26 de març de 2010

Unir Dividint


“Unir tot l’independentisme”. Aquesta és la frase amb què es va titular la segona assemblea nacional de l’escissió d’Esquerra anomenada Reagrupament. Una afirmació que també va compartir la nova estrella política del moment, l’actual president del Barça Joan Laporta amb les declaracions posteriors a la seva intervenció al Palau de Congressos.

Primer de tot dir que comparteixo absolutament la sentència. Per el país el més important és que els projectes amb ambició, futur i projecció siguin forts, solvents i creïbles i per tant, l’independentisme que és l’únic projecte polític capaç d’engrescar i plantejar un horitzó de mirada alta per Catalunya, ha de fer un esforç per representar aquests valors.

Carretero en els dies previs de la seva Assemblea, la que també es coneix com la de “la merda ha sortit de dins”, va publicar un article on quatre cinquenes parts es limitava a dir de com malament està Catalunya. No serè jo qui negui que passem un mal moment, però convindria recordar com estàvem fa uns anys per adonar-se que en molts àmbits hem millorat. Que podríem estar millor? Sí, sempre es pot estar millor i fer més bé les coses però tanmateix negar que en l’àmbit nacional s’ha avançat crec que només es pot dir des de qui prefereix estar sempre malament per poder anar-se queixant.
En l’article i en el desenvolupament de l’Assemblea una de les altres frases recurrents va ser “hem de fer entrar l’independentisme al Parlament”. No crec que amb frases com aquestes els reagrupats facin massa favor a l’altra sentència que no paren de repetir “unir a tot l’independentisme”. Es pot unir al mateix temps que marques una immensa divisió? Es pot pretendre posar a tot l’independentisme en un mateix sac mentre que es nega aquesta condició a altres partits que si que tenen representació al Parlament? Entrar en la retòrica del “jo sí tu no” i del “jo més que tu” només porta a la marginalitat i a la divisió de forces.

L’altre fet a tenir en compte és que per “unir” a tot l’independentisme, Joan Carretero s’aferra a Joan Laporta, un personatge que en això d’unir no hi té massa traça que diguem. De l’assemblea de fa una setmana en va sortir la impressió que Laporta s’integrava a Reagrupament, avui el president blaugrana afirmava tot el contrari anunciant la creació del seu propi partit i convidant als seguidors de Carretero a unir-s’hi.

Per unir cal generositat, cal una estratègia global i cal saber de quina manera es pot avançar més perquè l’independentisme tingui el màxim nombre de representants al pròxim Parlament. Mentre no es pensi en això i es pretengui ser l’únic independentista del món, la frase serà la de la merda.

2 comentaris:

Eduard ha dit...

El meu germà parla del mateix en el seu blog, avui. Hi he penjat un comentari que valdria per a aquest.
http://plujademais.blogspot.com/

Pere Sàbat ha dit...

Edaurd,

Llegit ;)