12 de novembre de 2008

Unitat Municipal, Objectiu Nacional


Fa uns dies va aparèixer una notícia a diversos mitjans del país en què s’informava que el col·lectiu d’alcaldes i regidors Decidim! es constituiria en assemblea i que properament iniciaria un seguit d’actes per tal de defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Decidim! va néixer el 6 d’abril d’aquest 2008, i ho va fer com a plataforma transversal de càrrecs electes de diferents partits que defensen el dret a l’autodeterminació per Catalunya, avui ja hi ha més de 1050 càrrecs electes locals que s’han adherit al manifest sobiranista. A més Decidim! està promovent una consulta per la primavera dels 2010 a nivell municipal perquè els ciutadans puguin decidir si Catalunya ha de tenir dret a l’autodeterminació.

Decidim! és sens dubte una prova fefaent de què des de l’acció municipal, des de la unitat municipal, es pot avançar cap a l’autodeterminació de la nostra nació. Actua localment, pensa globalment, que deien alguns. Doncs si, precisament és això.

És un deure, crec, que tot regidor o alcalde que tingui un mínim de consciència nacional s’adhereixi a aquesta plataforma, i la veritat, és que mirant la llista d’adherits hi ha alguna sorpresa. Sorpresa més aviat desagradable, per cert.
A la llista d’adherits a la plataforma municipal a favor de l’autodeterminació del principat no hi ha ni rastre dels regidors de la Cup a Vilafranca, i la veritat és bastant lamentable.

Com es menja que algú que es posa a la boca conceptes com independència i unitat municipal, a l’hora de la veritat no participi d’aquesta acció netament independentista? Aquesta és la unitat municipal que defensen? Aquest és l’independentisme que practiquen? Què faran els regidors de la Cup quan es discuteixi al Ple si a Vilafranca es convoca aquesta consulta popular a favor del dret a decidir, votaran en contra com el PP adduint que no inclou el País Valencià i les Illes?

La veritat és que em posa dels nervis aquesta visió uniforme del procés d’alliberament nacional que predica cert sector de l’independentisme català. Si no som capaços d’entendre que les diverses parts que conformen la nostra nació, els Països Catalans, tenen processos i ritmes diferents de cara assolir la llibertat, és que la miopia política i estratègica és severa.

No és seriós, a no ser que estiguem aquí per jugar enlloc de per treballar, plantejar un referèndum conjunt d’independència a la totalitat de la nació. Primerament perquè no és possible ja que no hi ha el suport majoritari a tots els territoris per fer-ho, i segonament, perquè en cas de fer-lo al conjunt de la pàtria, avui el perdríem.

Entenc que aquesta obsessió de plantejar un referèndum conjunt d’independència per part de l’independentisme marginal i extraparlamentari es basa en la seva incapacitat de plantejar un projecte seriós i plausible que condueixi cap a la llibertat del país. No hi ha res que hem faria més il·lusió i feliç que veure un referèndum d’independència i guanyar-lo, i precisament perquè el vull guanyar és evident de què el procés d’independència dels Països Catalans ha de tenir diverses fases i no es pot fer de cop.

Una d’aquestes fases, no hi ha dubte, és la proposta de Decidim! i seria convenient què des de totes les forces polítiques que diuen tenir consciència nacional se sumin a aquesta iniciativa, perquè si no ho fan estaran fent el joc als unionistes i als nacionalistes espanyols que volen uns Països Catalans sotmesos i vençuts.

Cap comentari: