El gran moment de confluència planetària que va anunciar Léire Pajín ja ha arribat. Des d’ahir el President espanyol José Luis Rodriguez Zapatero ja és el president de torn de la Unió Europea, i per tant es converteix en una de les cares visibles de la Unió al món.
No cal entrar a desqualificar les grans declaracions de la secretaria d’organització del PSOE quan deia que el món viuria una experiència còsmica amb el “regnat” de Zapatero al mateix temps que Obama dirigeix els EUA. I no cal perquè sincerament aquesta frase es desqualifica ella sola. Potser en un altre temps, un altre moment o una altra dimensió de l’univers tal vegada la frase de Pajín podria dur alguna cosa de certa, però en cap cas actualment.
En el moment actual Europa es troba davant una crisi econòmica de grans proporcions i per tant, requereix unes respostes governamentals concretes, decidides i valentes, precisament unes característiques que divergeixin i molt de les que ha aplicat “el gobierno de españa” de Zapatero.
La crisi econòmica marcarà de ple la presidència espanyola de la UE i no sembla que ho hagi de fer cap a bé.
La crisi econòmica no serà l’únic front per Zapatero. La Unió Europea comença el nou camí del Tractat de Lisboa, un camí nou que si bé resulta positiu en quant a integració manté grans mancances fruit de la disparitat d’interessos presents ens els diferents estats. Zapatero haurà de moure’s amb nous actors a escena. El primer President permanent de la UE serà sens dubte un “rival” a l’hora de liderar l’acció política de la presidència.
A nivell més programàtic destaca amb llums de neó la presència del President dels Estats Units a Madrid per participar en una conferència. Però més enllà d’aquest fet puntual, no sembla que la presidència espanyola s’hagi de recordar per els acords que es prendran durant els pròxims sis mesos.
Comencen sis mesos en què Zapatero a més de ser President del Regne d’Espanya serà també President de torn de la Unió Europea, i no sembla pas que hagi d’obtenir millors resultats.
No cal entrar a desqualificar les grans declaracions de la secretaria d’organització del PSOE quan deia que el món viuria una experiència còsmica amb el “regnat” de Zapatero al mateix temps que Obama dirigeix els EUA. I no cal perquè sincerament aquesta frase es desqualifica ella sola. Potser en un altre temps, un altre moment o una altra dimensió de l’univers tal vegada la frase de Pajín podria dur alguna cosa de certa, però en cap cas actualment.
En el moment actual Europa es troba davant una crisi econòmica de grans proporcions i per tant, requereix unes respostes governamentals concretes, decidides i valentes, precisament unes característiques que divergeixin i molt de les que ha aplicat “el gobierno de españa” de Zapatero.
La crisi econòmica marcarà de ple la presidència espanyola de la UE i no sembla que ho hagi de fer cap a bé.
La crisi econòmica no serà l’únic front per Zapatero. La Unió Europea comença el nou camí del Tractat de Lisboa, un camí nou que si bé resulta positiu en quant a integració manté grans mancances fruit de la disparitat d’interessos presents ens els diferents estats. Zapatero haurà de moure’s amb nous actors a escena. El primer President permanent de la UE serà sens dubte un “rival” a l’hora de liderar l’acció política de la presidència.
A nivell més programàtic destaca amb llums de neó la presència del President dels Estats Units a Madrid per participar en una conferència. Però més enllà d’aquest fet puntual, no sembla que la presidència espanyola s’hagi de recordar per els acords que es prendran durant els pròxims sis mesos.
Comencen sis mesos en què Zapatero a més de ser President del Regne d’Espanya serà també President de torn de la Unió Europea, i no sembla pas que hagi d’obtenir millors resultats.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada