5 de gener de 2010

Sobre la (In)justícia "Española"


Que l’estat espanyol és una rèmora per els catalans és una obvietat que gairebé fa riure quan algú pretén contradir-la. Un dels elements que fan que això sigui així és el pèssim funcionament de la justícia del Regne d’Espanya. Un sistema lent, absolutament mega burocratitzat i ineficient. I qui pensi, desprès d’aquesta innocent definició de la judicatura espanyola, “ja hi som, aquests independentistes criticant-t’ho tot!”. Doncs no. La mateixa Consellera de Justícia de Catalunya, la socialista Montserrat Tura, va reconèixer en una entrevista al diari El Punt que la justícia en un estat català independent funcionaria millor.

Però la justícia espanyola a més a més d’ineficient, lenta i ineficaç és una justícia perseguidora. El sistema judicial espanyol es basa, encara, amb la persecució de les idees desafectes del règim, abans feixista avui monàrquic, i per fer-ho utilitza de manera descarada tots els recursos al seu abast.

A Euskal Herria la lluita contra ETA s’ha convertit en una lluita contra l’independentisme basc, una lluita que avarca des de tancar diaris fins a il·legalitzar partits polítics. A Catalunya la lluita és diferent, però amb el mateix objectiu.

Durant el dia de les eleccions espanyoles del dia 8 de març del 2008, des de les plataformes Sobirania i Progrés i la PDD es va posar en marxa la campanya “Decideixo Decidir” en què es demanava a la ciutadania que firmés per tal de reclamar la potestat de convocar referèndums vinculants per part del Govern de la Generalitat. Aquesta acció però va ser prohibida a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, degut a què les Audiències Provincials van considerar que es coaccionava als electors.
Fins aquí ja es podria considerar que la justícia havia actuat de manera absolutament “dubtosa” i més quan en anteriors comicis s’havien demanat signatures per altres causes i s’havien permès sense cap problema.
Però no tot acaba en aquest punt.

A l’Alt Penedès teníem la gran sort de tenir una jutgessa molt a gust amb el règim actual, no sé si també amb l’anterior, i per tal de ser una gran col·laboracionista va manar que els Mossos es presentessin a totes les taules on es recollien aquestes signatures i que n’identifiquessin les persones que se’n feien responsables.

Avui quasi dos anys desprès d’aquell dia, han estat citades tretze persones encausades de “delicte electoral” entre les quals el President Comarcal d’Esquerra Raimon Soler, el Portaveu Comarcal de les JERC Roger Fuentes o el regidor de la Cup Xavier Navarro.

Aquest encausament no és res més que un acte a afegir a la llarga llista d’accions de la justícia espanyola en contra de l’independentisme, un independentisme completament democràtic i pacífic, malgrat que ells no ho voldrien així, i que es regeix única i exclusivament per fins no violents. L’independentisme és una opció legítima per més que a la cúpula judicial del règim no li agradi, i per tant no es pot permetre que des de les instàncies de l’estat espanyol, on segons diuen també pertanyem, s’iniciïn accions completament arbitràries en contra d’aquest moviment.

Només queda afegir que si la justícia espanyola i els col·laboracionistes creuen que amb accions com aquest encausament faran que el moviment de la llibertat tingui por s’equivoca de mig a mig. Tota acció judicial o policial en contra de l’independentisme només servirà per fer-nos més forts.

Cap comentari: