3 de setembre de 2010

Amb C de Català


Diuen que no cal, que és immoral, denigrant. Que és una imposició. Usurpadora de drets. I un llarg etcètera del qual cadascú hi podria afegir una nova definició totalment objectiva fins arribar a qualificar-ho de nazi o, per ser més graciosos, es podria utilitzar la típica frase de “igual que Franco pero al revés”.

Els professors universitaris hauran d’acreditar un mínim de coneixement de català per poder exercir a les universitat catalanes. D’aquest requeriment però, en quedaran exclosos els professors que exerceixin la docència per menys de dos anys, els que es dediquin a la recerca i els que siguin “fitxats” com a primeres espases per les universitats. I en contra del que ha declarat algun professor escandalitzat, no serà obligatori fer cap examen per acreditar el nivell demanat. Concretament hi haurà cinc vies per fer possible que els professors puguin acreditar aquest coneixement de la llengua, i cada universitat podrà escollir quin model seguir.

A algú, com per exemple Albert Rivera, Alícia Sánchez Camacho o Duran Lleida, els ha semblat del tot contraproduent aquesta mesura i l’han criticat amb ganes. També els socis -?- de govern han mostrat reticències a la implantació d’aquesta mesura. El conseller Baltasar i la portaveu adjunta del PSC-PSOE han intentat tirar tota l’aigua possible al vi per tal de rebaixar el decret.

Costa molt. Moure aquest país cap a la normalitat nacional costa molt. A veure: si un professor vol anar a ensenyar a una universitat dels Estats Units, no serà lògic que haurà d’acreditar que coneix la llengua? Si un altre professor pretén ingressar a una universitat alemanya no considerarà necessari tenir nocions d’alemany per poder relacionar-se amb els alumnes i amb els companys? O si m’apures, si un professor anglès vol anar a Salamanca, no serà totalment normal que se li demani que entengui el castellà? Doncs d’això estem parlant. Estem parlant de què els professors que ensenyin a les universitats de Catalunya tinguin el coneixement necessari per entendre i parlar el català. Tant costa d’entendre un fet que és normal a la resta del món?

Amb aquesta actuació no s’arreglarà el problema del català ni a la societat ni tampoc a la universitat. Situacions com trobar-se que la majoria dels professors no fan la classe en català, ergo la fan en castellà, o que directament es demana als estudiants que canviïn de llengua no variarà substancialment amb aquest decret. Però hi ajudarà. Deia Joan Puigcercós fa uns dies a una entrevista a Catalunya Radio que a vegades un se sent estranger a Catalunya. Doncs sí, a vegades sí, les situacions que he esmentat així ho reflecteixen i no són pas inventades. I el decret posa solucions per canviar-ho.

El decret del govern, o almenys de la part del govern que es creu el país, no obliga a ningú a fer la classe en una determinada llengua, això és un altre tema. El que diu és que s’ha de saber la llengua del país on un ensenya. Com a la resta del món , vaja.

Cap comentari: