14 de març del 2008

Sobre el voler


Com tot en aquesta vida, el meu camí es va topant amb diverses etapes, reptes i desafiaments que cal anar superant, i si es pot, amb escreix.

Ara em trobo, juntament amb els meus companys, en una nova etapa. Ens trobem just en el començament del període d’exàmens. És en aquest moment en què se suposa que haurem de reforçar el que hem après i aprendre el que no ha quedat gaire clar. Una tasca difícil i tosca una mica feixuga tal vegada.
De vegades sento algun professor que encara viu amb la voluntat de servir i d’ensenyar, però que no visualitza la realitat, que afirma que als estudiants ens ha de moure el sentit del "voler aprendre". Sí sense dubte, aquests hauria de ser el sentit que mogués la nostra vida estudiantil, però tal i com està muntat el sistema educatiu on prima més aprovar que saber, aquest últim queda com una prioritat secundaria. Tampoc el sistema híbrid de Pla Bolonya i Pla Tradicional ajuda gaire a fer possible aquest "voler aprendre" per sobre del "voler aprovar".

La veritat és que tampoc sé quina seria l’alternativa o com fer-ho perquè la voluntat de saber s’imposés, però el que sí sé és perquè moltes vegades, masses, no interessa el voler aprendre.
Sovint ens trobem dalt de la tribuna de professor un ésser que poques ganes té d’ensenyar, o que té poques dots d’ensenyant. Davant d’aquest fet és normal que els estudiants "desconnectin" i passin de la preferència "d’aprendre" a la preferència "aprovar". La prova és molt simple i clara. Només cal que es vagi en una classe on el professor és un ésser competent i que fa unes classes dinàmiques. Allà els estudiants, sense desmerèixer la preferència "aprovar", posaran en marxa la "d’aprendre". D’exemples n’hi ha molts i tothom els sap. En el cas de trobar-se un professor monòton, pla, avorrit… la classe pràcticament es pot donar per morta i l’aprenentatge també.
Segurament és injust donar aquesta gran part de culpa al professorat, però és que davant de segons quin element que "teòricament" fa classes s’entén el perquè, o si més no algun dels perquè’s, falla el sistema educatiu al nostre país. No vull deixar de banda la part de culpa que tenim els estudiants però no em serveix l’excusa que he sentit des dels temps de l’ESO de què la feina dels estudiants és estudiar hi hagi el professor que hi hagi. Evidentment que si, però la feina del professor és ensenyar i n’hi ha molts que no la fan satisfactòriament.

Difícilment l’actitud o les habilitats d’un estudiant faran que una assignatura sigui més dinàmica o més feixuga, més interessant o més avorrida. En canvi depenen de l’actitud d’un professor si que en pot dependre el grau d’interès que desperti en l’estudiant i passar del voler "aprovar al voler "aprendre".

Repeteixo no tinc ni sé la solució, però és clar que el sistema s’ha de repensar si el que volem aconseguir és ser un país capdavanter en matèria d’educació.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Estic d'acord amb el que dius perquè igual que tu he estat vivint diverses etapes en el sistema educatiu.
També penso que l'interès dels alumnes i el voler aprendre d'aquests (Y) ve condicionat per la variable independent clau d'actitud i enfocament de l'assignatura per part del professor (Xcl).
Nosaltres ho hem viscut clarament aquest any i mig a la UPF ja que no era el mateix un Requejo, Torcal, Pich o Ana Tur que una Napolitana i/o Tintó.

PD: que passin unes bones vacances... estudiant :(:(

Albrock ha dit...

La culpa no la tenen els alumnes, i el professorat incomeptent només una part. El gran problema és el sistema europeu de forçar-te a fer classes que no t'interessen de res. Quan a tu de veritat t'interessa una assignatura, ja pots tenir un prifessor monòton i incompetent, que igualment n'apendràs. Ara, quan et fan fer, per exemple, estadística i tens de professor un personatge que no sap ni parlar, aleshores és natural que ens comportem com ens comportem.