14 de gener de 2010

Barcelona 2022


Barcelona vol reviure el somni olímpic del 92. O això almenys és el que pretén Jordi Hereu segons el que va anunciar ahir de manera sorprenent.

Ahir de forma inesperada l’alcalde de la capital del país va proclamar que Barcelona presentaria candidatura per tal de ser la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 i dic inesperada perquè tal i com s’ha reconegut des del Govern de la Generalitat, no es tenia constància d’aquesta iniciativa.

Barcelona doncs vol tornar a figurar en el mapa olímpic sent, si surt escollida, la primera ciutat que rep l’encàrrec d’organitzar els jocs d’estiu i d’hivern.
La proposta barcelonina és, crec, correcta. Tot i així caldria aclarir algunes coses.
Primer, és possible que es tracti d’una cortina de fum del PSC per tal d’intentar frenar la lenta però inexorable davallada electoral que pateix. Les últimes enquestes fetes públiques ahir mateix, mostren que CiU guanyaria les eleccions amb cinc regidors més que els socialistes, fet que deixa entreveure que la posada en escena de la candidatura podria ser tan sols un pretès flotador per un equip municipal en hores baixes i sense capacitat d’incidència política.

En segon lloc també caldria exposar correctament la candidatura. Quines seran les subseus, què implicarà per Barcelona, quines infrastructures es podran millorar o crear… Els Jocs Olímpics més enllà de la “festa de l’esport” és un element de canvi, com bé va comprovar Barcelona al ’92. Ara doncs caldria determinar què s’hauria de fer i a on.

En tercer lloc, i molt important. Barcelona ’22 serà uns Jocs Olímpics d’una capital d’un país o simplement d’una capital de província? Barcelona potser necessita els Jocs, però i Catalunya? Exportar una imatge potent del país al món és més necessari que mai en l’època de la globalització, i Catalunya no pot perdre una oportunitat com aquesta. Perquè la veritat, si els Jocs han de servir per fer proselitisme d’Espanya millor que Jaca sigui qui es presenta.

Tot i aquests interrogants, i a l’espera de què es resolguin, crec que seria positiu que la candidatura Barcelona-Pirineus sigui la que surti elegida per els Jocs d’Hivern del 2022.

La candidatura però no ha agradat a tothom. Des de l’oposició municipal s’ha criticat, de manera molt encertada, la falta d’idees de l’Ajuntament que sembla que tan sols sàpiga recuperar accions del passat per amagar la seva incapacitat. I des de la brunete, evident, s'ha criticat que amb BCN'22 es posa en dificultat les aspiracions olímpiques de l'única capital d'estat europea que mai ha estat seu d'uns Jocs. Però més enllà de l’oposició municipal i els mitjans de sempre, s’ha creat una opinió publicada que critica aquesta candidatura, i la majoria ho fa amb un argument bastant pobre. Diuen que s’ha de ser solidari amb l’opció de Jaca-Saragossa i que la candidatura catalana posa pals a les rodes a l’entesa i convivència amb l’estat.

Realment no acabo de concebre ni una critica ni l’altra. Ser solidari? Amb qui i perquè? Per què s’ha de ser solidari amb Jaca? Per què són d’una regió amb menys capacitat econòmica que Catalunya? O per què? La veritat és que sincerament que hi hagi altres possibles candidatures hauria d’importar ben poc, nosaltres a allò nostre, i els altres que facin el que creguin. Si ja és una mica delirant l’argument de la solidaritat, i més quan els Pirineus aragonesos estan infectats de diner públic a diferència del català, la critica de la convivència ja em sembla de jutjat de guàrdia. Dir que la candidatura pot provocar dificultats en la convivència entre l’estat i Catalunya demostra que a vegades als catalanets ens agrada viure de genolls per més crostes que hi tinguem. Perquè si acceptéssim aquesta crítica com a vàlida, tampoc s’hauria de reclamar una majoria catalana a l’aeroport del Prat, tampoc s’hauria de fer front a la sentència de l’Estatut i en definitiva hauríem de callar sempre per por de no molestar als “germans” de més enllà de l’Ebre.
Catalunya ha de fer el que cregui que és positiu per el país, i deixar-se de tonteries que només porten a la renúncia.

Sí presentar una candidatura a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern és positiu per a Catalunya, endavant. I si algú a les espanyes no li agrada: dues fulles.

5 comentaris:

Andrew ha dit...

Los Juegos Olímpicos sí, pero en Verano y en Madrid.
Los de Invierno no interesan a nadie en España, no ayudarán en nada al deporte español y no conllevarán el mismo volumen de riqueza para España que unos Juegos de Verano.

Albrock ha dit...

Totalment d'acord, Pedro. Tot i que sí que és cert que sembla que merament s'intenti recuperar la glòria passada i que tot sembla estar envoltat d'una early nineties nostàlgia, no hi ha dubte que pot significar un important boom econòmic, turístic i d'infraestructures per a Catalunya. La resposta de Jaca, dels opinanadors catalans acomplexats i dels espanyols en general apunta a una clara por a la competència, molt en la línia espanyola, vaja.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Estic d'acord que uns Jocs d'Hivern no tenen el mateix ressó que els d'estiu, per això crec que un dels però's de la iniciativa de Barcelona, és que hauria de presentar candidatura per els pròxims JOcs Olímpics d'estiu.

Àlex,

Em dones la raó? Carai...

Eduard ha dit...

A mi em sembla una fantasmada electoralista, que demostra una falta d'idees impressionant i que no respon en absolut a les necessitats actuals de la ciutat. I en aquest cas tots els partits han fet seguidisme descaradament, per no quedar fora de la foto.
I si del que es tracta és d'afavorir el Pirineu Català, hi hauria altres formes d'invertir en el territori sense afavorir l'especulació i amb menys impacte ambiental.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Estic d'acord amb què la proposta és en gran part una electroada per intentar frenar la devacle sociata de Barcelona, i també coincideixo en què per potenciar els Pirineus serien convenients altres accions més que no pas BCN'22.