20 d’octubre de 2009

L'Independentisme Essencialista


Fa uns dies vaig escriure un post en què apuntava el perill que es corria amb la celebració de les consultes si es donava cobertura i suport a certes organitzacions que intentessin imposar unes condicions o unes preguntes que restaven credibilitat al moviment.

Lamentablement aquest fet ha succeït i a algunes localitats s’ha canviat la pregunta que es farà a la població per tal de què es pronunciï a favor o en contra de la independència. En aquell post advertia que depenen de la pregunta es podria donar la imatge d’un moviment plural amb vocació de majoria i seriós, o per contra es caminaria cap a una moguda de caràcter intern dels convençuts i a jugar el joc del "jo sóc el més patriota". Avançar en aquesta segona opció l’únic que pot portar és a un fracàs del moviment, o si més no, duu a una visualització no realista del procés.

Canviar la pregunta és molt negatiu, ja que primerament dificulta que l’agregació de resultats dels diferents pobles, ja que no és el mateix, per exemple, preguntar sobre els Països Catalans que preguntar sobre només el Principat de Catalunya. Però tampoc és el mateix que en la pregunta s’inclogui una menció sobre la Unió Europea, que una en que no l’esmenti. No es podrà agregar vint-i-cinc pobles que preguntin sobre la nació catalana i s’esmenti la UE, que dos pobles en què la qüestió de la Unió Europea hagi quedat en un calaix.

La segona raó rau en la diferència de visió del procés d’independència. Hi ha cert independentisme que simplement vol ser pur, immaculat, net. Un independentisme essencialista que no accepta cap desviació més enllà de les seves parets ideològiques dogmàtiques, unes parets sovint massa petites. Aquest essencialisme però, tot i que ells segur que n’estan encantats, els impedeix veure més enllà de les paraules grandiloqüents. Per què, a veure, si s’exclou la menció a la Unió Europea de les preguntes de les consultes, a on anirà Catalunya un cop sigui independent? A la Unión de Republicas Bolivarianas? Serà com una Suïssa o una Andorra? És aquest el futur que d’independentisme essencialista vol per el país?

Excloure la Unió Europea de la pregunta de les consultes l’únic que aporta és que un petit sector es pugui vantar de què ells són súper purs i que no volen estar a la Unió Europea, el problema és que perquè uns estiguin tant contents tot el moviment perd credibilitat i s’allunya de la realitat que, agradi o no, passa perquè la Unió Europea tutoritzi el procés d’independència i perquè un cop assolida, la República Catalana s’assegui al Consell de Ministres de la UE, com un estat membre més.

14 comentaris:

Roger ha dit...

Exacte. És el que dic jo: És que serem un paradís fiscal quan siguem independents? Posarem duanes i peatges a totes les nostres fronteres? O és que per ventura els productes que produïm són tan indispensables pel món que els podrem vendre malgrat no formar part de la UE?

Plantejar-nos fora del sistema és el mateix que plantejar la independència com una fita utòpica. I jo sí que la vull realitzar.

Com diu el nostre vicepresident: jo no vull ser independentista fins que em mori!

Jordi ha dit...

Tens raó, ERC fa bé de defensar el model capitalista de la Unió Europea, no cal qüestionar-la, no fos cas que milloréssim alguna cosa.

Pere Sàbat ha dit...

Roger,

D'acord amb tu.

Jordi,

Crec que barreges coses. Una cosa és no estar d'acord amb l'actual model de la Unió Europea, cosa que puc compartir, i l'altra és viure en una realitat paral.lela i fer veure que la UE no existeix.

Si no s'està d'acrod amb l'actual UE el que s'ha de fer és lluitar per canviar-la, però acceptant que aquesta existeix.
Excloure la menció de la UE de les preguntes només fa que mantenir-nos en una realitat autista i condemnar-nos a somiar amb utopies quimèriques.

A més, com podrem millorart més la UE, des de dins essent-ne un estat membre, o sent una comunitat autònoma o un estat fora de la UE?

Jordi ha dit...

També conec gent que deia que volia canviar ERC des de dins i mira, molts ja són a Reagrupament.

Quan una cosa ja està viciada és molt difícil canviar-la des de dins i molt fàcil que et canvii a tu.

Però que t'he de dir, això em sembla que ja ho deus saber.

Pere Sàbat ha dit...

Jordi,

Molt bé, però quina alternativa hi ha a ser un estat independent dins de la Unió Europea?
N'hi ha? Crec que no, per tant tot allò que ens allunyi de l'òrgan que haurà de tutel.lar el nostre procès cap a la llibertat és negatiu i ens prejudica.

En quant al canvi dins d'ERC, home, si, alguns han marxat cap a l'abisme, molt bé, però per mi no deixa de ser un acte de covardia i de fugida cap endavant. El canvi a ERC segueix sent possible.

I sobre canviar la UE, doncs segurament no es canviarà l'essència, però si que si som estat podrem negociar certs aspectes que considerem, com per exemple ha fet Irlanda. Que no és l'ideal màxim? No segurement no, però és un peatge que cal pagar per poder ser independents. Aquí que cadascú es pregunti si està disposat a pagar aquest preu per la llibertat. Jo sí.

No he acabat d'entendre l'última frase.

Anònim ha dit...

Si estem d'acord que el model d'UE que hi ha no és el que volem, perquè ens plantegem que hi hem de ser de totes totes?

El que està clar és que fa uns anys ser independentista era ser utòpic, ara resulta que mig país ho és, ja m'agradarà veure que en queda de tot això acabades les autonòmiques. Per tant no és gens absurd plantejar-nos, que en una futura (i pròxima diria jo) independència no fora positiu pertànyer a la UE.
Les ideologies canvien i les situacions polítiques també. A la llarga estar a dins de la UE com a estat membre acabarà sent el mateix que pertànyer a l'estat espanyol (i francès) en una (o més) CA. Això e´s força evident, veient com avança el projecte d'unificació europea. Si els nostres avis i pares han lluitat per la identitat catalana dins de la presó espanyola, els nostres fills i nets segurament lluitaran per la identitat catalana dins la presó europea.

Pel que fa al referèndum, a molts independentistes sempre se'ns ha dit que primer la independència i després ja decidirem, llavors aquí crec que hauríem d'aplicar la mateixa regla. Almenys jo (i molta gent també) entenc que són dues preguntes diferents, primer si volem ser independents i segon si volem pertànyer o no a la UE.
No és tan complicat, a part no entenc quin és el problema de no incloure-ho. No dius que no hi ha masses alternatives a no ser-ne membre? Per tant no fa cap mal que no hi sigui.

El que no podem fer és política de fets consumats acceptant de bones a primeres la indestriabilitat de dos accions, tenint en compte que són coses diferents, llavors jo també posaré per davant la meva d'indestriable i no ens entendrem mai. Si juguem tots, hi juguem. I cal acceptar que el joc hem de partir tots de la mateixa casella.

L'Ivà ha dit...

Suïssa, Noruega, Andorra són a la UE?? No veig que passin penúries....

L'Europa dels pobles que ERC diu defensar, no respon a la de l'actual UE i tots els pobles empresonats en altres estats, no han decidit encara quina mena de relacions internacionals voldran tenir, si assoleixen una hipotètica independència (Córsega, Sardenya, Bretanya, Escòcia, etc...)

No es pot ser tant hipòcrita; si us va bé l'status quo, digueu-ho obertament, i no acuseu als que portem la ideologia per bandera i per valors d'existència, individual i com a poble, d'essencialistes o purs o el que sia.

Albrock ha dit...

No té sentit, com deies en un bon post, "no s'inclogués "països catalans", i ara en canvi que em diguis que la referència a la UE és quelcom sine qua non.

La pregunta ha de ser el més simple possible, per tal d'aglutinar el més ampli suport que hi hagi. Que si volem formar part de la UE, que si volem ser un "estat social" i tot això ja es decidirà quan siguem independents. No té sentit introduir obstacles com aquests ara oer ara.

Per exemple, que la pregunta inclogui allò d'"estat social" a mi em molesta. Per tant, la pregunta, el més directe possible:
"Està vostè d'acord en que Catalunya sigui un estat independent?"

Ni "estat social", ni "països catalans" ni "UE" ni òsties. Això ja vindrà després (o no, hehehe).

Josep ha dit...

Pere, encara no t'has entrat que si no som o se'ns permet la independència és per la complicitat de la UE amb l'Estat espanyol?O sigui que ara resulta que ens hem d'integrar a un organisme que no ens vol reconèixer?Això que dius és tant absurd com demanar la integració d'un estat independent català dins de l'Estat espanyol!Si això et queda claret, també val per la UE!!

Els somnis de crear una gran Europa fan una mica de caguera i ja hi van provar les nazis...

Per cert, prefereixo ser purista o esencialista (com tu dius)que ser un traïdor i renunciar i oblidar-nos de part del nostre poble!

Anònim ha dit...

Això que ha passat a Vilafranca és un gran error, en termes conceptuals i en termes estratègics. En termes conceptuals, perquè la decisió de pertànyer o no a la UE requereix un referèndum a part, DESPRÉS d'obtenir la independència. I dic després perquè amb el dret internacional a la mà, un cop aparegués el nou estat català, aquest tindria els mateixos drets i deures contrets per l'antic estat espanyol, entre els quals el de pertànyer a la UE. D'altra banda, som davant un greu error estratègic perquè, si volem que l'onada de consultes tingui el ressò internacional òptim, cal que la pregunta sigui la mateixa a tot arreu, és a dir, la que es va votar a Arenys.
Companys, sisplau, menys xerrameca essencialista i anem per feina.

Toni Jover ha dit...

Estic d'acord que hi ha un conjunt de consideracions sobre com ha d'ésser el futur estat català que dependran dels ciutadans de Catalunya un cop siguem independents.
Mentrestant, també estic d'acord amb l'Albrock en què la pregunta ha de ser el més senzilla possible.

Però finalment, el que importa, és que d'una refotuda vegada, els catalans independentistes mostrem un xic d'unitat entre nosaltres. I si Arenys va aprovar aquella pregunta, doncs ens pot semblar més o menys reeixida, però convindria que fos la mateixa, i que les consultes futures es concentrin al màxim en el temps i en els procediments. Només aquesta comparabilitat ens permetrà afirmar que un X% de la població catalana ha votat el mateix, i amb aquest tema seria desitjable que ens entenguéssim tots plegats, com desitja en Pere al post.
Una mica de vista, si us plau...

Pere Sàbat ha dit...

Ivà,

Sobre si escòcia ha decidit si vol ser a la UE,diria que sí que ho ha fet. En aquest sentit és molt interessant el debat que hi ha sobre si Escòcia passaria a formar part directament a la UE al ser ex-membre d'un estat que ha firmat els Tractats de la UE, o si per contra hauria de fer una nou procés de negociació.

Àlex,

La qüestió és si pretenem fer alguna cosa seriosa o no. Si ja ens està bé fer una performance indepe, perfecte. Però si es preten que aquest sigui un moviment seriós, ha d'anar per força lligat al joc actual, i el joc actual -agradi o no- passa per pertanyer a la UE.

Josep,

Europa ens impedeix la independència per les pressions d'Espanya? Espanya ha fet moltes, moltes pressions perquè la UE no reconegués Montenegro ni Kosovo, i la UE ho ha fet. La UE no està en contra del dret a l'autodeterminació. I sincerament, Espanya pot dir missa. I per què la UE decideixi si ens vol reconèixer o no, primer hem de ser independents, i per ser-ho cal que la UE avali el procés.

I no entenc això que dius "oblidar una part del país".

prou tonteries ha dit...

Primer: s'hauria de repetir la pregunta que es va fer a Arenys a tot Catalunya perquè semblés un procés seriós.

Segon: preferiria una pregunta simple en què només aparagués Catalunya i estat independent, però s'hauria de complir amb el Primer punt.

Tercer: la UE es una organització capitalista, això és el que no agrada a certs sectors independentistes i socialistes, però algú hauria d'avalar el procés. Ho podria avalar l'ONU? Per què esperar que ho avali Corea del Nord, Cuba o la Xina fa una mica de caguera.

i Quart per donar una mica de canya: algú encara creu en un estat socialista? tots aquets de CUP, Endavant, JERC, etc. que sempre van cantant independència i socialisme.... tots amb els seus aparells tecnològics occidentals: ordinadors, mòbils, cotxes, etc.

Pere Sàbat ha dit...

Toni,

Molt d'acord. Però tot i així, no sé si la millor opció un cop ja siguem independents seria fer el referèndum d'entrada a la ue...

Prou tonteries,

D'acord amb el primer punt, fet que invalida el segon.
Sobre el tercer, també d'acord, però la ONU avalar porcessos d'independència no ho acostuma a fer a no ser que sigui una descolonització com per exemple el Sahara. Per tant, la UE és qui pot fer-ho.