4 de setembre de 2010

Corbacho, El Retorn


Corbacho torna. Segons la publicació diària del PSC una frase va ser suficient: “Pepe, ara que toca arremangar-se vull estar amb tu'. Ràpid, directe, clar.

Que Celestino Corbacho torni a la política catalana, és en un principi positiu si es mira, o es fa l’esforç per mirar, que prioritza l’escenari català a l’espanyol. Això però seria difícil de defensar llargament ja que els dies que li quedaven a Corbacho com a “ministro” desprès de la vaga general del 29S eren com a molt, comptats. Descartada aquesta opció volgudament creada, es topa amb la realitat: Corbacho torna perquè no pot fer altra cosa. Però tanmateix, i això no és volgudament creat, aquest retorn demostra una deriva no precisament catalanista per part del PSC.

Més enllà de que el temps setmanal de permanència a La Moncloa comencessin el compte enrera cap al seu final, el que demostra aquest retorn és el fracàs del PSC. El PSC pretenia l’any 2006 i desprès de la legislatura marcada per l’elaboració de l’estatut, intentar arrossegar tot el votant socialista que es mobilitza durant les eleccions legislatives al Congrés, però que en canvi es queda a casa davant les del Parlament. El primer intent va ser col·locar Montilla com a cap de llista i seguidament formar un govern amb la pretensió de parlar només de “coses socials” i tornar a l’anestesia general en quan a termes nacionals. Doncs bé, quatre anys desprès, el senyor alcalde durant quatre legislatures consecutives de l’Hospitalet ha de tornar per mobilitzar aquest electorat que segueix adormit.

Faltarà veure si Corbacho és la persona indicada per moure un electorat que toca en primera línia la crisi, un electorat distant i que segurament no es conformarà amb bones paraules del responsable de la reforma laboral del govern espanyol.

Per cert, l’última vegada que vaig llegir sobre un “retorn” va ser el d’Ivan de la Peña al Barça de Gaspart. I ja sabem com va acabar.

Cap comentari: