25 de novembre de 2008

Pujol a la UPF


Escoltar el President Pujol sempre és un plaer. Tot i no compartir moltes de les seves reflexions, no es pot negar que el seu discurs és interessant i que, es vulgui o no, et porta a pensar i replantejar moltes posicions que potser es tenien preestablertes.

Avui en una conferència organitzada per la FNEC a la Universitat Pompeu Fabra, el President Pujol ha parlat de moltes coses. No pretenc escriure sobre totes perquè senzillament demà encara estaria intentant acabar aquest post, ja que dues hores de Pujol donen per molt.
El que si faré però, és centrar-me en una en concret. El President ha fet esment en diversos moments de la conferència de què a la nostra generació, la generació dels que ens trobem entre els 18 i 28 anys, se’ns exigeix una gran preparació i que en el futur se’ns exigirà més degut precisament a aquesta gran formació. El President Pujol ha argumentat aquesta exigència basada en què serà aquesta generació la que haurà de dirigir el país en els pròxims anys, i serà aquesta doncs, la que posarà els límits del què serà el nostre país.

És aquí doncs on hi ha el kit de la qüestió. La nostra generació serà de les primeres que agafarà les regnes del país i que haurà estat educada en democràcia, bé per ser més precisos, serà de les primeres que no haurà estat educada sota la dictadura pura i dura. I quina diferència hi haurà amb les generacions passades?

Les gernacions de dirigents que Catalunya ha tingut des de la fi de la dictadura han estat totes fetes des d’un mateix patró. Aquestes generacions han tingut dins seu sempre pànic a plantejar i mostrar el conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a conseqüència, s’ha optat sempre per el pacte a qualsevol preu i a mantenir la situació de Catalunya sota Espanya, el famós "peix al cove".
Aquest acomplexament de la classe dirigent catalana encara es pot observar avui en tots els àmbits que es vulgui, des de sectors professionals, d’empresaris, polítics, artístics… És per això, entre molts altres motius, que la societat catalana està com està i que Catalunya es troba com es troba. Aquest acomplexament també va portar a certs governs a practicar l’adormiment nacional a la majoria de la població, exceptuant-ne certs elements folklòrics i puntuals, fet que ha desencadenat també, en la situació actual.

Abans he escrit que no comparteixo gran part de les argumentacions del President Pujol, en canvi en la que fa referència a la nostra generació, no puc estar-hi més d’acord.

La nostra generació quan hagi de col·laborar en la direcció del país en qualsevol àmbit, haurà d’actuar diferent manera que la generació de Jordi Pujol, perquè sinó estarem repetint la història de sempre i condemnarem al país i la seva gent a romandre sempre en l’empobriment progressiu de les seves vides. La nostra generació haurà de tenir clar quin futur vol pel país, haurà de tenir l’horitzó i com arribar-hi, haurà de tenir idees i projecte per defensar. Però també haurà d’aprendre a no rendir-se ni a renunciar a les primeres de canvi per mer tactisisme partidista.

En definitiva, aquesta generació haurà de ser ferma i no participar del tremolor de cames de les passades generacions.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Aquesta és la generació de la Catalunya desacomplexada que ha d'encarar el seu futur sense errors anteriors.
I el que tu proposes és tornar a caure en els errors del passat.

Jo proposo concert econòmc, més competències i traspàs de rodalies, per citar alguns exemples.
I sense que això impliqui recórrer a la radicalitat i al conflicte.
Hem d'explicar a Madrid que el nostre projecte necessita
d'aquests traspassos/mesures i que concebim que la nostra pròpia realitat es construeix i concep dins Espanya.
Però, sense aquestes coses no construirem la Catalunya del futur.

T'apuntes al projecte?

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Trobo molt lloable la teva idea d'amor incondicional a Espanya, basat en el "expliquem" que ens "entenguin"... Però digam quan ha passat això? Ha passat amb Tarradellas? No. Amb Pujol? No. Amb Maragall? Ni de bon tros. I amb Montilla? Ja veus com estem.

Espanya no ens transferirà res del que exposes ni finançament just, ni rodalies amb finançament, ni + competències rellavants,i ni en somnis el concert econòmic.

Jo no vull conflicte, però Espanya ens obliga a utilitzar-lo, perquè no accepta la diferència.