“Avui, una setmana desprès de la nevada, encara hi ha ciutadans que no tenen llum a casa seva”. Si haguéssim estat fora durant els últims set dies i en tornar veiéssim un titular com aquest en un telenoticies, segur, pensaríem que es tracta d’una desgràcia molt gran i que es deu haver produït en algun lloc allunyat del món. Doncs no. Ho sento per l’extraterrestre que hagi aparegut avui però una setmana desprès del temporal de neu encara hi ha catalans sense electricitat a casa. Increïble oi?
Des de que la neu va bloquejar mig país s’han sentit tot d’anades i vingudes entre el Govern, l’oposició i les empreses que ofereixen el servei. El Govern diu que és culpa de les empreses, les empreses que és culpa del Govern i l’oposició que és culpa de tots. Un bon mapa.
Segur que el Govern no va fer bé del tot la seva feina, tot i que el fet de que el súper conseller Saura no fos present durant el matí coordinant la resposta del Govern va fer, segur, que la cosa no anés a pitjor. No, fora bromes, la qüestió més que si el Govern va avisar abans o desprès o de si Saura estava de viatge a Mallorca en una interessantissima reunió de “comunidades autonomas”, hauria de ser per què. Per què mitja província de Girona es va quedar sense electricitat?
La resposta és que van caure 33 torres de mitjana tensió degut a la presència de gel en els cables d’aquestes, que amb el pes del gel les van fer cedir produint la gran apagada.
Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar. Pot ser en una societat i en un món que depenen totalment de la possibilitat o no de tenir energia, que qui la produeixi no sigui l’estat mateix? Pot ser que qui tingui un dels elements bàsics per funcionar d’un país sigui una multinacional? Sincerament, crec que no.
L’energia, d’alguna manera o altra, hauria de ser propietat de l’estat per ser ell mateix qui la distribueixi arreu del país. Perquè a l’estat més que interessar-li els milions d’euros de benefici, el que li interessarà serà oferir un bon servei i unes bones instal·lacions per complir amb la seva tasca. Endesa l’any 2009 va tenir uns 3000 milions de beneficis que, els fets parlen per si sols, no va destinar a millorar les línies de Girona ni de Catalunya sinó que se’n van anar, entre d’altres, a les butxaques dels nou membres del Consell d’Administració i a les arques de l’estat italià. Fins quant s’haurà de continuar permeten que prenguin el pèl d’aquesta manera? Els ciutadans i les institucions paguen perquè Endesa els hi proporcioni un servei i una qualitat cosa que l’empresa de Berlusconi no ha fet pas, fins quant s’haurà de continuar pagant per un servei –privat- deficient?
Segurament si es nacionalitzés el servei no s’arreglarien tots els problemes, cert, però amb tot la ciutadania –i el servei que aquesta rep- en sortirien guanyant.
Des de que la neu va bloquejar mig país s’han sentit tot d’anades i vingudes entre el Govern, l’oposició i les empreses que ofereixen el servei. El Govern diu que és culpa de les empreses, les empreses que és culpa del Govern i l’oposició que és culpa de tots. Un bon mapa.
Segur que el Govern no va fer bé del tot la seva feina, tot i que el fet de que el súper conseller Saura no fos present durant el matí coordinant la resposta del Govern va fer, segur, que la cosa no anés a pitjor. No, fora bromes, la qüestió més que si el Govern va avisar abans o desprès o de si Saura estava de viatge a Mallorca en una interessantissima reunió de “comunidades autonomas”, hauria de ser per què. Per què mitja província de Girona es va quedar sense electricitat?
La resposta és que van caure 33 torres de mitjana tensió degut a la presència de gel en els cables d’aquestes, que amb el pes del gel les van fer cedir produint la gran apagada.
Aquesta situació ens hauria de fer reflexionar. Pot ser en una societat i en un món que depenen totalment de la possibilitat o no de tenir energia, que qui la produeixi no sigui l’estat mateix? Pot ser que qui tingui un dels elements bàsics per funcionar d’un país sigui una multinacional? Sincerament, crec que no.
L’energia, d’alguna manera o altra, hauria de ser propietat de l’estat per ser ell mateix qui la distribueixi arreu del país. Perquè a l’estat més que interessar-li els milions d’euros de benefici, el que li interessarà serà oferir un bon servei i unes bones instal·lacions per complir amb la seva tasca. Endesa l’any 2009 va tenir uns 3000 milions de beneficis que, els fets parlen per si sols, no va destinar a millorar les línies de Girona ni de Catalunya sinó que se’n van anar, entre d’altres, a les butxaques dels nou membres del Consell d’Administració i a les arques de l’estat italià. Fins quant s’haurà de continuar permeten que prenguin el pèl d’aquesta manera? Els ciutadans i les institucions paguen perquè Endesa els hi proporcioni un servei i una qualitat cosa que l’empresa de Berlusconi no ha fet pas, fins quant s’haurà de continuar pagant per un servei –privat- deficient?
Segurament si es nacionalitzés el servei no s’arreglarien tots els problemes, cert, però amb tot la ciutadania –i el servei que aquesta rep- en sortirien guanyant.
Entrades
4 comentaris:
Home, en part tens raó, però has de tenir en compte que Endesa no es comporta com a empresa privada perquè està en situació de monopoli natural. Per tant la privatització no va ajudar gaire.
Ara, que les esquerres no assumiu la culpa del vostre immobilisme infantil i oposició pancartista en temes com la MAT...
No ho sé... Més enllà de la teoria, hi ha algun cas recent, en un país desenvolupat, en què la nacionalització de les empreses energètiques (o de qualsevol empresa de servei públic) n'hagi millorat la gestió i l'eficàcia?
Àlex,
Gràcies per donar-me la raó.
I que consti que la MAT no hi té res, res, res a veure.
Eduard,
De enacionalització no hi ha cap cas -que conegui- el que si per exemple a França l'electrica és publica. El punt flac del post és que és només normatiu i per tant la manera de dur-ho a la pràctica no s'esmenten....
Àlex, hauries de canviar el comentari del facebook....
Publica un comentari a l'entrada