

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Com he dit la negociació no és renuncia de ningú. Ara bé com qualsevol conflicte hi ha d'haver concessions d'una banda i altra.

Àlex,
Tens raó al dir que només hi ha una part no democràtica en el conflicte, sí, però està clar que només amb la força policial no s'acabarà.

La negociació és l'únic camí per arreglar el conflicte basc. No es pot comparar amb Al-Qaeda perquè és com comparar pomes amb pinyes.

Els grups terroristes de l'estil d'ETA sí que es deserticulen mitjançant el diàleg.

Parles que s'ha de tractar a ETA com una banda criminal comú, és una possibilitat, però es continuaria sense resoldre el conflicte. Sobre la no negociació amb els terroristes poses l'exemple dels Latin Kings. Doncs bé que sàpigues que a Catalunya s'ha negociat amb els Latin i amb la banda rival, els Ñetas i fruit d'aquesta negociació han posat fi a la violència.
Parlant la gent s'entén.

NisuVila ha dit...

Possiblement obviem dos factors:

En primer lloc trobem a l'esquerra abertzale, la qual es reprimeix amb fermesa des de l'estat espanyol, però que tampoc fa gran cosa per millorar la seva imatge davant els espanyolets en quan a la NO condemna dels atemptats d'ETA. Amb això, els polítics espanyols els és ben fàcil de relacionar l'esquerra abertzale amb ETA fet que dificulta que, amb la maleida llei de partits, puguin aconseguir entrar als cesos electorals.

El segon, i més difícil d'entendre, és que ETA, el grup terrorista, no busca la independència del seu "poble", no busca l'autodeteminació ni l'alliberament del poble vasc. ETA, en l'actualitat, és un grup d'extorssió i amencaces i bombes (de tant en quant perquè no els oblidem) i assessinats (pocs perquè no tenen un objectiu). ETA ja no segueix en la línia d'abans, ja no és política...

Davant d'això, l'esquerra abertzale s'hauria de distanciar d'aquest grup (ja que en realitat dubto molt que siguin part d'ETA). Sinó, la independència del Pais Basc i l'entrada als censos electorals els serà impossible.

Si per contra, és veritat (que ho dubto) que ANV (en aquest cas) i ETA són el mateix... llavors la llei de partits funciona. Però no é així, vull creure que no és així, que la gent del país basc busca l'autodeterminació des de la branca política i social (i no pas militar).

Per concloure, ETA, des del punt de vista com ho he expressat, és un grup d'extorsió per tant cal tallar-li les ales, es pot negociar amb qui vol negociar i ETA no busca la reconciliació, sols busca el retorn del PP al poder per tenir excuses per matar, perquè amb el PP al poder, uns i altres (PP i ETA) crearan pressió i violencia als carrers del Pais Basc.

Temps al temps, companys.

Pere Sàbat ha dit...

Gennius,
ETA com molt bé dius ha perdut tot substrat ideològic per convertir-se en una simple banda de criminals.
També és veritat que els abertzales haurien de ser més valents i desmarcar-se d'aquests assassins.
Tens tota la raó quna dius que ETA i el PP es retroalimenten. Caldrà, doncs, estar atents a la reacció de diumenge.

Gràcies per comentar.