8 de març del 2008

Decideixo Decidir


Demà hi ha eleccions generals a les Corts de Madrid. Primer de tot vull dir i fer una crida a la participació massiva en les eleccions que, tot i que no ens emocionin, són de vital importància per el futur del país.
Un cop fet aquest aclariment, voldria exposar a qui i perquè donaré suport demà amb el meu humil vot.

Les eleccions de demà poden determinar l’esdevenir del futur del país, i per tant de tot els catalans i catalanes que hi vivim. Per tant el nostre dret ha vot s’ha de materialitzar de manera racional i ben fonamentada. Depenen del sentit del nostre vot, demà s’obrirà una o altra possible situació.

Una possibilitat és la victòria, improbable, del PP. Aquesta ens abocaria en uns nivells de tensió difícilment suportables, i per tant és del tot desaconsellable. No, no votaré els hereus dels assassins del President Companys i als que insulten al meu país.
Una altra possibilitat és votar el PSOE, remarcant que són els únics que poden frenar al PP a nivell espanyol, que són optimistes… Una victòria amb majoria amplia o fins i tot absoluta dels socialistes espanyols tindria efectes molts negatius per Catalunya. Sí ZP ja s’ha rifat el país amb majoria simple, imagineu què faria amb una majoria amplia. No, tampoc votaré al PSOE pel menyspreu que ha demostrat envers als catalans i a Catalunya.
Si no ens volem embrutar del tot les mans es pot votar a IC-V, ara bé com ja he exposat anteriorment en algun post, votar-los és votar algú que perd el seu discurs diluït dins un grup espanyol i en opcions que són impossibles de materialitzar. No, tampoc votaré IC-V.
Per tant només queden dues opcions. Queden les opcions catalanes, les opcions que fan del país, o d’una part del país, la seva màxima i única prioritat.

Davant d’aquest fet s’ha de decidir el vot.
Entre Esquerra i CiU la diferència, apart dels temes socials, és la profunditat del seu horitzó nacional. El d’Esquerra és clar, el de CiU ambigu.
CiU un dia és independentista i l’altre Duran diu que votaran Bono si els donen una vice-presidència a la mesa del Congrés. Davant d’això i moltes altres incoherències, deslleialtats i amagades de cap sota l’ala, no, no votaré CiU.

Per tant només queda una opció. Votar a Esquerra.

Votaré Esquerra tot i no estar d’acord en diverses accions i decisions que últimament s’han pres, però considero tot i així, que només amb un grup independentista fort a tots els fronts possibles, la nostra nació i el nostre benestar podran avançar. Per tant votaré Esquerra amb el convenciment que no fallaran, que han tingut quatre anys per aprendre que a Madrid si no vigiles pots quedar-te sense camisa i sense pantalons, i crec que en aquests moments, Esquerra són els que hi arriben més ben vestits.

Perquè Esquerra és qui millor defensarà els interessos de Catalunya i dels Països Catalans, perquè necessitem un grup independentista fort, perquè no ens hem d'amagar ni demanar perdó per ser el que som i per aconseguir que els anhels de llibertat i de benestar del poble català es duguin a terme, votaré ESQUERRA.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Esperem que la gent acudeixi a votar independentment del que pensi.
Però espero que mai més un atemptat terrorista canviï el signe d'un govern sigui del color que sigui.
Si demà guanya el PSOE, tot resultarà normal i corrent i fins i tot esperat.
En canvi, si guanya el PP segurament els analistes i els politòlegs tindran feina per un bon temps.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,
Se'ns gira feina passi el que passi, si senyor.