26 de març de 2010

Cas Companys: Encara Queda Molt


Catalunya és un gran país, ho demostra en molts àmbits diversos com l’economia, la investigació, l’esport, la ciència, o la literatura on és una potencia reconeguda. Catalunya és un gran país, i com tot país també té una història que la dignifica i la fa ser com qualsevol altra gran nació del món. Catalunya és un gran país que també ha generat grans etapes de la història, per exemple van ser els catalans els qui van dominar la mediterrània i van penjar la senyera al Panteó d’Atenes durant segles i segles. Catalunya durant tota la seva història ha sigut un gran país. I ho continua sent. Catalunya al llarg dels segles ha conegut totes les cares de la història, la de la victòria i la de la derrota i en totes elles ha estat capaç de construir personatges que han donat la seva vida per els seus ideals. Per els ideals de Catalunya.

Un d’aquests personatge és el President màrtir Lluís Companys. Companys, l’únic president elegit democràticament assassinat per el feixisme a tot Europa, és un referent a l’hora d’exemplificar aquest ideal. Més enllà de les consideracions referents a la seva tasca com a governant, tot català s’hauria de sentir orgullós de pertànyer a la nació per la qual Companys morí. Companys va ser assassinat per el feixisme espanyol a partir d’una farsa de judici que el va condemnar a mort.

Des de la recuperació de les institucions democràtiques, el catalanisme polític ha reclamat que es restitueixi la memòria del President i que s’anul·li el judici que el va condemnar a mort. Per dignitat.

Aquest dijous s’ha sabut que el Tribunal Suprem ha considerat que el judici ja és nul a partir de la fraudulenta Llei de la Memòria Històrica aprovada per el PSOE, CiU i amb el suport del PP en algun punt.

Aquest nou “pas” del cas Companys és realment patètic. Patètic perquè en cap cas un jutge ha anul·lat el judici, sinó que ho han fet en un despatx i interpretant de manera lamentable una llei que no dóna cobertura a les nul·litats.

No entenc com des de certs partits ni des de certs càrrecs institucionals es pot donar per bo aquesta declaració del Suprem. A Companys el va condemnar un jutge, i només amb la reobertura i revisió del sumari i amb una nova sentència es podrà posar la memòria del President al lloc que toca.

Per la història, per dignitat i per patriotisme cal seguir lluitant perquè la justícia s’imposi, i la memòria del president restablerta.

2 comentaris:

Toni Jover ha dit...

Pere, lamento dir-te que la senyera va onejar a l'Acròpolis durant uns 90 anys, menys d'un segle.
Sobre la resta, d'acord. De totes maneres, ara necessitem menys màrtirs i més liders com déu mana.

Pere Sàbat ha dit...

Toni,

Tens tota la raó del món... he confos anys per segles ;)