4 de gener de 2010

El Provincianisme del PSC


Fa uns dies en un diari s’apuntava que aquest any electoral que comencem estarà centrat sobretot per la notable desafecció de la ciutadana envers la política, fet que obre un gran interrogant en relació a la participació en les eleccions catalanes de la tardor.

Un dels elements que pot provocar part d’aquesta desafecció és la visió que els ciutadans tenen de què els partits i els polítics només actuen a partir dels seus interessos particulars i deixen de banda les necessitats del país.
Un dels temes que estan centrant la política catalana en aquest inici del 2010 és la nova llei de reorganització territorial que està impulsant el Govern de la Generalitat. Aquesta llei és d’una gran importància ja que significarà que desprès de més de 170 anys, Catalunya deixarà el marc espanyol de “las provincias” i passarà a un mapa administratiu propi, un mapa que s’exemplificarà amb la creació de les Vegueries.
Aquesta llei durant la legislatura ha anat passant tots els passos tècnics pertinents per tal d’estar llesta a inicis de gener per ser aprovada per el Govern, i d’aquesta manera acomplir allò que està estipulat en l’acord del Govern d’Entesa i en el present Estatut.

De cop i volta però la tranquil·litat – a excepció del Penedès - amb què s’estava elaborant la llei ha sofert un temporal amb vents huracanats que amenaça seriosament la seva aprovació. Aquest temporal ha sigut provocat de manera deliberada per part d’aquells que no volen eliminar les províncies i que en cap cas volen més de set vegueries.
A finals de l’any 2009 el Parlament va aprovar la creació de l’àmbit Penedès, pas previ absolutament necessari per poder optar a ser en el futur Vegueria, doncs bé, és a partir d’aquest moment en què de sobte tot d’alcaldes del PSC van aparèixer dient “pestes” del projecte de llei de reorganització territorial tirat endavant per el Conseller de Governació Jordi Ausàs, tot i que anteriorment hi havien votat a favor per exemple a la Comissió de Governs Locals. Com és que l’alcalde de Tarragona llança una campanya perquè el nom de la vegueria de les comarques tarragonines es digui només “de Tarragona” o que el de Reus iniciï una lluita perquè la seva ciutat sigui “co-capital” d’aquesta mateixa vegueria? O com és que l’alcalde de Lleida ara vagi afirmant cada dos per tres que no veu clar el redactat de la futura llei o que el Síndic d’Aran afirmi que vol una Vegueria exclusiva per la Val d’Aran? A què ve que en l’últim mes del 2009 s’hagin obert tot de fronts contraris a la nova llei de reorganització territorial amb l’aparició de diversos conflictes ficticis i irreals que no es corresponen amb l’interès general?

Molt senzill. El poder metropolità està en contra de la Vegueria Penedès i ha estat a partir de què aquest territori s’ha posat en les mateixes condicions legals per poder convertir-se en vegueria, igual que les Terres de l’Ebre o que la Catalunya Central, que ha iniciat una duríssima campanya per tal de fer fracassar la nova llei i així posposar-la per la propera legislatura, pensant potser que d’aquesta manera els que realment creuen en les Vegueries ja no seran al govern…

En tot cas el que és lamentable és que només per interessos purament electoralistes i per mantenir quotes de poder –Diputació de Barcelona- el PSC posi en marxa aquesta campanya per tirar a terra un projecte que és de gran importància per el país. Catalunya necessita les vegueries perquè aquestes s’adapten millor a les necessitats del territori que no pas les “provincias” espanyoles. Un país en xarxa necessita les vegueries, un país cohesionat territorialment necessita les vegueries, un país eficient necessita les vegueries.

Amb el tema de les vegueries el PSC es comporta, com desgraciadament acostuma, subordinant l’interès de Catalunya als seus propis interessos, que per si no ho sabien, no tenen perquè ser els mateixos que els del país.

2 comentaris:

Eduard ha dit...

Mantenir la gran àrea metropolitano-socialista evidentment és una prioritat per al PSC. Però crec que la por de les ciutats com Lleida i Tarragona de perdre pes, en deixar de ser capitals de província (suposant que realment les províncies desapareguin), s'hauria manifestat igualment encara que els alcaldes haguessin estat d'un altre partit. El problema, com tantes vegades, és voler tirar endavant les coses sense haver-les debatut primer amb els afectats, en aquest cas amb la gent del territori.

Pere Sàbat ha dit...

Eduard,

Lleida i Tarragona continuaran sent capitals, no de provínica, cert, però si de vegueria.
I no crec que els alcaldes en cas de ser d'un altre partit haguessin actuat de la mateixa manera, ja que aquests han sortit en trompa contra la llei precisament quan ha convingut al PSC.