3 d’octubre de 2009

Que Bonic és Participar!


No va poder ser –ohohohoh-. Ni a la tercera ha anat la vençuda –ohohohoh-. Altre cop pels pèls –ohohohoh-. "Volveremos" –hahahaha-. El COI és així –ohohohoh-. En resum: Madrid NO organitzarà els Jocs Olímpics del 2016 –ohohohohoh-.

Ahir quant totes les ràdios espanyoles treien salivera en veure’s a la final i al fet d’estar a un pas molt petit per veure acomplert el somni de la capital del que va ser un dels Imperis més sanguinaris de la història, el somni va tornar a trencar-se i a esfumar-se igual que fa quatre anys a Singapur.
Fa quatre anys Madrid ni tan sols va arribar a la final ja que es va veure desplaçada per capitals europees de veritat com Londres i París. Ahir, Madrid es va col·locar a dalt de tot per jugar-s’ho amb Rio. Però altre cop la sort els va girar l’esquena, i els jocs van agafar l’avió i tot travessant l’Atlàntic, van anar a parar a Sud Amèrica.

Però bé, tal i com avui publicava el no-nacionalista diari El Mundo "Madrid 2016 ha muerto; Viva Madrid 2020!". Realment el sentiment d’inferioritat que pateixen a la capital del "reino" és molt, molt, molt greu. Que pateixin aquest síndrome és normal si es té en compte que és l’única capital d’estat europea que MAI ha tingut uns jocs olímpics, i que ha hagut de veure com Barcelona l’humiliava fent els millors JJOO de la història. És degut a aquest sentiment d’inferioritat i impotència que davant de cada fracàs, i ja en van tres, des de les catacumbes de la brunete política i mediàtica s’esmercen en començar a plantejar el pròxim desafiament. Madrid no es pot permetre continuar fracassant en l’olimpisme ja que celebrar els Jocs a Madrid és una qüestió d’estat.

Sincerament no puc amagar que vaig alegrar-me de què Madrid no fos elegida ciutat olímpica, vaig alegrar-me’n igual que vaig patir certa preocupació, compartida per les companys de classe, quan Madrid va passar a la final.

I me’n vaig alegrar per tres motius.

Primerament perquè no m’emocionava una marea de nacionalconstitucionalisme durant set anys. La meva salut de moment ha sabut passar per alt la grip A, però no podria assegurar si resistiria un embat d’aquestes característiques.
En segon lloc perquè econòmicament Catalunya se’n ressentiria. L’estat espanyol s’ha compromès a invertir 17.000 milions d’euros, una xifra que evidentment sortirà en gran part de l’esforç fiscal dels ciutadans de Catalunya, ja que el dèficit fiscal anual que pateix el país envers Espanya és de 22.000 milions. I posats a invertir els diners que ens roben, millor que ho facin a les zones del Regne d’Espanya on estan endarrerits econòmicament, més que no pas a la gran ciutat del futur nou imperi.
I per últim per una qüestió de dignitat. En la candidatura de Madrid constava com a subseu de futbol la capital del país. El Mundo ja tindria el gran titular: Madrid: ciutat olímpica; Barcelona subseu olímpica, de Madrid.
No és acceptable que Barcelona sigui subseu de Madrid, més que res perquè en la centenària història de l’olimpisme, mai cap ciutat que prèviament hagués estat olímpica ha passat desprès a ser una trista subseu d’una altra. Munic és Munic i no una subseu de Berlín. Milà és Milà i no una trista subseu de Roma. Los Angeles és Los Angeles i no una trista subseu de Chicago. Doncs Barcelona és Barcelona i no una trista subseu de Madrid.

Finalment no voldria acabar sense felicitar a la candidatura de Rio de Janeiro per aquest gran triomf, i evidentment també un missatge per Madrid: Doncs res, que tranquils, que ja sabeu què diuen, que el més important és participar!

3 comentaris:

Eduard ha dit...

Mira aquest acudit
http://puigbert.blogspot.com/2009/10/blog-post_03.html

Eduard ha dit...

Mira aquest acudit
http://puigbert.blogspot.com/2009/10/blog-post_03.html

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Sí, per la xarxa han apraragut tot "d'imitacions" del logo de la candidatura espanyola molt aconseguits tots...