Vaig descobrir Josep Benet ara ja fa un parell d’anys quan llegia el seu llibre sobre l’afusallament del President Companys. Arran de la noticia de la seva mort he intentat saber més sobre aquest personatge.Benet va nèixer al 1920 a Cervera un 14 d’abril, dia també de celebració de la Proclamació de la II República. Va estudiar al Monestir de Monsterrat i als 16 anys ja va anar al Front enrrolat en l’exèrcit republicà. Quan Barcelona va caure, Benet amb 19 anys es va prometre que lluitaria per la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya. La resta de l’història ja és coneguda.
Ahir Televisió de Catalunya fent ús del terme Nacional, va emetre una entrevista on Benet va dir coses molt interessants. Benet ahir va fer forat al criticar la intel.lectualitat del país per una certa inoperativitat nacional durant anys. També va criticar l’ús partidista de la memòria histórica, de la mateixa manera que feia una defensa encessa de la reconciliació i la unitat nacional per fer front als reptes de futur. De tot el que va dir Benet, però, el que més em va agradar va ser l’enllaç que va fer del catalanisme en relació amb el progrés social. Benet exposava que defensar Catalunya és defensar tots el ciutdans del país, més enllà de nacions, pàtries, països… Benet defensava que per viure millor el que s’havia de defensar era Catalunya. Aquesta és la qüestió essencial. Si aconseguim fer posible que la majoria de la població catalana associï el fet de viure millor amb el catalanisme, tindrem molt de guanyat. Benet va viure i lluitar per fer-ho posible, Benet va posar sempre els seus principis per davant de tot.
Ara toca acabar la feina, i com deia ahir Benet cal tenir esperança.
Entrades
7 comentaris:
"progrés social"... Nosé, a mi em fa por aquesta frase.
Jo diria que és el contrari el que s'ha de fer: el catalanisme ha d'aconseguir deslligar-se de la imatge d'ultraesquerra que encara a vegades s'associa amb.
Hola Pere! Feia molts dies que no mirava el teu bolg.
Pel que fa al comentari que fas avui et volia dir que va estudiar a l'escolania de Montserrat. Es que quan es diu que estudies al monestir de Montserrat es refereix als estudis monàstics per ser monjo, ell va fer els estudis musicals.
Però el que realment m'importa és fer entendre que la religió no és contraria al catalanisme. En Josep Benet mai no s'ha amagat de lo important que va ser per a la seva formació la seva estada a Montserrat.
A per cert, qui ha fet la missa funeral? L'Abat Josep Maria Soler de Montserrat.
I que m'en dius de l'Abat Cassià? que no va fer res per a Catalunya?
Busca la seva biogràfia et sorprendràs.
Però es clar, com era religiós, per els que no ho són, sembla que no existeixi.
Doncs bé, tu que ets d'esquerra, quan tinguis la possibilitat de parlar amb en Carod, pregunta-li si per ell era important L'Abat Cassià. Quan el Carod va tenir els problemes amb tot el tema de la política del País Vasc, l'Abat es va possar al costat d'ell per defensar-lo inclòs hi han fotos, videos...
Però sembla que ningú s'enrecordi d'ell( en segons quins àmbits, es clar).
Perdona que et digui tot aixó, però necessitava fer la reflexió de que si ets religiós no és diu res de tu, ara si no ho ets, tothom en parla.
Sí, sí Pedro, estic completament d'acord amb l'Elisabet. Molt freqüentment esl comunistes ignoreu personatges que han fet molt pel país simplement perque són cristians.
Àlex,
El catalanisme és el catalitzador per poder millorar les condicions de vida de la gent, sinó serveix per això, millor que plagem.
Elisabet,
Gràcies per l'apreciació sobre els estudis monsterratins.
Que jo sàpiga no he intentat separar el cristianisme del catalanisme en cap moment. És una opció com pot ser també ser català i no creient.
En cap moment poso en dubte, crec, que no es pugui ser catàlà i alhora cristià.
Sobre l'Abat Cassià només tinc bones paraules envers un home que lluità en defensa del país en temps dificíls.
L'afirmació que fas quan afirmes que "però es clar, com era religiós, per els que no ho són, sembla que no existeixi" crec que és del tot desfortunada i que no és veritat.
A l'Abat Cassià se li han fet homenatges i tothom s'ha sentit trist per la seva pèrdua. No és pas veritat que no sel' recordi ni que no es recordi tot el que va fer per Catalunya.
Sobre el Carod, evidenment recordo que l'Abat Cassià va donar-li suport en la roda de premsa a la Seu de Vilaroel, igualemnt que Salvador Cardús o Jordi Carbonell, dos puntals, igual que Cassià, del catalanisme cívic.
Per acabar repateixo, crec que no és veritat que si ets religiós no et recorden i que sino ho ets si, Cassià va tenir el seu record i Benet el seu, són persones diferents i trajectòries diferents.
Àlex,
La veritat, repateixo tot el que he dit a l'Elisabet. I altre cop reafirmo que no hi estic gens d'acord.
El catolicisme i Catalunya van agafats de la ma, segurament amb més força que enlloc. A Catalunya molts som d'esquerres i tenim, alhora, creences religioses. Creure que això és incompatible és una enorme mostra de desconeixement.
Dit això, em sembla clar que una part de l'esquerra (catalana i espanyola) rebutja de pla tot allò que soni a catolicisme. Clar que, en un país on la Conf. Episcopal demana directament el vot pel PP a través de les ones de la COPE i de les pàgines de La Razón, potser és comprensible, oi?
Sempre és un bona idea que a la política catalan es posi com a primer objectiu a assolir el major nivell de benestar per els catalans, buscar el millor per Catalunya. Potser ja el segón objectiu, el de lligar per a la societat aquesta recerca del mallor nivell de benestar amb el catalanisme dependrà de la ideol·logia del partir al govern, no?
Jo em quedo amb lo primer, la idea de lo millor per Catalunya, lo millor per tots els catalans
El poble ho demanda Pere: volem post Torcal per demà divendres !!
Publica un comentari a l'entrada