9 d’octubre de 2009

Fart del TC


Segons diversos mitjans de comunicació, el Govern espanyol ha presentat al conseller d’educació de la Generalitat de Catalunya "seriosos" dubtes entorn a la constitucionalitat d’alguns punts de la Llei Catalana d’Educació, una llei que va ser aprovada per els tres principals partits del país, i que tot i les reserves d’algunes associacions, permet aconseguir un consens general entorn a un aspecte fonamental per qualsevol nació: l’educació.

El govern espanyol però no creu que aquesta llei s’adeqüí als objectius de l’estat nacionalconstitucional espanyol pel que respecta a educació.
Segons el Ministeri espanyol, la Llei Catalana conté articles per els quals es dubte de què siguin constitucionals, concretament són els que fan referència als que diuen que la Generalitat es dotarà d’un cos funcionarial propi deslligat de l’espanyol; i a que no es contempla la tercera hora de castellà a les escoles.
Aquests fets, entre d’altres, no han agradat a Madrid fet que ha portat al Ministre a "convidar" la Generalitat a parlar d’aquests punts, una invitació que independentment si és acceptada o no, ha d’acabar amb la mateixa resposta: gràcies pels suggeriments i fins una altra.
La invitació és evidentment un primer pas abans de posar un recurs al Tribunal Constitucional.

Més enllà de l’anècdota, o no, de què el Govern espanyol "convidi" o deixi de convidar, el que és evident és que Catalunya i el seu Govern cada cop es veuen més cops abocats a participar en trifulgues del Tribunal Constitucional.
Sí la LEC va al TC no serà pas la primera llei catalana que visita la sala de les tisores del TC. A l’espera de què d’una vegada per totes es dictamini sobre l’estatut de la Moncloa, cal recordar que hi ha incomptables lleis del Parlament que han estat "interpretades" o que han sofert esquarteraments severs al TC pel simple fet de què les ments posades a dit per el PP i el PSOE han considerat que no són compatibles amb l’onzè manament de Déu: la constitució.

A partir d’aquí em ve un pensament al cap: Sí és el TC el qui acaba decidint el marc competencial en el que pot actuar la Generalitat, així com interpretar totes i cadascuna de les lleis que es facin al Parlament, quina utilitat tenen els processos de pacte, negociació i consens duts a la Ciutadella? Per què ens passem anys i anys discutint sobre una llei que un cop aprovada serà revisada i retallada per el TC?

La veritat és que l’existència d’aquest TC, i d’aquests governs espanyols que es dediquen sistemàticament a portar lleis catalanes al TC, desmoralitzen molt. Sobretot perquè donen a entendre de què no serveix de massa el que es legisli des de Catalunya, a més de què amb les retallades i interpretacions a la baixa, vulneren el sentiment popular dels ciutadans.

Si el TC vol re-legislar i edificar un nou sostre competencial -a la baixa- per Catalunya que es presenti en unes eleccions.

Cap comentari: