24 de setembre de 2010

Va de Vídeos


Fa uns dies Esquerra va presentar un vídeo en què s’hi veien imatges de la comissió d’investigació del Parlament referent al Cas Palau i al possible finançament il·legal de Convergència. El vídeo portava com a títol “Les veritats del cas Palau”. El vídeo, és obvi, ha causat bones i males sensacions depenen a qui es pregunti.

Segons uns, que Esquerra editi aquest vídeo és una demostració de què es tornarà a fer el tripartit, per altres no deixa de ser un cop sobre la taula i de dir “ep, que nosaltres som aquí” tot recuperant la famosa frase de les mans netes. Per Esquerra significa poder explicar què s’ha fet contra la corrupció. D’altres però han opinat dient que Esquerra s’equivocava amb aquest vídeo, ja que era més negatiu que positiu quan el partit podria “fardar” de fets positius i ho comparaven amb el manifest de suport firmat per diversos intel·lectuals com Miquel de Palol o Joel Joan.

Certament, el manifest és un input positiu i el vídeo és més negatiu. Qui criticava el vídeo ho contraposava afirmant que Esquerra podria explicar que és gràcies a la seva aposta que l’independentisme està com està avui en dia, que és gràcies a ella que s’han aprovat lleis de la importància com la del cinema, consultes o acollida. Deia qui criticava el vídeo que no entenia que amb aquest bagatge es prioritzés un vídeo negatiu.

No seré jo qui negarà el titular. Esquerra podria fer un vídeo positiu -i més d’un- del què ha fet, del perquè ha fet i què s’ha esdevingut. S’ha cosit el país social i nacionalment; s’ha avançat social i nacionalment com mai; i l’independentisme avui és molt –però molt- més fort que mai i molt més que fa set anys.

La qüestió però, és: si es considera que Esquerra pot fer uns vídeos tan i tan positius, com és que el segon vídeo de la pre-campanya és negatiu? –recordem que el primer és totalment positiu “tornarem a vèncer”- Potser, i dic només potser, és perquè durant els set anys en què Esquerra ha estat al govern pactant amb el PSC-PSOE hi ha hagut una campanya permanent de desgast, de combat i d’aniquilament en contra d’Esquerra. Potser, i dic només potser, perquè durant set anys certa premsa “nacional-independentista” ha estat més centrada en despotricar d’Esquerra i de la seva aposta estratègica, més que no pas d’apuntar aquests elements positius que deia el qui criticava el vídeo en les planes d’un d’aquests mitjans.

Potser, i dic només potser, sí en comptes d’haver-se passat set anys atacant indiscriminadament l’independentisme i s’haguessin parat a veure com anava avançant el moviment pro-llibertat, avui Esquerra faria deu vídeos positius per
minut.
Amb tot, potser, i dic només potser, aquest vídeo s'hagués fet igualment.

Cap comentari: