3 de març de 2008

Cap al 9-M (i V): ICV-EUiA

En les eleccions generals del 2004 Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa va aconseguir 234.790 vots que es van transformar en 2 diputats, tots dos per Barcelona.

En la campanya del 2004 ICV (no tornaré a posar el nom de la coalició perquè cansa molt) es va presentar com "l’esquerra" que farà anar a l’alça les polítiques d’esquerres, com ara. ICV pretenia exportar un model federal per l’estat espanyol a partir de la reforma de l’Estatut impulsada pel Govern de la Generalitat.
ICV es presentava en la millor situació possible amb la presència per primera vegada al Govern i amb un cert nivell a l’alça pel que fa a expectatives de vot.
La coalició post comunista presentava Joan Herrera, un candidat nou, jove fins i tot una mica repel·lent, seguint la tònica de la formació de presentar nous valors com Raül Romeva a les europees.

Durant aquesta legislatura els eco-socialistes han donat ple suport a les polítiques socials col·laborant amb el gobierno i millorant-ne el contingut massa vegades curt i poruc del gobierno sense eco.
ICV ha aprovat quasi tots els pressupostos, fins i tot aquells que no compleixen l’Estatut que ells van beneir, com d’altres formacions.
Els de l’eco també, van tenir un paper ben galdós en la llei de la memòria històrica, que amb el seu vot afirmatiu van ajudar a legitimar la farsa de la transició política espanyola i a condemnar a l’oblit els morts i assassinats per la democràcia i la llibertat. ICV, com d’altres, van ser còmplices d’aquest fet,
Els d’Iniciativa, per abreviar, al no aconseguir els diputats suficients per tenir grup parlamentari propi es van aliar amb els ex/post (o no) comunistes d’Izquierda Unida, i per tant com el PSC van quedar diluïts en un grup polític d’obediència i pensament espanyol.

En la campanya del 2008, ICV es presenta com una versió menys optimista que els sense eco, tot i així la seva raó de ser en aquesta campanya és simplement ser un corcó als ulls de ZP perquè no es desviï cap a la dreta. Durant la campanya ZP ha dit que pretén col·laborar intensament amb ICV-IU, i aquests ja s’hi han mostrat a favor. Per tant, avís, que ningú s’estranyi si es veu un ministre d’IU-ICV durant la pròxima legislatura, com tampoc d’una altra formació.

La idea marc a nivell territorial que porta ICV, és la reforma de la Constitució espanyola. Només per plantejar-ho ja se’ls hi hauria de fer un monument. No a la valentia sinó a la pèrdua de temps i a la desmemòria. Pèrdua de temps perquè els mecanismes de la reforma són impossibles d’executar i també perquè tant el PSOE com també el PP hi han d’estar a favor. Tom Cruise segur que voldria interpretar aquesta seqüela de les seves "Missions Impossibles", això si en sortiria més mal parat. I a la dememòria perquè sembla que oblidin que durant més de dos anys a Catalunya es va estar redactant un Estatut que havia de servir per canviar l’Estat espanyol i transformar-lo en un estat federal i plurinacional. El resultat ja el sabem, suspès.
Que ara aquests ens vinguin amb aquestes no sé si es perquè ens prenen per tontos, burros o ves a saber què.

Tenir idees sobre com poder incrementar el poder polític de Catalunya per millorar la vida dels catalans i catalanes, és positiu sens dubte, però proposar una fita inassolible, inabastable que no depèn en exclusiva de nosaltres, no farà més que incrementar la desafecció i la frustració dels catalans i catalanes.

5 comentaris:

Albrock ha dit...

La tonteria políticament correcte de "catalans i catalanes" veig que sí que la tens en comú amb els comunistes aquests.

Doncs amb el penosos que són, ICV aconsegueixen mantenir-se i arribaran a representar el 50% del grup d'IU (si és que arriben a tenir grup parlamentari amb 4 dipudadets).

És ben bé trist que partits així estiguin creixent, mentre que els partits catalans van a la baixa. Em sembla que IcV seria la meva última opció de partits a votar. Jausé que per tu seria la segona. Perxò em feu por els d'Esquerra.

Andrew ha dit...

Estic d'acord amb el que dius.
ICV o IU són els amics de ZP per tal d'aprovar pressupostos, lleis polèmiques o prestar vots "útils" i així ho han demostrat en aquests 4 anys.
A mi ja m'agrada el "rollu super guay" dels feliços d'ICV, però el país té moltes necessitats i problemes a resoldre i votant als feliços enciams no ho arreglarem pas.

I ja només pensar que els sociatas i els feliços segurament dirigiran la vida política espanyola i catalana a la vegada em posa de mala llet...

Andrew ha dit...

Has de llegir l'article "no votaré a ICV" del Sala Martín a la Vanguardia.
M'ha encantat i en determinades qüestions va en la teva línia del post.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,
Amb quatre diputats no es pot ser grup parlamentari, en necessites 5.
Si els partits grocs, sense discurs, en temps de indefinició són els que més creixen.

Andreu,
ICV són la versió emprenyada dels optimistes. Poca cosa a esperar.

Albrock ha dit...

Ja perxò he dit "si es que n'arriben a tenir". Hi ha hagut ocasions on el PSOE ha deixat un diputat pq tinguéssin grup parlamentari o algo així.