22 de novembre de 2008

A la secretaria d'Estat


Segons apunta The New York Times, Hillary Clinton serà la nova secretària d’estat dels Estats Units, i per tant es convertirà en la cara visible de la diplomàcia americana pels pròxims quatre anys.

Aquesta notícia pot ser interpretada des de diferents punts de vista, ja que depenent de la voluntat de cadascú per veure una cosa o una altra.

Per una banda es pot entendre que el més que possible nomenament ve determinat en pro de la busca la pau i la unitat dins el Partit Demòcrata, i així poder garantir a Obama una presidència més tranquil·la, respecte els seguidors de Hillary, entre els quals hi ha una bona pila dels senadors i congressistes que hauran de col·laborar amb el President a l’hora de tirar endavant els grans projectes de reformes.

Aquesta però crec que no és la raó que ha llençat al President electe a promoure aquesta designació, ja que si hagués buscat un càrrec per Hillary de cara a aconseguir la unitat interna hagués estat més encertat donar-li la vice-presidència, un càrrec més simbòlic que executiu, i que per tant seria menys conflictiu arribat el moment de governar.

No, la visió correcte al meu entendre és que Obama ha considerat que Hillary era qui millor li garantia una política internacional pragmàtica, realista i correcte, sobretot basada en l’experiència de l’ex-primera dama en aspecte internacionals.

La política exterior de Hillary podria semblar en principi que s’allunyava de la proposada per Obama. És cert, en certs aspectes la política proposada pel President electe era sensiblement diferents que la de Hillary, però en els principis bàsics mantenia uns mateixos eixos.

Es deia que Obama es reuniria amb Chávez, Castro o el president de l’Iran sense prèvies condicions, bé tot i no ser del tot cert, aquesta proposta no s’allunya molt a la de Hillary quan proposava que aquestes possibles reunions havien d’estar perfectament preparades. Els dos mostraven novament suport total a Israel en el seu conflicte al pròxim Orient.
Les propostes dels dos demòcrates es diferencien per serrells i no pas per contingut de fons, i el fet que Hillary hagi acceptat, com sembla, el càrrec ve a confirmar aquesta posició, ja que Hilalry podria continuar tranquil·lament en el seu escó al Senat on segur hagués tingut un paper rellevant en la pròxima legislatura, sobretot arrel del gran suport popular que va rebre a les primàries. Per tant, si accepta el càrrec és perquè combrega amb les posicions del President electe.

Hillary estic convençut serà una gran secretària d’estat, una secretària que no dubtarà a intervenir quan ho hagi de fer, una secretària que no li tremolarà el pols a la primera crisi intencional que es trobi i una secretària que podrà despenjar el telèfon a les tres de la matinada sense cap problema.

Obama ha escollit la millor candidata per la secretaria d’estat de la seva administració, ha escollit algú que podrà començar a treballar des del primer dia, i ha escollit a algú fiable, algú que en definitiva no es diu ni Kerry ni Richarson.

Hillary es troba davant d’un dels reptes més desafiants de la seva vida, i com és habitual, el sabrà superar amb nota.

3 comentaris:

Albrock ha dit...

Hillary representa el continuïsme militarista intervencionista. Si alguna cosa bona tenia Obama era precisament les seves posicions en relacions internacionals, que diguis el que diguis, són diferents de fons amb les de Hillary (que és molt més agressiva que el seu marit).

El nomenament de Hillary com a Secr. d'Estat és un altre pedra d'aquesta nova administració on el famós "change" no es veu per enlloc.


Ja veig que seguirem gastant enormes quantitats de diners en matèria internacional i militar, a sobre dels dels programes socials que Obama sí que sembla que voldrà activar. Un desastre tot plegat, vaja.

Veig que el vostre lobby encara tindrà més amics amb aquesta administració.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

Hillary, com dic, serà més intervencionista, ara bé, sobre les posicions discordants, tot i que hi són, no considero que siguin molt grans.

El change que dius, s'haurà de veure en les polítiques a dur a terme, i aquestes si que seran "change".

Sobre la despesa militar, és evident que dues guerres costen calés, la qüestió és si hi continuaran havent dues guerres, o només n'hi haurà una amb algun destacamanet a l'altra banda, que és en principi la intenció.
I la despesa, només faltaria, augmentarà gràcies als nous programes socials que es tiraran endanvant.

I el lobby, si tindrà un gran pes, començant amb el cap de gabinet, continuant a la secretaria d'estat i pujant. Tot i així, crec que aquest fet no té perquè ser positiu.

Albrock ha dit...

Esteu segrestant el país. I ho sabeu. A mi no m'enganyeu.

Per cert, blog actualitzat.