15 de setembre del 2010

L'Hora del Te?


Abans de les eleccions al Parlament previstes al 28 de novembre on els catalans decidirem quin és el proper Parlament, als Estats Units es renovarà la totalitat de la Cambra de representants, així com també una part del Senat. Aquestes eleccions són importants ja que es produeixen a la meitat del mandat i poden remoure les balances d’equilibri entre els poders executiu i legislatiu que actualment estan en mans del Partit Demòcrata, si bé és cert que al Senat no hi tenen majoria de bloqueig tot i ostentar-hi una folgada majoria de 59 a 41 contra els republicans. I a més, diversos estats celebraran eleccions a governador. Una bona oportunitat, doncs, per copsar l’estat del país.

Aquests dies estan tenint lloc arreu del país les primàries, unes com cal i no com algú fa per aquí a prop, en què els diferents candidats se sotmeten a l’elecció dels membres del partit i que decidiran qui serà el candidat oficial el proper 2 de novembre.
I aquestes primàries estan sent molt i molt interessants, sobretot en el camp dels republicans on el moviment de base Tea Party està obrint-se pas en aquestes eleccions derrotant els candidats moderats. A Delaware, New York o New Hampshire els candidats de l’ala moderada del GOP han estat derrotats, i per amplis resultats, per els que tenien el suport d’aquest moviment que encapçala la candidata a vicepresidenta de McCain, Sarah Palin. Aquesta onada d’ultra conservadorisme està fent tremolar els fonaments del partit, fins al punt que el “moderat” McCain en les primàries d’Arizona va haver de fer un gir cap a l’extrema dreta i fer-se acompanyar per Palin per tal d’assegurar-se l’elecció enfront del candidat del Tea Party.

Amb un discurs anti-estatista, anti-federal, anti-establishment i centrant-se en una oposició total a les polítiques progressistes d’Obama i al seu programa reformista a més d’un alt patriotisme, el Tea Party està fent forat a les files republicanes i ja no es pot tractar merament com un “brot” extremista, sinó que aquesta onada és un reajustament de les idees del partit. Sí desprès de la línia Bush es va optar per suavitzar maneres amb un candidat com McCain, ara sembla que el pèndol d’una gran part de la ciutadania que hi simpatitza està virant just cap a l’altre extrem.

La nova revolució que està tenint lloc a les primàries però, podrien ser una arma de doble tall, doncs, el que potser en unes primàries és òptim per guanyar, no ho és a les eleccions de veritat. Qui decanta les eleccions, o almenys en la majoria, és la classe mitjana i en el cas dels Estats Units una classe que tan pot sentir-se atreta per Republicans com per Demòcrates, una classe que per especificar-ho ràpidament en podríem dir de “centre”. Classe mitjana, blancs i nivell d’estudis mitjà. Aquests són els que determinen les eleccions i aquests precisament no sembla que sigui massa possible que se sentin atrets per les tesis del Tea Party. El Partit Republicà es podria trobar doncs que a partir de l’elecció en les seves primàries de representants d’aquest moviment ultra es posa en qüestió la seva més que prevista victòria al 2 de novembre.

Caldrà estar a l’espera de quin és el comportament electoral en els estats on els Tea Party han obtingut representació i quina és la seva incidència electoral, ja que, com de fet ja aprofiten els demòcrates, el rebuig que poden provocar les idees d’aquest moviment conservador pot donar el motiu per anar a votar a aquells que el novembre del 2008 van donar la presidència a Barack Obama i que tenien seriosos dubtes sobre si tornar a fer el mateix.